EUROPA
Internacional10/12/2020

Brussel·les i Londres es donen fins diumenge

Johnson i Von der Leyen pacten intentar-ho durant quatre dies més malgrat que persisteixen les disputes

Júlia Manresa Nogueras
i Júlia Manresa Nogueras

Brussel·lesNo hi ha hagut miracle i queden molts pocs dies perquè pugui produir-se. La reunió de tres hores en format de sopar entre el primer ministre britànic, Boris Johnson, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, no va anar bé. Les grans fonts de disputa es mantenen i aquesta vegada es donen fins diumenge per prendre una decisió ferma, quan quedaran només 18 dies per a la data en què el Regne Unit deixarà d’estar definitivament sota el marc legal europeu. Les possibilitats que s’arribi a l’1 de gener amb un paracaigudes mínimament estable per parar el cop d’una sortida sense acord s’esvaeixen una mica més cada minut que passa. Però, tot i això, es donen quatre dies més perquè els dos equips negociadors ho segueixin intentant.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

“Miracle” és la paraula que una font diplomàtica europea feia servir ahir per il·lustrar el que calia per desencallar la situació. Tot i això, hi havia moderades esperances posades en la reunió que es va celebrar ahir, sobretot després que Johnson hagués mogut fitxa hores abans amb un gest de bona voluntat: comprometre’s a retirar els articles de la llei de mercat interior que violaven l’acord de retirada que ell mateix havia signat a principis d’any. “Posaria una espelma perquè Johnson mostri algun tipus de moviment que ens permeti aclarir si val la pena seguir negociant”, deia una segona font diplomàtica poques hores abans de la trobada a Brussel·les. Tot i això, una segona font ja deixava clar que tenia poques expectatives: “No crec que el sopar resolgui la negociació, però esperem que doni un impuls polític per seguir negociant”.

Cargando
No hay anuncios

Però l’impuls polític que surt de la trobada és poc esperançador. Ahir no hi va haver comunicat conjunt, sinó dos brevíssims comunicats de cada una de les parts i amb tons molt diferents. El costat britànic traspua pessimisme: “El primer ministre i la presidenta Von der Leyen han tingut una discussió molt franca sobre els obstacles significatius que encara persisteixen. Es mantenen diferències molt grans entre les dues bandes i no és clar que es puguin superar”.

En canvi, a Brussel·les la conversa no va ser “franca” sinó “interessant i animada”. I Von der Leyen continua: “Hem entès les posicions de cadascú. Continuen allunyades. Els equips s’han de reunir immediatament per intentar resoldre aquests problemes”. El to molt diferent de les dues comunicacions és una prova més de l’abisme que separa Londres de Brussel·les en les negociacions, sobretot pel que fa a la qüestió de la igualtat de condicions en la competència de les empreses britàniques que vulguin fer negocis dins el mercat únic, l’arbitratge que ha de gestionar futures disputes entre el Regne Unit i la Unió Europea i els drets de pesca.

Cargando
No hay anuncios

Nova cimera a l’ombra del Brexit

I així és com, de nou, malgrat la seva obcecació per marxar de la UE, el Regne Unit torna a impregnar l’agenda comunitària, a desgana de la Unió. Fins a l’últim moment, líders, diplomàtics i assessors van reiterar que el Brexit no està a l’agenda de la cimera d’aquest dijous, carregada de qüestions urgents com la coordinació pel coronavirus, el desbloqueig dels fons europeus, els objectius d’emissions, Turquia o les relacions amb els Estats Units. Però una font diplomàtica admetia ahir que “òbviament el Brexit planarà sobre la cimera”. Efectivament, no és a l’agenda, però l’ombra del Brexit plana sobre tota la Unió i s’espera que Von der Leyen posi al dia els líders sobre la qüestió i que alguns, com francesos i belgues, demanin accelerar els plans de contingència. La nova data D del Brexit és aquest diumenge, quan, encara que hi hagi acord, serà de mínims i impossible de ratificar completament a temps. L’únic que està clar és que les conseqüències del Brexit no s’acabaran amb el 2020.