Brussel·les planteja un impost al plàstic per tapar el forat del Brexit

La UE deixarà d’ingressar fins a 14.000 milions d’euros anuals amb la sortida del Regne Unit

El plàstic és el menú ‘delicatessen’ 
 D’un nou tipus 
 De bacteris
Laia Forés
10/01/2018
2 min

Brussel·lesLa sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE) no només suposarà un sotrac polític. En termes econòmics, el Brexit també deixarà un forat significatiu a les finances comunitàries. Brussel·les calcula que la UE deixarà d’ingressar entre 12.000 i 14.000 milions d’euros anuals per la sortida d’un soci que malgrat l’anomenat xec britànic –gràcies al qual rep compensacions econòmiques– és un dels principals contribuents nets al pressupost comunitari. Només Alemanya i França aporten més diners que Londres a la caixa comuna.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La Comissió Europea proposa fer retallades i augmentar la contribució dels 27 estats membres que es queden, però també estudia fórmules per tenir noves fonts d’ingressos. Brussel·les va posar ahir sobre la taula la proposta de crear un impost a escala comunitària sobre el plàstic. El comissari europeu de Pressupostos, Günther Oettinger, va destacar que la mesura tindria un gran impacte mediambiental, però Brussel·les tampoc amaga que seria "una nova font de recursos" clau per al pressupost comunitari.

Oettinger, però, no va donar cap detall sobre l’impost ni va concretar si recauria sobre l’indústria o sobre el consumidor. "Es tracta de veure com poden reduir la quantitat total de plàstic. Hem de veure quin és el millor enfocament", es va limitar a dir. Només va avançar que alguns productes de primera necessitat, com els envasos de llet, podrien quedar exclosos de l’impost.

De moment només és una idea, però l’executiu comunitari podria presentar una iniciativa formal de cara a la primavera, quan la Comissió Europea ha de fer pública la seva proposta per al pressupost 2021-2027. Seran els primers comptes comunitaris sense la contribució del Regne Unit. Abans, al febrer, els líders europeus es reuniran en una cimera informal per començar a preparar els primers pressupostos de l’era post-Brexit.

Brussel·les preveu que la meitat dels 12.000 o 14.000 milions que perd la UE amb el Brexit es cobreixin amb retallades, especialment dels fons agrícoles i els fons de cohesió, que sumen un terç del pressupost de la UE. La resta, entre 6.000 i 7.000 milions hauran de sortir de nous ingressos i d’un augment de les contribucions dels socis. Si bé actualment els estats membres aporten un 1% del seu PIB, quan marxi el Regne Unit hauran de contribuir a la caixa europea entre un 1,1% i un 1,2%. Una o dues dècimes que suposen milions d’euros per als països.

Amb el Brexit, però, no tots els programes patiran retallades. La Comissió Europea subratlla que hi ha noves polítiques que necessitaran finançament. És el cas de la Defensa comuna o la gestió de fronteres. Per a aquestes àrees, Oettinger proposa finançar-les en un 80% amb nous ingressos. L’impost europeu als plàstics podria contribuir a aconseguir aquests ingressos addicionals.

stats