La ciutat de Brussel·les prohibeix la prostitució per frenar el coronavirus

Brussel·lesA l'habitual desgavell normatiu d'un país amb vuit Parlaments, set governs i una capital amb dinou districtes se li ha afegit la gestió de la pandèmia del coronavirus. Bèlgica actualment registra 167 contagis de coronavirus per cada 100.000 habitants, segons el Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties (ECDC). (Per fer-nos una idea, són gairebé la meitat que Espanya.) A la regió de Brussel·les, on hi ha les pitjors xifres del país, els casos augmenten a un ritme de més de 300 diaris, i les mesures que les autoritats estan prenent per evitar el col·lapse abans de l'hivern són tan diverses com òrgans de decisió té el regne dels belgues. Una de les últimes iniciatives l'anunciava dilluns al vespre l'alcalde de Brussel·les, Philippe Close, que ha prohibit la prostitució a la ciutat en una ordre amb efecte immediat.

A Bèlgica la prostitució és legal, però no ho és anunciar-la o el proxenetisme. Hi ha barris vermells com a Holanda i s'estima que hi ha unes 26.000 treballadores del sexe al regne belga, però no compten amb cap conveni laboral o estatut dels treballadors, cosa que sovint les deixa al marge del sistema de protecció social. A més, com que les municipalitats sovint interpreten de maneres diferents les lleis federals, l'actuació de les autoritats envers les treballadores del sexe pot ser diferent a un carrer i a la cantonada següent.

Queda prohibida així, sense data de fi, la prostitució al carrer. On l'entrada en vigor d'aquesta prohibició pot ser més visible és al conegut com a barri de l'Alhambra, a la zona de l'Estació del Nord, on la prostitució als carrers era fins ara habitual i permesa, una mena de zona de tolerància. Però la mesura també comportarà el tancament de diversos hotels de la ciutat on les treballadores del sexe es trobaven amb els seus clients. La policia ja pot començar a imposar multes.

La mesura no ve sola. També a Brussel·les, els dinou districtes (les anomenades comunes que agrupen diversos barris i tenen els seus propis ajuntaments amb les seves pròpies normatives) han pactat aquesta setmana l'obligació de tots els bars i restaurants de tancar a les 23 hores durant les pròximes tres setmanes. Fins ara es podia obrir fins a la una de la matinada. Un acord que il·lustra la preocupació general per la situació epidemiològica de la ciutat, tenint en compte que en altres fases de la pandèmia el desacord entre districtes era tan visible que en alguns carrers calia portar mascareta i en d'altres no (val a dir que fins i tot en alguns del mateix districte).

L'enduriment de mesures a Brussel·les contrasta, però, amb la relaxació general de les normes federals des del mes d'octubre. La primera ministra belga, Sophie Wilmès, va decretar una relaxació de l'ús de la mascareta i dels dies de quarantena a tot el país malgrat l'augment de contagis. Des de l'agost, la mascareta era obligatòria en qualsevol espai públic, però a partir d'aquest dijous només ho serà en espais tancats i zones concorregudes. Això sí, sempre s'haurà de portar una mascareta a sobre de manera obligatòria. També s'ha reduït la quarantena obligatòria de 14 dies a 7 dies si no hi ha símptomes o s'obté una PCR negativa, i la bombolla social que fins ara era de cinc persones s'eleva a deu.

Però cada regió fa la seva en un país gestionat per un govern en funcions i amb set partits en negociacions intenses per desllorigar la situació política. Valònia, tocada per la caiguda del turisme, acaba d'anunciar ofertes de paquets turístics a la zona per 80 euros per intentar revifar l'activitat, mentre que els Països Baixos ja recomanen als seus ciutadans només fer "viatges essencials" al regne belga, amb el qual comparteix frontera.