Bulgària, austeritat sobre misèria

Demà Bulgària vota un nou Parlament després que al febrer unes tarifes elèctriques gairebé confiscatòries van fer sortir al carrer desenes de milers de ciutadans i van fer caure el govern de centredreta. I tot i que els sondejos asseguren que els liberalconservadors tornaran a tenir majoria, la demoscòpia també anuncia una davallada de participació, un hemicicle fragmentat i un país ingovernable. El centredreta i els socialistes amb prou feines sumarien el 43% dels vots, una xifra, però, que dóna la majoria un cop traduïda en escons. Ombres italianes, doncs, i sobretot gregues es projecten sobre l'escena política de Bulgària, i més tenint en compte que el populisme que albiren les enquestes no és de l'estil dels grillini sinó l'extrema dreta pura i dura del partit Attak, que podria sobrepassar el 5% del vots. Una cosa semblant a l'Alba Daurada grega.

Ciutadans búlgars que viuen a Catalunya planyen els seus familiars que resignadament se sotmeten a la disciplina fiscal que dicta Brussel·les. És com superposar austeritat on sempre hi ha hagut pobresa i misèria, expliquen des de la diàspora búlgara. Els sous estan en uns 300 euros mensuals i les pensions en uns 75 euros, amb una economia submergida que arriba al 32%. Un estudi de l'Eurostat alerta que gairebé el 50% dels búlgars són al llindar de la pobresa o bé s'hi acosten. Això sí: les fredes dades macroeconòmiques asseguren que Bulgària té una economia sana perquè el dèficit no sobrepassa el 2%, i el deute extern és del 16% del PIB. Uns percentatges beneïts pels poders econòmics europeus però que als búlgars els evaporen les expectatives d'una vida millor.

Un aire malastruc

Quan s'han complert vint anys de l'ensorrament de l'URSS i el 2014 se'n compliran vint-i-cinc de la caiguda dels comunisme búlgar, la intel·lectualitat més crítica aplegada al voltant del diari Trud es demana com pot ser que més de dues dècades de sistema parlamentari no hagin fet possible una economia sòlida ni una societat cohesionada, i que el sufragi universal només hagi servit per posar o fer fora governs a ritmes vertiginosament pendulars. És com si el país, conegut sobretot a Occident pel tòpic de la votació a la búlgara -les unanimitats forçades-, no s'hagués tret de sobre la síndrome malastruga que el manté com el més pobre i corrupte de la UE. Bulgària continua sent una anomalia , de la mateixa manera que abans se'l prenia com la setzena República de l'URSS, on el KGB tenia una de les seves bases operatives més potents.

Les seqüeles d'aquells temps encara es copsen quan l'OTAN evita que els diplomàtics búlgars tinguin accés a informació especialment reservada, perquè temen que la puguin transmetre a Moscou. Una altra diguem-ne peculiaritat búlgara és que és l'únic país d'Europa on un monarca destronat, Simeó de Bulgària, va arribar a primer ministre. O bé que Boiko Boríssov, el primer ministre ara dimitit i home fort del centredreta, fos el guardaespatlles del dictador comunista Tòdor Jívkov quan va ser derrocat, el 10 de novembre del 1989. Una altra diguem-ne especificitat: el cop de palau a Sofia va ser teledirigit des del Kremlin quan Berlín i tot el món celebraven la caiguda del Mur. I per això el recanvi búlgar va quedar desdibuixat. Mig amagat.