Burkina Faso, un polvorí al Sahel

BarcelonaL'assassinat del periodista navarrès David Beriain i del basc Roberto Fraile mentre gravaven un documental sobre la caça furtiva a Burkina Faso, encara no reivindicat per cap grup, és un exemple més de la situació d'inseguretat al Sahel, que s'ha deteriorat els últims anys per la presència de grups jihadistes, però també per la resposta militar dels governs i les potències regionals i internacionals. La zona s'ha convertit en un polvorí, amb un elevat cost per a les poblacions civils.

"Hem de ser prudents a l'hora d'atribuir aquest assassinat a un grup terrorista, com afirma el govern burkinès, perquè fa temps que els governs de la regió qualifiquen de terroristes tots els grups armats", explica Oriol Puig, investigador del Cidob. "Estaven fent un reportatge sobre la caça furtiva i és important saber que els serveis forestals estan molt mal vistos per les poblacions locals perquè protagonitzen abusos, persecucions i greuges històrics en l'accés als recursos per a les diferents comunitats", afegeix.

L'ascens del jihadisme

Burkina Faso s'havia escapat de la violència jihadista durant els 37 anys del règim de Blaise Compaoré, que va mantenir una política de connivència amb els grups armats i que va caure el 2014 després d'una revolta que va desembocar en un cop d'estat. A la situació interna s'hi va afegir l'any següent l'impacte de la guerra a la veïna Mali, en una regió on els equilibris són tan delicats que el moviment d'una peça sempre té ones expansives. Va ser el que va passar després de la caiguda de Muammar al Gaddafi a Líbia. Els grups independentistes tuaregs que havien treballat al servei de Gaddafi van retornar a Mali i es va desencadenar una guerra. En el context de caos els grups jihadistes es van fer forts i van quedar al marge dels acords de pau de 2015. I des d'aleshores la situació no ha deixat de podrir-se. "Després de la intervenció de l'OTAN a Líbia i la caiguda de Muammar al-Gaddafi, es va provocar un tsunami que va desestabilitzar tota la regió, com havia advertit la Unió Africana. Des d'aleshores cada any augmenta el nombre de morts", apunta Ivan Navarro, investigador de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB.

Segons el Centre d'Estudis Estratègics d'Àfrica, el 2020 va ser l'any més mortífer dels grups jihadistes al Sahel, que haurien provocat uns 4.250 morts, cosa que significa un augment del 60% en relació amb el 2019. Darrere d'aquest increment hi ha dues coalicions: el Grup de Suport a l'Islam i els Musulmans (JNIM), que inclou la branca local d'Al-Qaida, i l'Estat Islàmic de la Província de l'Àfrica Occidental (ISGS), que ha jurat lleialtat al Daeix. Puig alerta, però, que sovint "aquestes categories són sobretot un instrument de propaganda dels grups armats i que en la pràctica les seves connexions internacionals són escasses".

Contra aquests grups hi ha hagut operacions internacionals de França (que té desplegats uns 5.000 soldats a la regió amb l'operació Barkhane) i també de l'anomenat G-5, que integren Mali, Níger, el Txad, Burkina Faso i Mauritània. "Però l'estratègia de guerra i lluita antiterrorista a la regió dels governs i les potències internacionals com França està tenint uns resultats qüestionables", alerta Navarro. "S'ha arribat a una situació molt complicada de guerra en tots els fronts: el Parlament burkinès va aprovar l'any passat una llei de defensa civil que permet armar i entrenar milícies civils per combatre la insurgència. S'ha creat una xarxa de milícies civils que ha estès la guerra a les comunitats", afegeix. L'Observatori per la Democràcia i els Drets Humans de Burkina Faso va assenyalar al juny que les forces armades del país han estat responsables de la mort de 588 civils.