La Comissió Europea tanca l'acord per comprar 300 milions de dosis de la vacuna de Pfizer-Biontech

Brussel·lesLa Comissió Europea ha aprovat el contracte per a la compra anticipada de 300 milions de dosis de la vacuna de Pfizer-Biontech, que segons va anunciar dilluns la companyia té una efectivitat del 90%. La Comissió ha tancat diversos contractes amb altres farmacèutiques per garantir que després es repartiran dosis a tots els estats membres, i aquest és el quart. I en aquest sentit, la Comissió ha fet una crida a la calma: "Fins i tot quan hi hagi vacuna haurem de seguir mantenint les mesures de protecció fins que arribi a una part significativa de la població".

La pandèmia del coronavirus ha posat en evidència la falta de competències de la Unió Europea en l'àmbit sanitari. En el seu discurs sobre l'estat de la Unió, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen (que és metge de professió), ja va fer una crida sobre la necessitat d'apuntalar una Unió Europea de la salut vist el caos de respostes unilaterals durant la primera onada. Ara el braç executiu de la Unió proposa una nova legislació que permeti declarar l'emergència sanitària a nivell europeu i que atorga un paper més important a les agències comunitàries com el Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties (ECDC) i l'Agència Europea del Medicament (EMA).

"La pandèmia del coronavirus ha posat en relleu la necessitat de més coordinació a la UE, de sistemes sanitaris més resilients i més preparació per a futures crisis. Estem canviant la manera com la UE afronta les amenaces sanitàries", ha dit Von der Leyen. Així doncs, si la proposta legislativa de la Comissió es fa realitat, Brussel·les podria declarar l'emergència sanitària a nivell europeu per activar els mecanismes de resposta i, per exemple, poder començar automàticament a generar estoc de medicaments i equipaments, a més de preparar la logística necessària per distribuir-la.

Un rol més important per a les agències comunitàries

"La nostra resposta en un futur serà més potent i més coherent", ha explicat la comissària de Salut, Stella Kyriakides. Fins que la segona onada del coronavirus no va començar a afectar durament Europa, els caps d'estat i de govern no van aconseguir ni tan sols pactar un mapa comú de colors per determinar la situació epidemiològica a les diferents regions de la Unió. Tot i això, a hores d'ara encara no hi ha una coordinació absoluta en termes de quarantenes o pel que fa al reconeixement de testos d'entrada i sortida.

El que ara Brussel·les presenta com els "primers blocs per construir la Unió Europea de la salut" implica també que l'ECDC pugui vigilar la situació epidemiològica en temps real a tota la UE (ara depèn que els estats li transmetin la informació i sovint hi ha regions de les quals falten dades). També preveu que pugui enviar assessors als estats en casos d'emergència sanitària i assessorar-los per preparar plans de contingència. Pel que fa a l'EMA (l'agència que dona llum verda a la distribució de medicaments i vacunes a la UE), la Comissió vol que pugui supervisar els estocs d'equipaments i medicaments necessaris i coordinar estudis i assajos clínics de vacunes.

Les limitades competències sanitàries de la UE

Al mateix temps, però, Brussel·les ha de justificar que no va més enllà de les competències que el tractat de la Unió Europea li atorga en l'àmbit sanitari. La Comissió explica que la nova regulació està dins "els marges" del tractat de la Unió. Concretament, es basa en l'article 114 sobre mercat interior (el que regula la lliure circulació de béns i serveis) per poder adoptar les mesures coordinades que li servirien per declarar l'emergència sanitària europea.

Per què cal fer servir un article de mercat interior? Perquè l'article 168, que fa referència a la salut, només permet que l'acció de la UE sigui "complementària" a les polítiques estatals per "millorar la salut pública". Queda previst que doni suport a la recerca i fomenti la cooperació i coordinació però deixa clar que "l'acció de la UE en l'àmbit de salut pública respectarà les responsabilitats dels estats membres sobre la definició de la seva política de salut, així com l'organització i prestació dels serveis sanitaris i atenció mèdica". Per tant, qualsevol iniciativa legal que pugui prendre la UE ha de respectar sempre que la gestió de la salut, l'atenció mèdica i l'assignació de recursos sanitaris és responsabilitat dels estats.