Buscant votants casa per casa fins a l’últim dia
Els partits britànics aprofiten la vigília electoral per atreure indecisos, claus en uns comicis tan oberts
Enviada Especial A LondresEls resultats de les eleccions d’avui al Regne Unit són tan incerts com la meteorologia. I potser per aquesta incertesa meteorològica els britànics tenen fama d’estar sempre atents a les inclemències i a no deixar-se descoratjar per la pluja. “Això és Anglaterra, sempre plou. Si plogués més seria Escòcia”. L’apreciació la feia ahir George Smith, un dels voluntaris del Partit Laborista que en les últimes hores de campanya participen en un porta per porta. I és que en el sistema electoral britànic, que prioritza els grans partits, un grapat de vots pot atorgar l’únic escó en disputa per a cadascuna de les 650 circumscripcions. A Hornsey and Wood Green, en un dels turons del nord de Londres, els laboristes d’Ed Miliband saben què és que el seient al Parlament s’escapi per poc més de 6.000 vots. És just la diferència amb què el 2010 van guanyar els liberaldemòcrates de Nick Clegg en aquest districte, que té alguns barris benestants i altres de deprimits.
“Aquest any tot està molt més ajustat i ens hi juguem que David Cameron estigui una dècada al capdavant del govern. Una eternitat”, afirma Dave Boulton, un altre dels voluntaris laboristes. El grup el lidera un jove voluntariós, John Woolf, que fa un any que es mou per aquesta barriada buscant possibles votants. Ara ja només li queda “reafirmar” intencions
Els voluntaris es troben al centre cívic Jackson’s Lane Community, i malgrat que ha començat a ploure es distribueixen pels carrers seguint una llista de noms de veïns que mesos abans havien manifestat que eren votants dels laboristes o que tenien intenció de ser-ho. Woolf explica que és més rendible insistir en aquest segment que no abocar esforços entre els indecisos. Durant dues hores l’equip té la missió de saber si l’interlocutor anirà a votar, què i quan ho farà. A Sharon Westcot no li acaben de sonar bé aquestes preguntes tan directes i suggereix als seus companys utilitzar la fórmula més “educada” que permet la llengua anglesa. La resta hi estan d’acord.
L’última visita
Hi ha moltes cases buides, potser perquè són tot just la una de la tarda i els veïns són a la feina. El primer que respon confirma que votarà els laboristes però es nega a dir l’hora de la seva votació. Els que no tenen cap problema per revelar-la rebran avui una nova visita dels voluntaris per recordar-los que tenen una cita amb les urnes. “Estic esperançat però no les tinc totes”, confessa Woolf mentre apunta els detalls que li aporten els seus voluntaris. En les eleccions del 2010 un terç dels ciutadans registrats -i amb dret a vot- no es van deixar caure pels punts de votació. Quatre portes més enllà, una dona es disculpa perquè “al final” votarà els liberals.
Aquest districte va ser a mitjans dels 80 -en els primers comicis després de la seva creació- de majoria conservadora, després hi van guanyar els laboristes i ara hi predominen els liberals. Els mateixos voluntaris laboristes admeten, però, que han de competir amb una candidata amb molta força, Lynne Featherstone, que ha sigut la responsable de les polítiques d’igualtat del govern de Cameron. En algunes cases llueixen banderoles a favor de la seva reelecció i en d’altres, moltes menys durant el passeig, hi ha adhesius que reclamen el vot per als laboristes.
James Buckhingam ha demanat festa a la feina i s’ha posat a la solapa un adhesiu corporatiu per al porta per porta. Ell és dels que creuen que els britànics ja “estan farts” de retallades i d’austeritat i apunta que en les entrevistes prèvies amb els votants, “més que del tema d’Escòcia pregunten si hi haurà diners perquè els fills vagin a la universitat o prou metges als hospitals”. Boulton ho expressa així: “Tinc el convenciment que ja no volem que torni la Maggie, que les polítiques de Margaret Thacher han de ser història”.
Al centre cívic on ha començat la ronda dels voluntaris, lluny del focus mediàtic i dels discursos grandiloqüents dels líders, la vida continua aliena al brogit dels partits. El George, de 24 anys, “només” confia que avui s’acabi “la merda conservadora” i pugui aconseguir una feina “decent, no cal ser ric com els de la City”. Tres amigues al voltant dels 30 dinen i s’expliquen històries, gens interessades en la campanya. Tenen en comú viure en un dels barris pijos del districte i haver deixat la feina per cuidar dels fills. Dues són votants dels liberals i avui, asseguren, continuen fidels a Featherstone. La tercera, en canvi, ho decidirà davant de l’urna. El seu vot potser val un escó.