Burkina Faso, cinquè cop d’estat en un any al continent africà

Busumbala (Gàmbia)Dos motoristes recorren els carrers d'Ouagadougou agitant una bandera russa. Celebren un cop d’estat i demanen un acostament a Moscou per combatre la jihad. Aquest és l’epíleg del primer intent de democràcia electiva a Burkina Faso, que ha acabat amb el president Roch Kaboré derrocat pels militars. Després de la caiguda el 2014 de la dictadura de Blaise Compaoré, els moviments ciutadans més idealistes esperaven un canvi profund: la realitat set anys després és que, per culpa de la inseguretat, 1,5 milions de burkinesos són desplaçats interns. Burkina Faso, un país sec del Sahel amb 20 milions d’habitants, gasta el 41% de les seves importacions en aliments i energia. 

“Ha passat molt de temps sense que s’hagin escoltat les seves peticions”, respon a l’ARA el periodista burkinès Serge Atiana Oulon. Molts militars sentien que no tenien els recursos necessaris per combatre el jihadisme i que estaven morint en va. Oulon descarta un possible retorn dels fidels del dictador Blaise Compaoré –a l’exili a la Costa d’Ivori– i considera que les motivacions del cop van més enllà de soldats nostàlgics de l’antic règim: “El cop té suport entre advocats, magistrats, periodistes... No ho podem reduir únicament a una opinió present entre els militars”, conclou. El tinent coronel Paul Henri Sandaogo Damiba, de 41 anys, és el nou líder de la junta militar.

Cinc cops d’estat en menys d’un any

El cop arriba en un moment de màxima tensió diplomàtica a l’Àfrica occidental. La CEDEAO, l’organisme regional que agrupa quinze països de la zona, va aprovar sancions contra Mali a principis d’any. La junta d’aquell país, liderada pel coronel Assimi Goita, no celebrarà eleccions aquest febrer, tal com estava previst. La CEDEAO, que té el suport de França, ha impulsat la congelació d’actius i el bloqueig d’exportacions a Mali, juntament amb un tancament de les fronteres terrestres i aèries. Amb reserves limitades, Mali tindrà problemes per pagar els funcionaris i els militars si la situació s’allarga. El 40% de les seves importacions venen de països de la zona, amb un especial protagonisme pel Senegal i la Costa d’Ivori. 

Guinea Conakry, amb una altra junta militar des del cop d’estat del setembre, també està suspesa per la CEDEAO. Al comptar amb la seva pròpia moneda, Conakry té més marge per esquivar les sancions i ja s’ha ofert a Mali per intentar pal·liar la seva situació. Si l’organisme regional pretén mantenir la seva lògica recent, Burkina Faso –que havia aplicat les sancions contra Mali fins ara– podria ser el següent país. “La CEDEAO no té cap mena de credibilitat”, explica des de Dakar el periodista malià Nouhoum Keita. Keita ha viatjat fins a Mauritània –país que no forma part de l’organització regional– per poder entrar al Senegal. Aquest periodista considera que les sancions afecten negativament els països que les apliquen, i que aquests actuen com a mers peons de França. El malià recorda la tradició intervencionista de l’Elisi al seu país d’origen: “Quan Modibo Keita va intentar guanyar sobirania respecte als francesos, els aliats de París van bloquejar-lo fins que va haver de cedir”.

En total hi ha hagut cinc cops arreu de l’Àfrica en menys d’un any. Als de Guinea Conakry, Mali i Burkina Faso s’hi afegeixen el del Txad i el del Sudan. França i la Unió Europea, en el cas txadià, han reconegut a les autoritats militars, liderades pel fill del dictador Idriss Deby. Després de la mort del dictador, Emmanuel Macron i el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, es van desplaçar a N’Djamena, la capital del Txad, al seu enterrament. El Txad, un país ric en petroli, té un exèrcit que combat el grup fonamentalista islàmic nigerià Boko Haram i és un territori clau en el control migratori. 

Amb el tercer president tombat per l’exèrcit a l’Àfrica occidental, a les xarxes socials circulen muntatges amb les cares dels caiguts ratllades. A sota hi surten els mandataris que queden pendents. L’escriptora Aminata Traoré, en un llibre epistolar publicat l’any 2014, va sintetitzar la situació de Mali, que s’ha acabat estenent a altres indrets del continent: “Aquesta crisi, més enllà de ser institucional, humanitària o de seguretat, és econòmica. Les poblacions, per sobre de tot, tenen gana”.