Per què Califòrnia pateix tants grans incendis?

Nova YorkAlmenys 25 persones han mort a Califòrnia a causa de tres grans incendis que han obligat a desallotjar més de 250.000 persones. El balanç de víctimes pot augmentar perquè encara hi ha molts desapareguts. El foc més gran -i l’únic que fins ara ha resultat mortal- és el que afecta la zona nord de l’estat i que en poc més de 24 hores ha arrasat 28.000 hectàrees i ha engolit una gran part del municipi de Paradise, de 26.000 habitants, a uns 280 quilòmetres de San Francisco, amb 6.700 cases afectades. A Los Angeles hi ha dos incendis més, un dels quals va començar dijous a la costa i ha obligat a evacuar tota la població de Malibu, coneguda perquè és la residència de moltes estrelles de Hollywood: aquest foc havia cremat fins ahir 28.000 hectàrees i continuava fora de control. Què passa a Califòrnia perquè els incendis siguin tan catastròfics? Hi ha quatre factors clau.

El clima (canviant)

El clima de Califòrnia, amb estius secs, sempre ha propiciat els incendis, però amb el canvi climàtic el problema s’ha agreujat. “Tenim temperatures entre 3,6 i 5,4 graus més càlides del que serien normals sense l’escalfament global”, diu Park Williams, bioclimatòleg de la Universitat de Colúmbia. El registre de focs de Califòrnia data del 1932: dels deu incendis més importants des d’aleshores, nou s’han produït des del 2000, cinc des del 2010 i dos aquest mateix any.

La gent

Fins i tot si les condicions són favorables als incendis, encara cal algú o alguna cosa que els origini. De vegades l’espurna és la mateixa naturalesa, com un llamp, però amb més freqüència l’origen és humà. Els focs mortals al comtat de Sonoma van començar amb la caiguda de torres elèctriques. Les espurnes de la roda d’un camió que s’havia rebentat van ser la causa de l’incendi de Carr d’aquest any. A més, la gent decideix viure en zones cada cop més a prop del bosc, cosa que eleva el risc.

L’extinció dels focs

És paradoxal, però l’extinció dels incendis en el passat també ha fet empitjorar la situació actual. “Durant el segle passat vam combatre el foc, i ho vam fer molt bé a tot l’oest dels Estats Units”, apunta el doctor Williams. “I cada vegada que lluitàvem contra un incendi amb èxit significava, de retruc, que un munt de coses no es cremessin. Així, durant els últims cent anys hem tingut una acumulació de vegetació en molts indrets. Els últims anys, el Servei Forestal dels Estats Units ha intentat posar-hi remei mitjançant incendis provocats sota control.

Els vents de Santa Ana

Cada tardor, les fortes ràfegues conegudes com els vents de Santa Ana porten aire sec de la zona de la Gran Conca de l’oest al sud de Califòrnia, afegeix Fengpeng Sun, professor a la Universitat de Missouri-Kansas City. És coautor d’un estudi del 2015 que suggereix que Califòrnia té dues temporades de focs diferenciades. L’una que va de juny a setembre, impulsada per una combinació de clima més càlid i sec, amb incendis que tendeixen a ser més a l’interior, en boscos de més altitud; i una altra que va d’octubre a abril, i és impulsada pels vents de Santa Ana. Aquests incendis tendeixen a propagar-se tres vegades més de pressa i cremen més a prop de les zones urbanes, i han sigut responsables del 80% de les pèrdues econòmiques des dels anys 90. Els vents de Santa Ana no només assequen la vegetació, sinó que també remouen les brases i estenen el foc. Si les pluges de la tardor, que solen començar a l’octubre, no arriben a temps, com ha passat aquest any, el vent fa augmentar la sequedat.