Els cadells del Daeix: de víctimes dels seus pares a "amenaça per al món"

Hasakah (Kurdistan sirià)“Quan sortirem d'aquí? Què hem fet? Per què el món no té pietat de nosaltres? Vaig entrar a la presó quan tenia tretze anys i ara en tinc gairebé vint. La vida se m’escapa”, suplica en anglès Stefan Uterloo rere la reixeta de la cel·la número 1 del centre penitenciari Panorama ubicat a Hasaka, al Kurdistan sirià.

Amb la mirada abatuda i sense forces per plorar, aquest jove afroamericà de Surinam comparteix cel·la i també història de vida amb 22 companys més: quan eren nens van viatjar amb les seves famílies a Síria buscant el paradís que els prometia la jihad i ara passen els primers anys de l’edat adulta en un dels llocs que més deu assemblar-se a l’infern.

“Quan tenia deu anys, la meva mare i jo vam abandonar Amsterdam per anar a Idlib. Ella estudiava infermeria i em va explicar que volia treballar i aprendre. Mai va mencionar res de la jihad. De fet, nosaltres érem cristians i ens vam convertir a l’islam a Síria per la pressió de la gent amb qui convivíem”, detalla a l’ARA i a altres mitjans catalans, enfundat en una dessuadora blava amb caputxa i uns pantalons de xandall negres.  

Víctimes del 'califat'

El jove, que va viure bona part de la seva infantesa als Països Baixos, no para de repetir que fa quasi set anys que està empresonat per una decisió adulta contra la seva voluntat. “Tots aquests nois abans eren nens innocents”, implora referint-se als seus companys de cel·la. “Els pares de molts de nosaltres i el Daeix van manipular la nostra ment i ens van adoctrinar. Abans d’entrar aquí jo defensava aquesta ideologia, però ara ja no”, insisteix. També assegura que ha perdut el contacte amb la seva mare des del 2017, quan ella treballava en un hospital civil d’Idlib.

L’Stefan i la resta de reclusos de la presó Panorama van ser capturats el 2019 durant la batalla de Baghouz, l’últim reducte del califat situat en una zona remota a l’est de Síria, molt a prop de l’Iraq. “La presó alberga els alts comandaments de l’Estat Islàmic que van ser els últims a rendir-se. Per motius de seguretat no facilitem xifres exactes de la població reclusa”, explica Demhat, el responsable de les Forces Democràtiques Sirianes (FDS), que des del 2022 dirigeix el centre penitenciari de nova construcció després que aquell any hi hagués un motí. “Per sufocar-lo va ser necessària una operació militar que es va allargar durant deu dies. L’antiga presó va quedar totalment destruïda”, recorda el funcionari.

“Tot i que he vist com el Daeix matava, mai he agafat una arma. D’ençà que em van separar de la meva mare, he sobreviscut al carrer demanant almoina. Diverses vegades em van agafar i van fer-me mal”, assegura el jove surinamès. “Els que en temps del califat eren nens no tenen la culpa d’haver-se radicalitzat, però ara són potencials combatents adults. Tot i ser infants, tenim informació que tots ells han participat en accions del grup”, contradiu, en canvi, el responsable penitenciari.

Segons Amnistia Internacional, l’autogovern kurd del nord-est de Síria té sota la seva custòdia més de 56.000 persones detingudes arbitràriament i de forma indefinida. Es tracta d'uns 11.500 homes, 14.500 dones i 30.000 nens i adolescents que estan reclosos en almenys 27 centres de detenció i dos camps: Al-Hol i Al-Roj. L’ONG de defensa dels drets humans recorda que les autoritats kurdes són el principal aliat dels Estats Units i de la coalició internacional en la lluita contra l’Estat Islàmic i que Washington està implicat en el disseny d’aquests sistemes de detenció.

“No, mai no he vist cap advocat. La meva família és a Holanda i m'agradaria que hi enviessin algú per poder explicar la meva situació”, s’afanya a dir l’Stefan conscient que la conversa amb els periodistes serà curta. El ministeri d’Exteriors neerlandès, però, afirma no conèixer el cas, tot i que assegura que l'investigarà.

Sense assistència legal, amb zero càrrecs presentats contra ells, ni cap judici a l’horitzó, el llimb legal en què es troben pot perpetuar la seva situació sine die. En aquest sentit, les autoritats kurdes reconeixen que tenen competències i recursos molt limitats perquè no són un govern reconegut internacionalment. També assenyalen que només uns centenars de membres del Daeix i els seus familiars han estat repatriats pels seus països d’origen i que la gran majoria se n'han desentès.

Desradicalització infructuosa

Entre el 2014 i el 2015, moment àlgid del califat, el Daeix va publicar una sèrie de vídeos propagandístics en què els seus “cadells” assassinaven gent i ensenyaven les tècniques de combat en què havien estat ensinistrats. A mesura que els jihadistes anaven perdent territori i efectius, la utilització de nens soldats augmentava.

Rashid Omar, responsable del camp Al-Roj, on viuen 2.647 dones i 1.694 nens familiars de membres del Daeix, assenyala que entre el 2021 i el 2022 van enviar 21 nens d’entre tretze i quinze anys a centres de rehabilitació. “Diverses ONG imparteixen programes de desradicalització, però aquesta gent té la ment molt tancada i només pensen en la jihad. Qualsevol avenç del nen, és contrarestat per la família”, assegura en Rashid. El director assenyala que els separen a aquesta edat de les famílies perquè, d'altra banda, concerten matrimonis infantils. “Tenim un nen de tretze anys que és pare de dues criatures”, explica.  

“Els presoners no tenen cap informació de l’exterior. No saben que Assad ha caigut ni tampoc que Al-Julani és qui governa a Damasc. Podria resultar molt perillós. Tenim presoners que són una amenaça per al món”, conclou el director de la presó Panorama.