Cadena perpètua per als pilots dels ‘vols de la mort’ argentins

Buenos AiresLa versió argentina de l’Audiència Nacional de Madrid són els jutjats de Comodoro Py, un edifici situat a tocar del port de Buenos Aires. Per Comodoro Py han desfilat aquests últims anys els genocides més sanguinaris que van actuar durant la dictadura militar, del 1976 al 1983. Des de Jorge Rafael Videla, excap de la primera Junta Militar, i que va morir a la presó el 2013, fins al capità de la marina Alfredo Astiz, un dels últims exmilitars a ser condemnat a penes de cadena perpètua per la justícia federal argentina. Però fins ahir encara en faltava un dels més destacats.

Conegut com l’àngel de la mort, el capità de fragata Astiz va ser el cap de l’ESMA, la sinistra Escola de Mecànica de l’Armada de Buenos Aires, el centre de detenció il·legal més gran que va funcionar durant la dictadura. Aquí milers d’homes i dones van ser torturats i assassinats. I desenes de dones hi van donar a llum els seus fills, que després van ser entregats a famílies de militars o d’afins al règim dictatorial. I per totes les atrocitats i crims contra la humanitat que es van cometre en aquest centre de detenció passarà la resta de la seva vida empresonat, amb més d’una condemna a cadena perpètua a l’esquena.

Cinc anys de judici

“Hem hagut d’esperar cinc anys per sentir la paraula culpable pels vols de la mort, però ha valgut la pena”, destacava emocionada Taty Almeida, fundadora de les Abuelas de Plaza de Mayo, i que als 87 anys segueix incombustible i al peu del canó en defensa dels drets humans i la recerca de la justícia i la veritat.

El capità Astiz formava tàndem sanguinari amb un company d’armes de la marina: Jorge Acosta, més conegut com el tigre Acosta. Plegats van dissenyar, planificar i executar els anomenats vols de la mort, la manera com la dictadura militar va eliminar milers d’opositors al règim. En el judici fet aquests últims cinc anys s’ha escoltat el testimoni de 400 torturats a l’ESMA. I ha quedat demostrat com actuaven Astiz, Acosta i els seus escamots contra els militants d’esquerres. Un cop detinguts, eren traslladats a l’Escola de Mecànica de l’Armada. Allà eren interrogats i torturats. Després, drogats, se’ls feia pujar en avions de la marina i, semiinconscients o ja morts, eren llançats en ple vol al Río de la Plata. Es calcula que 4.000 persones van ser assassinades amb aquests vols de la mort.

Però res de tot això sembla haver afectat el capità Astiz. De fet, mai se n’ha penedit. I ahir va escoltar sense ni immutar-se la condemna a cadena perpètua. Estava envoltat dels pilots que van comandar aquells vols sobre les aigües del Río de la Plata: exoficials de l’Armada a les seves ordres, que també han rebut penes de presó per a tota la vida. Onze més, dels 66 imputats originàriament, han mort al llarg del judici o mentre estaven empresonats.

54 cares tatxades

La lectura de les sentències contra la cinquantena d’exoficials de la marina va aplegar davant els jutjats federals de Buenos Aires desenes de víctimes de la dictadura militar i els seus familiars i amics. També representants i membres d’organismes de defensa dels drets humans, que van seguir a través d’una pantalla gegant amb alegria i amb senyals de victòria cada condemna a presó.

Com si fos un cartró en una partida de bingo, les Abuelas de Plaza de Mayo anaven marcant amb un bolígraf les 54 cares dels genocides sentenciats en uns fulls repartits entre els assistents. “Aquestes condemnes reforcen el sentiment que tenim una part important dels argentins contra les atrocitats que es van cometre aquells anys”, destacava l’escriptor i activista pro drets humans Eduardo Jozami, visiblement emocionat.

Fins a 30.000 persones van perdre la vida durant l’última dictadura militar argentina. I uns 500 nadons van ser arrencats dels braços de les seves mares assassinades. La gran majoria són ara homes i dones d’uns 40 anys que desconeixen la seva veritable identitat. Un total de 125 ja s’han retrobat amb els seus veritables germans i avis. Però encara queda molta feina per fer.