De Calais a París buscant refugi

ParísJa fa mesos que aquests carrers es converteixen en campaments improvisats. Les tendes s’agrupen espontàniament en funció de l’origen dels refugiats, la majoria homes joves que arriben a França des d’Itàlia o Alemanya fugint de països en conflicte: el Sudan, Eritrea i l’Afganistan.

A més, els nouvinguts provinents de Calais són emplaçats a no barrejar-se amb els que no han viscut l’experiència del camp de barraques desallotjat fa poc: “Arriben tocats, alguns amb petites ferides. L’experiència del desallotjament de Calais ha sigut massa violenta per a ells, i nosaltres, aquí, volem evitar conflictes”, diu Saadok Smaali, traductor voluntari al barri.

Aquests camps en perpetu moviment dins del districte 19 de la capital francesa acullen demandants d’asil que arriben a París buscant refugi des del juny del 2015. France Terre d’Asile, una de les associacions que acompanya els migrants en el procés burocràtic d’acollir-se al dret d’asil, és a dues passes, igual que la Gare du Nord, una de les principals estacions d’entrada a França.

El Khalid té 20 anys, és sudanès i arriba a París després d’un periple de cinc mesos que inclou un trajecte entre Líbia i Itàlia. El Khalid només parla àrab i necessita algú que l’acompanyi amb la paperassa per aconseguir la demanda d’asil, però els voluntaris estan saturats i France Terre d’Asile només pot atendre 30 persones al dia. “No m’importa quants dies hagi d’esperar -diu el Khalid-, estic prou content d’haver arribat fins aquí”.

Fa gairebé un mes que els veïns de tenda del Khalid esperen el seu torn per sol·licitar l’asil. “Si tenim en compte que cada dia arriben entre 60 i 70 persones, és evident que les associacions estan desbordades. De vegades -ens explica l’activista Aubephine Dahan- la policia evacua el campament sense que els migrants hagin tingut l’oportunitat d’arribar a omplir la sol·licitud”.

Batuda policial

Ahir al matí una nova batuda de la policia (ja en van 27 des del 31 de juliol) va provocar la còlera dels refugiats: a cada batuda molts dels nouvinguts -encara no acostumats a les rutines de la maquinària del campament- perden les poques pertinences que els queden, sobretot fotos i papers. És el cas de l’Obaid, un afganès que va perdre fa un mes les seves últimes pertinences: un sac de dormir, uns tiquets restaurant i una targeta de metro. Per sort, aquella matinada duia a la butxaca el resguard de France Terre d’Asile, que justifica que ha entregat a l’administració el dossier per obtenir l’estatus de refugiat.

Tota l’organització de l’espai i l’aprovisionament de primeres necessitats (higiene, alimentació, alfabetizació i salut) recau en mans d’associacions i voluntaris, d’iniciatives dels mateixos veïns que s’han mobilitzat per gestionar una situació que s’agreuja davant la inacció política. Per a Aubephine Dahan, “l’estat no només està absent, sinó que saboteja l’acollida”.

Un miler d’esmorzars

Claire Peslerbe viu a l’avinguda de Flandes, l’última zona del barri que s’ha convertit en campament. “No podia sortir al carrer sense tenir ganes de plorar -ens diu-. En aquella època, al juliol, encara no hi havia tendes, veia gent estirada a terra, embolicada en llençols. Tenia la impressió de viure davant d’una morgue ”. La Claire va començar a preparar i repartir esmorzars solidaris a base de te i baguets amb confitura a finals de juliol. Llavors, ella sola repartia 100 esmorzars al dia. Avui 130 persones organitzades en reparteixen al voltant d’un miler: són el col·lectiu L’Esmorzar de l’Avinguda de Flandes. Com la Claire, altres veïns es mobilitzen per donar serveis d’urgència a una població que no para de créixer en condicions insalubres: “Vam haver d’esperar que acabés el Paris Plages -el conegut esdeveniment turístic i d’oci de París a l’estiu- perquè l’Ajuntament desplacés els urinaris públics d’allà cap aquí”.

Un altre aspecte bàsic, la salut, està en mans d’un col·lectiu de joves metges acabats de llicenciar. Són Les Médecins Migrateurs (Els Metges Migratoris) i treballen a la plaça de Stalingrad des de principis de maig amb el suport de Metges Sense Fronteres i de Metges del Món. Cada diumenge cinc metges i cinc persones encarregades de la logística engeguen un dispositiu que passa consulta a unes 80 persones.

Segons Jasmine Léonardon, les necessitats sanitàries han augmentat progressivament en l’últim mes: “Al principi, fèiem unes 50 consultes. La majoria de persones tenen ferides que s’han fet a causa de la duresa del trajecte. També veiem moltes persones afectades per malalties de la pell, a causa dels paràsits”. Segon explica Léonardon, “la cura és fàcil en condicions normals: una dutxa i roba neta”.

El col·lectiu de metges ha aconseguit pactes amb els principals hospitals de la regió, que accepten fer-se càrrec dels casos de patologies greus. Fa uns mesos es van detectar a la zona cinc pacients de tuberculosi, però una batuda de la policia va fer perdre la pista dels malalts.

Rumors d’evacuació

La situació de crisi humanitària al bell mig de París i la feblesa dels dispositius desplegats pel govern d’Hollande després del desmantellament del camp de Calais comencen a fer-se visibles a la premsa francesa. Sobretot, s’alcen les veus de denúncia per la situació d’un miler de menors abandonats a la seva sort després d’una operació venuda com a “humanitària”, però posada en dubte per la majoria d’associacions que treballen sobre el terreny.

El ministre de l’Interior, Bernard Cazeneuve, ja ha anunciat el pròxim desmantellament del campament parisenc.

Corren rumors que per a aquest divendres hi ha prevista una gran evacuació.