Les bústies per deixar nadons en adopció des de l’anonimat arriben a Brussel·les

Brussel·lesA quaranta minuts del barri europeu de Brussel·les hi ha el barri residencial d’Evere. Allà, com és habitual a Bèlgica, cada casa és diferent de la del costat. Aquesta és especialment modesta, només destaca per un llençol amb nusos que penja de la finestra de dalt. Les altres dues finestres, a tocar del carrer, encara tenen les persianes abaixades, però un cop estiguin disponibles una d’elles es convertirà en una bústia per deixar-hi bebès. Ja ho tenen tot a punt. Com es pot veure en una fotografia de la pàgina web de l’ONG Corvia, propietària de la casa, una de les dues obertures s’ha adaptat: hi ha un marcador numèric que, després d’introduir-hi un codi, obrirà la finestra. Aleshores la mare veurà un llitet al fons on podrà deixar la criatura i recollir un sobre de paper. Un cop tancada, sonarà una alarma que avisarà els responsables de l’organització perquè recullin el nadó.

És la manera de garantir l’anonimat d’una mare que, d’una altra manera, potser optaria per abandonar el nadó al carrer. Així ho creuen les organitzacions que, com ara vol fer Corvia, fa temps que tenen en marxa les conegudes com a bústies de nadons, Babyklappen en alemany o boîte à bébés en francès, una iniciativa que a Bèlgica va començar l’organització Moeders voor Moeders ja fa 20 anys a la ciutat flamenca d’Anvers, i inspirada en les Babyklappen que ja existien a Alemanya, com explica a l’ARA una de les seves responsables, Katrin Beyer. Ho van fer sense demanar permís, en una de les finestres de la seva seu, i en vint anys han recollit 18 nadons.

Casos excepcionals

Només en dos casos Beyer s’ha trobat mares que han reculat: “Havien pres la decisió per pànic”, explica. L’organització cuida el bebè durant 24 hores per donar temps a la mare. Si no torna, porten directament la criatura als serveis socials per activar el procés d’adopció. En cas que la mare torni, l’acompanyen a la policia, amb qui tenen un protocol pactat perquè no acabi sent sancionada per haver abandonat el bebè, cosa que és il·legal. Tot això està explicat als sobres que les mares troben a la bústia, i allà també hi tenen una peça d’un trencaclosques que encaixa amb la que es vincula al nadó.

A Bèlgica, com a Espanya, no és legal el part anònim, que permet que una dona pugui donar a llum i en adopció el seu bebè sense haver de revelar la seva identitat. Sí que ho és a França o a Àustria. A Alemanya, on hi ha diverses ciutats amb bústies de nadons, el 2013 es va adaptar la legislació per mantenir en secret sota custòdia d’una autoritat judicial dades que la mare no vol revelar. L’opció germànica intenta trobar un equilibri entre els dos drets que entren en conflicte en aquests casos: el d’una mare de donar a llum de manera anònima, i el d’una persona a conèixer els seus orígens. A Espanya, una sentència del Tribunal Suprem del 1999 va prioritzar el segon dret i no és possible el part anònim. A França sí, i per això es calcula que més d’una cinquantena de dones belgues creuen la frontera per donar a llum en l’anonimat.

Els drets de la dona a Bèlgica

D’aquí que Corvia es posés en contacte amb Moeders voor Moeders per fer el mateix a Brussel·les. “Vaig recomanar-los que no ho diguessin a ningú, que simplement l’instal·lessin [la bústia] i posessin el protocol en marxa després, perquè sempre hi ha algú que ho trobarà innecessari. I això és el que va passar”, rebla Beyer. Des del 2017 que Corvia intentava instal·lar la bústia a la capital belga, i no va ser fins aquest setembre que va aconseguir el vistiplau de la justícia després que el cas acabés els tribunals. L’organització va enllestir la iniciativa a l’octubre, però la pandèmia del coronavirus i l’allau d’atenció mediàtica en una ciutat on la densitat de periodistes només es comparable amb la de Washington, i el periple judicial, en què han rebut fortes crítiques, fa que vagin amb peus de plom.

Que s’acabi acceptant la presència de bústies de nadons gestionades per particulars en comptes de buscar un encaix legal al part anònim no és l’única contradicció a Bèlgica a l’hora de protegir els drets de la dona. El país acaba de formar un govern paritari, amb una vice primera ministra transsexual. Però com denuncia Céline Caudron, coordinadora de l’associació Stop Feminicide, “sempre es parla d’una Bèlgica molt igualitària però en certs aspectes Espanya està més avançada”.

A Bèlgica no hi ha recompte oficial de dones assassinades en crims masclistes, tampoc es parla de violència masclista, sinó de violència conjugal o intrafamiliar. Fins no fa gaire es pot llegir “crim passional” als mitjans. Stop Feminicides és una de les organitzacions que lluiten pels drets de les belgues. No només reclamen comptar els feminicidis i protocols de prevenció, sinó que també volen reduir els sis dies de reflexió obligatoris que una dona ha de complir des que notifica que vol avortar (pot fer-ho fins a les 14 setmanes) fins que es produeix la interrupció de l’embaràs. Segons Caudron, aquestes normes s’expliquen en part per l’hegemonia política dels conservadors flamencs a Bèlgica i a la religió. Les dues peticions, com recorda Véronique de Baets, portaveu de l’Institut per a la Igualtat de Bèlgica, estan sobre la taula del nou govern de coalició, per veure com es poden introduir en nova legislació.