Brussel·les vol acabar amb els cotxes de combustió el 2035

Brussel·lesS'ha acabat fabricar cotxes amb motors que emeten diòxid de carboni a partir del 2035. Aquesta és una de les propostes estrella que avui dimecres la Comissió Europea ha posat sobre la taula com a part del full de ruta que ha de permetre reduir les emissions un 55% el 2030 com a pas intermedi per a la neutralitat climàtica el 2050. La proposta implica que d'aquí a aquesta data a la UE ja no es puguin vendre turismes que funcionin amb motor de gasolina, dièsel, gas o híbrid i, per tant, fia el futur al cotxe elèctric.

Seria un procés gradual que fixa una forquilla temporal entre el 2028 i el 2035 i que casa amb la data que s'havia fixat el fabricant Volkswagen per deixar de vendre motors dièsel i de gasolina. Altres fabricants també s'encaminen en aquesta direcció sobretot després que alguns països hagin aprovat les seves pròpies lleis del clima. Per exemple, a Espanya la norma fixa el 2040 com l'últim any en què es poden matricular vehicles d'emissions, és a dir, dièsel, gasolina, gas o híbrids. Altres països europeus han fixat altres terminis i, per tant, una directiva europea podria ajudar a unificar els criteris arreu d'Europa.

Això no vol dir que quedarà prohibit circular amb un cotxe de gasolina per la carretera a partir del 2035, sinó que –si la llei s'aprova tal com l'ha proposada la Comissió– a partir d'aleshores serà impossible vendre un cotxe contaminant. Els turismes antics ja matriculats podran continuar circulant, tot i que mantenir-los serà més car perquè Brussel·les pretén també encarir l'ús de combustibles fòssils a través de la fiscalitat ecològica. Amb aquestes polítiques, Brussel·les espera que el 2050 hagin desaparegut de la carretera els cotxes i les furgonetes de gasolina o dièsel. Per ara, la normativa no afecta les motocicletes.

El futur, doncs, és el cotxe elèctric o d'hidrogen, pilars clau també d'aquesta estratègia i dels plans de recuperació econòmica de països com Espanya. Però per fer aquesta transició tan abrupta és clau desenvolupar la tecnologia que l'ha de substituir, no només per als motors, sinó per a les bateries i els seus punts de càrrega. Per això, la proposta de l'executiu comunitari preveu que a partir del 2035 hi hagi una estació de recàrrega elèctrica cada 60 km en les principals carreteres d'Europa, i cada 150 km per a l'hidrogen. Els Països Baixos, Alemanya i França concentren la majoria dels punts de recàrrega d'Europa.

L'altra gran qüestió aquí és la fabricació de les bateries. El 70% es fabriquen a la Xina i, per això, un dels grans projectes de la Comissió és estimular-ne la producció europea per evitar la dependència del gegant asiàtic. Per exemple, la creació d'una fàbrica de bateries a Espanya, a prop de la planta de Seat de Martorell, és un dels pilars del pla per incentivar el cotxe elèctric a l'Estat. Però també hi ha qüestions ètiques a resoldre tenint en compte que les primeres matèries que es fan servir són sovint escasses i provenen de llocs en conflicte on es produeixen vulneracions dels drets humans, com pot ser el cobalt, que només es troba en quantitats suficients a la República Democràtica del Congo, o el liti, molt localitzat en zones de Bolívia o a l’oest de la Xina, a Qinghai.