Internacional25/07/2019

Brussel·les envia Orbán als tribunals per "criminalitzar" la immigració

La Comissió Europea entén que el govern hongarès contradiu el dret europeu d'asil

Ara
i Ara

BarcelonaDesprés d'un any de requeriments, avisos i amenaces, la Comissió Europea ha portat l'Hongria de Viktor Orbán davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè resolgui si l'anomenada llei STOP Soros "criminalitza" el suport als sol·licitants d'asil i, per tant, qüestiona el dret comunitari. El Parlament de Budapest va aprovar l'estiu del 2018 aquesta legislació, que castiga amb un anys de presó les organitzacions i particulars que ajudin els refugiats que volen demanar la protecció especial. La llei pren el nom de George Soros, magnat filantrop nord-americà d'origen hongarès que s'ha convertit en l'autèntic enemic número 1 de l'executiu d'Orbán, que ha impulsat altres normes 'ad hoc' per expulsar les seves institucions educatives del país centreeuropeu.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Brussel·les sosté que la llei "restringeix" els drets dels que volen demanar l'asil perquè se'ls impedeix o dificulta tenir accés fins i tot a un simple assessorament o assistència legal per part d'ONG humanitàries. En aquest sentit, la Comissió denuncia que el text viola fins a dues directives comunitàries –d'obligat compliment per als estats socis.

Cargando
No hay anuncios

Fa just un any, la mateixa Comissió ja va advertir per escrit al govern de l'ultra i populista Orbán que la llei xocava contra la legislació europea i, tot i demanar-li explicacions, no han convençut gens i per això ha continuat amb el tràmit legal contra Budapest. Si finalment els magistrats del tribunal, amb seu a Luxemburg, assumeixen les tesis de la UE, l'expedient pot acabar amb una sanció a Budapest.

Cargando
No hay anuncios

Hi ha també una altre factor de la llei que ha incomodat la Comissió, que fins a l'1 de novembre encara presideix Jean-Claude Juncker. Es tracta de la nova regla que prohibeix demanar l'estatut de refugiat a les persones que han entrat a territori hongarès des d'un país que les autoritats de Budapest no tenen a la llista 'negra' de països insegurs. Això, per exemple, afectaria la població que fuig de la Guerra de Síria i ha fet camí cap a Europa a través de la Turquia d'Erdogan, paradoxalment el soci que la Unió Europea ha triat per aturar la immigració a canvi de pagar-li 3.000 milions d'euros.

Orbán ha fet d'Hongria un país hostil per als immigrants sense permisos i ha habilitat les anomenades 'zones de trànsit' a la frontera amb la veïna Sèrbia, on manté tancats en centres els sol·licitants d'asil mentre les autoritats locals acaben tots els tràmits burocràtics i emeten una resolució. Fins i tot han de mantenir-se en aquestes àrees els que han vist rebutjada la seva demanda de protecció i han presentat una apel·lació i que directament passen a ser considerats immigrants irregulars amb una ordre d'expulsió. Els centres no estan recollits en cap llei hongaresa i, per tant, la seva regulació està en una mena de terra de ningú.

Cargando
No hay anuncios

Tàctica "inhumana"

Aquests buits legals donen llibertat a les autoritats del centre a negar el subministrament d'aliments als demandants rebutjats, una situació que ha fet que l'ONG Comitè Hèlsinki denunciï l'ús de la fam com a arma en contra de la immigració. Una "tàctica inhumana i il·legal", segons András Léderer, un dels responsables de l'entitat humanitària que ha portat fins a una desena de casos davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, que ha obligat Budapest a donar aliments. Malgrat les sentències, Hongria continua amb l'estratègia, un fet que després dels avisos de l'ONU i de Human Rights Watch, la Comissió ha decidit enviar una carta en què expressa la seva preocupació per aquesta situació que contradiu la Directiva de Retorn.

Cargando
No hay anuncios

Orbán ha sigut el líder europeu que va iniciar les campanyes de demonització dels immigrants i refugiats que l'estiu del 2015 van intentar passar cap a Alemanya i els països nòrdics a través de les illes gregues i els Balcans. Aquells mesos van ser els que van marcar, d'una banda, l'auge de la solidaritat alemanya i europea que va sorprendre molts dels estats membres de la UE, però, de l'altra, també va fer que alguns dels dirigents comencessin a posar impediments per a l'arribada de refugiats. Orbán, com a l'alumne avantatjat d'aquesta onada xenòfoba, va tancar les seves fronteres i va posar en marxa tot l'engranatge polític al seu abast per criminalitzar els immigrants que ni tan sols volien instal·lar-se a Hongria sinó que feien sentir aquest territori de pas.