La Unió Europea es prepara per contenir més brots com el d'Itàlia
Brussel·les dissuadeix els socis de tancar fronteres però demana que considerin mesures als accessos
Brussel·lesCautela, calma i criteris científics. És la recepta que recomanen les autoritats europees davant l'alarma que s'estén pel Vell Continent després del brot de coronavirus que ja ha deixat set morts a Itàlia. En aquest context, Comitè de Seguretat Sanitària de la Unió Europea s'ha reunit aquesta tarda i ha constat que el risc que es produeixin casos similars dins el territori europeu i al Regne Unit és entre "moderat i elevat" i, per això, la Comissió Europea (que presideix el comitè) ha demanat als estats que considerin la preparació de mesures "als punts d'entrada".
Això no vol dir que es recomani en cap cas el tancament de fronteres o les restriccions al moviment. De fet, Brussel·les ha dissuadit els socis europeus de fer-ho perquè l'Organització Mundial de la Salut (OMS) -que forma part d'aquest comitè- no ho recomana.
Les autoritats europees van activar els mecanismes de preparació, prevenció i coordinació des de principis d'any, després de l'esclat del brot de coronavirus a Wuhan. El Comitè de Seguretat Sanitària està presidit per la Comissió Europea i integrat per representants de tots els estats membres de la Unió, les agències comunitàries competents (com la dels medicaments o la de prevenció de malalties) i la mateixa OMS. Tots aquests actors es reuneixen periòdicament des de principis d'any per actualitzar l'estat de la qüestió i coordinar actuacions.
La reunió d'aquest dilluns ha vingut marcada per les morts a Itàlia i després que Àustria suspengués els serveis de tren que connecten els Alps amb el país de la bota diumenge a causa del brot. Despres d'això, Àustria ha anunciat que impedirà l'entrada al país als sospitosos d'estar contagiats. Ràpidament, Brussel·les ha convocat una roda de premsa a primera hora del matí en què ha fet una crida a la calma. La Comissió tem que els estats optin per restringir accessos i tancar l'espai Schengen de lliure circulació, una mesura contemplada per la mateixa legislació europea en casos en què està en perill la seguretat pública però que generaria pànic i tindria impactes econòmics innegables.
La consigna de no tirar pel dret en aquest sentit l'ha donat la comissària de Salut, Stella Kyriakides, juntament amb el comissari de Gestió de Crisis, Janez Lenarcic, en una roda de premsa convocada a primera hora del matí d'aquest dilluns de manera urgent. Totes dues veus han reiterat que, abans de prendre mesures de manera unilateral i precipitada, cal una "anàlisi creïble dels riscos" des d'un punt de vista científic i, sobretot, actuar amb proporcionalitat i amb coordinació dins la UE.
"És important que els estats respectin els consells de l'OMS i el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC). Des de la Comissió els hem demanat que es coordinin i comparteixin tota la informació que tenen", ha dit Kyriakides. Les normes del marc Schengen permeten aplicar restriccions puntuals i controls en les fronteres quan es donen motius de seguretat pública, un mecanisme que ha permès fer servir la crisi migratòria del 2015 com a pretext per tancar o restringir accessos, però que fins ara no s'ha activat amb una epidèmia com a detonant. Els comissaris europeus també han lamentat que es vulgui "polititzar" la situació, una referència directa als missatges de polítics d'ultradreta i xenòfobs com Marine Le Pen o Matteo Salvini, que ja han reclamat tancar fronteres.
Què està fent i què hi pot fer Brussel·les?
La Comissió té una tasca de coordinació, però en una situació com aquesta que els estats cooperin i comparteixin dades és clau. Brussel·les deixa clar que els estats "informen contínuament" la Comissió i que el nivell global de preparació és "elevat". "Els països tenen a punt mesures per donar tractament i mitigar la possible transmissió dins i cap a la Unió", diu l'executiu comunitari. Per això, en la reunió del Comitè de Seguretat Sanitària d'aquesta tarda, l'ECDC ha presentat el seu últim informe de risc en què ha explicat que el risc que es produeixin brots similars a l'italià a la resta de països europeus i al Regne Unit és actualment entre "moderat i elevat". En la trobada també s'ha demanat als estats que facin saber quines són les seves necessitats particulars i plantegin dubtes concrets per poder anar fixant els pròxims passos.
El 13 de febrer ja es van convocar de manera extraordinària tots els ministres del ram de la Unió Europea per discutir aquestes mesures de coordinació de cara a l'epidèmia del Covid-19. Les mesures ja preveien aleshores que es puguin fer controls als aeroports o a les fronteres, demanant informació addicional a persones que podrien estar contagiades o haver tingut alguna mena de contacte de contagi potencial. Aquest mandat s'ha reiterat aquesta tarda.
Abans la Comissió havia activat el sistema d'emergència civil i ha posat en marxa diversos comitès que treballen perquè la informació flueixi i per garantir la preparació dels sistemes sanitaris i de prevenció. Tots els escenaris estan previstos, han explicat aquest dilluns els comissaris pertinents, per això també han anunciat l'enviament d'una missió especial de l'ECDC a Itàlia per analitzar la situació sobre el terreny, que els permeti considerar si calen mesures addicionals. Brussel·les ha aprovat i elogiat les mesures preses a Itàlia, però l'ECDC ja avisa que "potser s'hauran d'ampliar a altres zones en els pròxims dies", perquè la situació "evoluciona ràpidament". Aquesta agència admet que "es preveuen més casos a Itàlia i possiblement a la UE".
La Comissió ha anunciat 232 milions d'euros de finançament per donar suport a l'OMS per preparar la resposta global i impulsar la preparació d'emergència a nivell sanitari. D'aquests 232 milions, 15 aniran a l'Àfrica per ajudar en la diagnosi, i 100 milions es destinaran a la recerca farmacèutica per buscar la vacuna que aturi el Covid-19 i per a projectes destinats a la prevenció i la contenció del brot. Finalment, tres milions aniran directament al sistema de protecció civil per a la repatriació de ciutadans europeus des de la zona de Wuhan, un mecanisme que ja s'ha posat en marxa repatriant centenars de ciutadans europeus. També s'està donant suport amb finançament i assessorament a la Xina de manera directa.
Evitar generar alarma
D'altra banda, des de les institucions es recorda que a través d'internet i les xarxes socials és fàcil generar alarmisme a través d'informacions no contrastades. La pàgina web del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties actualitza diàriament la situació de l'epidèmia tant en l'àmbit europeu com global i conté tot de respostes a preguntes habituals sobre el coronavirus. En aquest sentit, Brussel·les també recorda que per ara "no hi ha evidència que cap tipus de menjar importat a la UE pugui transmetre el virus, tampoc el menjar que prové de la Xina", i recorda, a més, que pocs productes d'origen animal que provenen del gegant asiàtic estan autoritzats de ser importats tret que compleixin uns requisits sanitaris "molt estrictes".
Per això, les autoritats (i fins i tot les mateixes xarxes socials) reiteren que és important informar-se per les vies oficials. Per exemple, el primer ministre d'Eslovàquia, Peter Pellegrini, ha estat hospitalitzat aquesta nit a Bratislava després de la cimera de líders de divendres a Brussel·les. Ràpidament s'ha escampat l'alarma que podia tenir coronavirus, però ell mateix ho ha desmentit a través del seu compte de Facebook, explicant que ja feia setmanes que arrossegava una infecció i que la jornada de 26 hores de feina a Brussel·les per intentar pactar el pressupost comunitari no el va ajudar.