El Caire ja té els dies comptats com a capital d’Egipte

TunisAl Caire, que en àrab vol dir la victoriosa, aquest cop li ha tocat perdre. D’aquí aproximadament un any s’afegirà a la mítica llista d’excapitals d’Egipte, juntament amb Alexandria, Tebes o Memfis. Tanmateix, encara no se sap el nom de la ciutat que la substituirà. De moment la nova capital és només un conjunt d’esquelets de formigó, envoltats de sots i grues, plantats al bell mig del desert. El projecte és l’últim somni faraònic del mariscal Abdel Fattah al-Sissi, l’home fort del país des del cop d’estat del 2013. Tot i que n’hi ha que es mostren escèptics sobre la possibilitat de complir el calendari previst, el govern egipci ja va sorprendre tothom amb l’edificació en temps rècord d’una ramificació del canal de Suez el 2016.

“Durant la segona meitat de l’any vinent està previst que s’hi traslladin tots els ministeris. L’anomenat «barri administratiu» és el més avançat. El 2021 ja s’haurà enllestit tota la primera fase”, afirma confiat Khaled Husseini, el portaveu del projecte. És a dir, que en tot just cinc anys Egipte haurà construït una nova capital, partint del no res, uns 50 quilòmetres a l’est del Caire i on, a més dels edificis oficials -el Parlament, el palau presidencial, ambaixades, etc.-, hi haurà un districte financer i hi viuran aproximadament un milió de persones. “Tenim un somni”, proclama Husseini, parafrasejant Martin L. King. “Donarem una gran imatge del que és l’estat d’Egipte”.

Gratacels i dos Central Parks

Les xifres del pla en conjunt, un cop culminades les tres fases, provoquen vertigen: més de cinc milions d’habitants, un parc el doble de gran que el Central Park de Nova York, un riu artificial que travessarà la ciutat, més de 600 clíniques i hospitals... I tot això en una extensió de 700 quilòmetres quadrats puntejats amb més d’una vintena de gratacels. El més alt arribarà als 400 metres. En les maquetes exposades a la seva pàgina web la nova ciutat sembla una barreja de Dubai i Vancouver, però amb una superfície com la de Singapur. El material promocional insisteix en la seva condició de “ciutat intel·ligent” equipada amb les últimes tecnologies. Una utopia que, en boca del seu portaveu, dibuixa un futur més aviat distòpic.

“Serà completament segura perquè hi haurà càmeres a tots els carrers. De manera que, per exemple, en el mateix moment que hi hagi un accident de trànsit, des del control central ja s’estarà enviant una ambulància”, comenta entusiasmat Husseini, un oficial de l’exèrcit dedicat a les tasques de comunicació. I és que les forces armades disposen del 51% de les accions de l’ACUD, la societat constructora, mentre que la resta correspon al ministeri de l’Habitatge. Des que Al-Sissi va començar a governar el país amb mà de ferro, l’empremta dels militars en el govern i en l’economia, que ja era ben visible, s’ha fet omnipresent. Ara bé, com que l’existència d’un imperi econòmic propietat de l’exèrcit és un tabú a Egipte, és impossible saber-ne les dimensions exactes. El pressupost del ministeri de Defensa és un secret d’estat blindat per la Constitució. Aquesta opacitat també tapa les xifres de la nova capital.

“No queda gaire clar qui està pagant aquests projectes. No hi ha gaire transparència”, lamenta l’economista Amr Adly, que es mostra crític amb els anomenats “projectes nacionals”, una sèrie d’obres faraòniques, com el nou canal de Suez, amb les quals el govern pretén estimular l’economia. “El problema és que no s’han fet partint d’estudis de viabilitat rigorosos. Atreuen molts recursos a curt termini amb la promesa incerta de guanys futurs”, afegeix.

El portaveu Husseini reconeix que no hi ha un pressupost final definitiu, si bé en un primer moment es va parlar de 40.000 milions de dòlars. “De moment hi hem posat uns 20.000 milions de lliures -1.300 milions d’euros-, i confiem que la resta ho afegiran inversors egipcis i estrangers. Ja hi ha companyies dels emirats i xineses implicades en el finançament de la primera fase”, afirma l’oficial.

Descongestionar el Caire

L’objectiu central de la nova capital és descongestionar el Caire, una megalòpolis d’uns 22 milions d’ànimes amb un trànsit pròxim al col·lapse i una contaminació que supera amb escreix els límits recomanats per l’ONU.

Aquest no és el primer pla que intenta guanyar terreny governamental amb la construcció de nous barris als afores del Caire. La ciutat està circumdada d’urbanitzacions fetes amb la mateixa filosofia que la nova capital, si bé de dimensió menor. Algunes s’han convertit en barris fantasma, plens d’edificis a mig fer, testimonis silenciosos d’una ruïnosa política pública. Desconnectades de la xarxa de transport públic, aquestes urbanitzacions només han atret les elits, perquè les classes populars no tenen cotxe i s’han estimat més continuar vivint als seus habitacles insalubres del centre.

“S’han ignorat les experiències prèvies de ciutats noves al desert que han acabat absorbint poca gent”, critica David Sims, un urbanista que en el seu llibre Egypt’s desert dreams documenta el fracàs de planificació que van suposar aquestes urbanitzacions que s’han anat aixecant des de fa 40 anys. Òbviament, podria passar el mateix amb la nova capital, que difícilment atraurà els cinc milions d’habitants previstos.

“La seva lògica deriva de l’existència d’un sector de la construcció molt especulatiu als afores del Caire en el qual vendre parcel·les de desert pot ser molt lucratiu”, explica aquest veterà expert. “A més, en lloc de descongestionar el Caire, agreujarà els seus problemes perquè promou l’ús del vehicle privat. La millor alternativa era haver invertit en transport públic”.

Els anuncis dels apartaments a la nova capital, amb noms suggestius com Il Bosco o Green Beta, ofereixen tota mena de luxes, com ara piscina i spa compartits a partir de 60.000 euros, un preu prohibitiu per a la majoria en un país on el 40% de la població viu amb menys de dos dòlars al dia. Segons Husseini, s’estan plantejant reservar 20.000 apartaments per habitatges socials, una xifra clarament insuficient. Per al govern, la nova capital és un “somni”, però per a la majoria dels egipcis més aviat és un miratge.