Nou expedient de Brussel·les a Polònia: "El virus no pot matar la democràcia"

Brussel·lesBrussel·les continua enviant avisos al govern ultradretà de Polònia per la seva deriva autoritària. Aquest dimecres, la Comissió Europea ha anunciat l'inici d'un nou procés d'infracció per l'última reforma judicial que l'executiu va impulsar a finals del 2019, perquè considera que "hi ha risc clar de control polític del contingut de les decisions judicials". La intenció de la Comissió Europea és "protegir la independència dels jutges a Polònia" i per això li dona dos mesos per respondre a l'avís per escrit que implica l'inici formal d'aquest procés sancionador. "El virus no pot matar la democràcia", ha etzibat amb contundència la comissària de Valors i Transparència, Vera Jourová.

La reforma aprovada pel govern polonès a finals del 2019 va entrar en vigor al febrer i, com explica l'executiu comunitari, incompleix els tractats europeus de diverses maneres. D'una banda, amplia el que es considera "delicte disciplinari" dels jutges i, per tant, augmenta el nombre de casos en què les decisions judicials poden ser considerades un delicte disciplinari. És d'aquesta manera com la Comissió considera que el govern polonès augmenta el control polític del contingut de les decisions judicials. A més, també dona competències exclusives a l'organisme anomenat Cambra de Control Extraordinari del Tribunal Suprem per pronunciar-se sobre qüestions d'independència judicial, cosa que limita la capacitat dels jutges d'acudir al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), per exemple. La nova llei polonesa també demana als jutges que donin certa informació sobre les seves activitats no professionals, cosa que Brussel·les considera "incompatible" amb el dret al respecte a la vida privada i a la protecció de dades personals.

Cal recordar que a principis d'aquest any justament el TJUE va ordenar a Polònia que suspengués la reforma judicial aprovada el 2017, que ja anava precisament en aquesta línia. A part d'aquest estira-i-arronsa permanent entre Brussel·les i el govern ultradretà polonès des dels últims anys, Jourová ha deixat clar que a ningú li pot venir de nou l'inici d'aquest procediment d'infracció: "No pot suposar una sorpresa per a ningú, al desembre ja vam enviar una carta".

Dubtes sobre les eleccions

En aquest context, el govern polonès pretén celebrar eleccions el dia 10 de maig, uns comicis que té intenció de fer per correu i pels quals organismes com Human Rights Watch ja han mostrat preocupació per la possibilitat que siguin unes eleccions transparents que garanteixin els criteris democràtics. Justament aquest dimarts l'expresident del Consell Europeu i actual president del Parit Popular Europeu, Donald Tusk, va cridar a boicotejar aquestes eleccions. En la mateixa línia, Jourová ha mostrat la seva preocupació i ha assegurat que si ella fos ciutadana polonesa tindria molts dubtes, perquè els comicis no es podran celebrar amb les seves campanyes electorals pertinents, per exemple.

Mentrestant, l'avís de Brussel·les va aquesta vegada per a Varsòvia, però Jourová també ha enviat una alerta verbal a Hongria, que ha aprovat una llei d'emergència en context de pandèmia que permet fins i tot enviar a la presó els crítics contra la gestió del coronavirus. Brussel·les ha sigut poc contundent fins ara en condemnar el govern de Viktor Orbán, però aquest dimecres Jourová ha assegurat que segueixen el cas de molt a prop perquè les preocupacions sobre el respecte a la llibertat d'expressió, de premsa i de reunió a Hongria ja eren prèvies a la crisi del coronavirus.