Bulgària convoca les quartes eleccions en 18 mesos
Després de l'enfonsament del govern de coalició, el president búlgar, Rumen Radev, ha convocat els comicis per al 2 d'octubre
BarcelonaEl president de Bulgària, Rumen Radev, ha dissolt aquest dilluns el Parlament del país i ha convocat per al pròxim 2 d'octubre les quartes eleccions legislatives del país en menys de divuit mesos. Després de tres intents dels diputats búlgars de formar govern, el president ha fet un pas endavant i ha anunciat la composició del nou executiu, que estarà en funcions fins que es facin els comicis.
El passat mes de juny, quan portava set mesos i mig al poder, el primer ministre, Kiril Petkov, va perdre el suport d'un dels seus socis, el partit populista ITN, que es va mostrar públicament en desacord amb la política exterior i financera del govern reformista. El 22 de juny, la moció de censura presentada per l’oposició va confirmar la crisi del govern de Petkov, que s'havia compromès a combatre la corrupció generalitzada, havia criticat la invasió d'Ucraïna per part de Rússia i havia forçat els socialistes a formar govern.
El líder d'ITN, Slavi Trifonov, al·legava que les demandes del seu partit no s'havien tingut en compte a l'hora d'elaborar el pressupost extraordinari per a la crisi de Bulgària, que s'enfronta a una inflació creixent i manté els dubtes sobre el subministrament de gas natural i altres impactes de la guerra a Ucraïna. Al juny, el govern búlgar també va expulsar 70 diplomàtics russos per espionatge i es va negar a pagar el gas rus en rubles, fet que va portar Moscou a tallar el subministrament a un país que depenia gairebé completament de Rússia. El país s'enfronta ara a una inflació creixent, dubtes sobre el subministrament de gas natural i altres impactes de la guerra a Ucraïna.
Govern interí
Petkov, que va guanyar per sorpresa les eleccions el passat mes de novembre, es va quedar a quatre diputats d'aconseguir una nova majoria en un Parlament de 240 escons. Des de la moció de censura, però, cap formació ha aconseguit sumar majoria en tres intents de formar govern, i per això s'ha hagut de tornar a convocar els ciutadans a les urnes. Això pot posar en perill l'accés a les ajudes de recuperació de la Unió Europea i podria fer descarrilar els plans del país balcànic per adoptar l'euro a partir del 2024.
El govern interí estarà encapçalat fins després de les eleccions per l'exministre de Treball i Polítiques Socials Galab Donev, que ha assegurat que prioritzarà "protegir el país" davant l'augment dels preus dels aliments i de l'energia. El nou govern haurà de fer front també a la incertesa sobre el subministrament de gas abans de l'hivern, ja que la Unió Europea es prepara per a més retallades del flux de gas des de Rússia. Alhora, es faran esforços per arreglar les relacions diplomàtiques amb Moscou, que s'han endurit amb el govern de Petkov.
Els nous comicis tindran Petkov i l'ex primer ministre Boyko Borissov com a favorits i podrien tornar a deixar un Parlament fragmentat i format per set partits. Segons les enquestes, els partits de la coalició sortint tenen poques possibilitats de formar una nova majoria i els partits nacionalistes i pro-russos podrien tenir més suport.