"Una burilla o un mòbil poden causar un incendi com el de la torre Grenfell"

LondresFeng Fu és doctor en enginyeria estructural de la City, University of London. Com a especialista en matèria antiincendis, ha participat, entre altres, en el disseny dels sistemes de prevenció del gratacel Shard de Londres, l'edifici més alt de la Unió Europea, de 310 metres.

Quin pot haver estat l’origen de l'incendi de la torre Grenfell?

És molt difícil saber-ho, a hores d’ara. El cas està sota investigació i trigarem a coneixe'n les causes. El que crida l'atenció d'un incendi d'aquestes característiques és la velocitat amb què es van propagar les flames per quasi tot l'edifici, fins a embolcallar-lo completament.

L'origen, però? Es parla d’un frigorífic en mal estat. Podria provocar-lo?

Cal ser cautes. Però sí, pot ser això, o pot ser una mala instal·lació elèctrica. Recordi el cas del foc de Lakanal House, el 2009, al barri de Camberwell, al sud de Londres. Hi va haver sis morts. La investigació va acabar demostrant que l'origen havia estat el mal funcionament d'una televisió portàtil que tenia deu anys d’antiguitat. Però també podria ser un telèfon mòbil, un iPhone o un altre qualsevol. N'hem sentit a parlar, d'aparells que s'han incendiat, oi? O la bateria d'un ordinador portàtil. Tot això s’haurà de determinar. O, fins i tot, esclar, podem parlar de la burilla d'una cigarreta. Hi poden haver moltes raons que originin un foc, però, després, hi ha una sèrie de factors que determinen com evoluciona. Posem per cas una burilla d’una cigarreta. Vostè hi pot tirar a sobre una manta per apagar el foc. Però depèn del tipus de material de la manta, potser el que fa és atiar-lo. Per tant, ara per ara, només puc comentar aquells aspectes relatius a les regulacions o desregulacions sobre normativa d'incendis.

Per exemple?

Sense anar més lluny, al Regne Unit no hi ha l’obligatorietat d’utilitzar ruixadors d'aigua en edificis anteriors al 1992 i de menys de 30 metres d'altura, tot i que l’informe que es va fer arran de l’incendi de Lakanal House n’aconsellava la instal·lació. La torre de Grenfell va ser construïda el 1974. En aquells moments, l’ús d’aquest sistema era molt poc freqüent. I goso dir que encara menys o, en cap cas, ho seria per a edificis d’habitatges públics. Sigui com sigui, estem parlant d’una combinació de múltiples factors.

El revestiment utilitzat després de la restauració de l’edifici pot haver estat determinant?

No puc comentar aquesta dada. Tots hem sentit a parlar d’això, però la prudència m’aconsella no anar més enllà.

Generalment, tot allò de què ens envoltem a casa, llibres, mobles, roba, plàstics de tota mena, és susceptible de cremar amb facilitat, oi?

Sí, esclar, tots aquests materials de què parla són, en general, d'alta combustibilitat. Però pensi, per exemple, que no tenim especificacions sobre el tipus de materials a utilitzar per als mobles. En tenim, en segons quins països i per a segons quines altures, normativa sobre l’ús de ruixadors, sobre l'existència d'una o més d'una escala en funció del nombre d’habitatges... Fins i tot hi ha casos en què és obligatori que a cada nivell hi hagi habitacions específicament protegides per resistir el foc durant trenta minuts o una hora, i que hi hagi grans ventiladors i vies d’escapament de l’aire per permetre que no s’acumuli el fum. Aquests sistemes s’han utilitzat al Burj Khalifa, de Dubai, l’edifici més alt del món, amb 555 metres d’altura. Però vostè, a casa seva, en principi pot tenir el que vulgui si és propietari, i si és llogater també, sempre que en el contracte amb el seu arrendatari l’hi permeti.

A l’hora de la seguretat antiincendis en els edificis alts, doncs, què és el més important?

L’experiència ens diu que és fonamental establir unes clares rutes d’evacuació i un ben efectiu sistema de compartimentació per contenir el foc. I, en cas que n'hi hagi un, es retingui en una àrea concreta gràcies als materials que s’han emprat. Però tornem al que li deia abans. La torre Grenfell és del 1974, i les regulacions de l'època no eren tan específiques com les que tenim ara.

No s’han actualitzat correctament, doncs?

Sí, esclar, però el que no s’ha fet ha estat aplicar-les amb caràcter retroactiu. Jo vaig participar en el disseny de les mesures de seguretat del Shard, l’edifici més alt de Londres i de l’Europa Occidental, i hem seguit unes directrius molt clares sobre compartimentació, materials de construcció, rutes d’accés dels bombers, vies d’evacuació, utilització de ruixadors, etcètera. En tot cas, un foc sempre pot esclatar per qualsevol causa. El més important és tenir el màxim de riscos previstos per minimitzar els perills.