Burundi tria el substitut de Nkurunziza, convertit en guia suprem

MartorellBurundi ha celebrat aquest dimecres les primeres eleccions en una dècada, en què més de cinc milions de persones han d'escollir el substitut de Pierre Nkurunziza, al poder des del 2005 i que el 2015 va aconseguir fer-se amb un tercer mandat, prohibit per la Constitució, que va provocar un esclat de violència i de repressió contra els seus crítics. La cadena BBC ha comprovat que en la jornada electoral el govern ha bloquejat les principals xarxes socials: WhatsApp, Facebook i Twitter

El coronavirus ha sobrevolat tant la campanya com la jornada electoral i més des què la setmana passada el govern va ordenar l'expulsió de l'equip de l'OMS que treballava sobre el terreny i va declarar el cap de la missió com a persona non grata. Segons dades oficials, s'han diagnosticat 42 positius i un mort, unes xifres baixes segurament condicionades per les poques proves que s'estan fent.

Nkurunziza va arribar al poder el 2000, en mig de la guerra civil que va dessagnar el país entre el 1993 i el 2005, com a conseqüència de les tensions ètniques alimentades durant el colonialisme belga entre tutsis i hutus, com en el cas de la veïna Ruanda.

La pau, però, va ser una pau matisada perquè Nkurunziza ha construït un sistema polític sense espai per a la dissidència ordenant detencions, militaritzant l'espai públic i alimentant la milícia juvenil del seu partit, les Imbonerakure, per fer callar l'oposició.

La seva decisió d'optar a un tercer mandat presidencial, el 2015, va encendre més els ànims entre els que demanaven complir la Constitució i va fer que el govern apugés la intensitat de la repressió i deixés 1.200 morts i centenars de milers de refugiats. Finalment al president no li va caldre ni convocar noves eleccions per continuar al poder. Es va justificar amb problemes de seguretat nacional per un oportú i estrany cop d'Estat quan ell estava de visita oficial a l'estranger. La campanya repressiva va tenir un efecte més pervers i és que els donants internacionals van tallar les aportacions econòmiques, fet que va agreujar encara més la situació d'extrema pobresa que pateixen tres quartes parts dels burundesos.

El 2018 el president va tornar a suspendre amb una modificació de la Constitució en què va aprofitar per eliminar la limitació de mandats. El gest es va interpretar com un desig de continuar fins al 2034. No ha sigut així, i Nkurunziza, de 56 anys, ha designat Évariste Ndayishimiye, un alt càrrec de l'aparell de l'oficialista Consell Nacional per la Defensa de la Democràcia (CNDD-FDD).

Ndayishimiye és un dels set candidats però només ell i Agathon Rwasa, líder de l'opositor Congrés Nacional per la Llibertat (CNL) tenen possibilitats reals de guanyar. Rwasa ha denunciat els tripijocs de l'administració pública per manegar els resultats i ha advertit que no acceptarà un "robatori".

Sigui qui sigui el guanyador, Burundi continuarà lligat a Nkurunziza, que abans de plegar s'ha fet amb el títol honorífic de guia suprem per assegurar-se mantenir la "influència", denuncia el think tank International Crisis Group, perquè qualsevol qüestió relacionada amb la seguretat i la defensa haurà de passar per ell, l'home que controla l'exèrcit i els serveis d'intel·ligència. A més, el president sortint rebrà una paga de més de mig milió d'euros, un salari vitalici i comptarà amb una luxosa mansió, segons va acordar el Parlament.

El nou president haurà de treure Burundi de l'aïllament internacional, recuperar la confiança d'inversors i donants internacionals que ajudin a alleugerir la pobresa i contribueixin al desenvolupament del país i, com ha apuntat International Crisis Group, intentar refer les malmeses relacions amb Ruanda des què el 2015 Nkurunziza va acusar els ruandesos de donar suport al cop d'Estat fallit, així com d'atacar una posició militar burundesa el novembre del 2019.