Brussel·les reforça l'estratègia de vacunació davant les noves variants

Brussel·lesLa Comissió Europea busca un cop d’efecte després de setmanes de crítiques per l'arrencada de la campanya de vacunació. Aquest dimecres, la presidenta, Ursula von der Leyen, ha anunciat un paquet de mesures per reforçar-ne l’estratègia davant les noves variants del coronavirus i després dels primers errors reconeguts.

Brussel·les ha comunicat la signatura d’un segon contracte amb Moderna per afegir a les 160 milions de dosis inicials ja adquirides l’any passat 300 milions més. La meitat de les noves dosis de la biotecnològica nord-americana haurien d’arribar aquest 2021 i la resta durant l’any 2022. L’anunci de Moderna ha tingut lloc el mateix dia en què s'ha formalitzat l’ampliació de l’acord per comprar fins a 300 milions de dosis més de la de Pfizer/BionTech, que ja es va anunciar al gener. El compromís és ferm per 200 milions i es pot ampliar fins a cent milions més.

Però la Comissió és conscient que amb grans xifres ja no n’hi ha prou. Per això, Von der Leyen també s'ha compromès a accelerar els processos d’aprovació de les vacunes, a ajudar les farmacèutiques a augmentar-ne la producció i a actualitzar o renovar els contractes signats, assumint que caldrà millorar les vacunes actuals perquè tinguin eficàcia davant les mutacions del virus dels SARS-CoV-2.

Els nous contractes arriben quan les noves variants del coronavirus han disparat totes les alarmes a Europa. Les vacunes actuals podrien no ser tan efectives per combatre-les. Brussel·les ho assumeix i el nou contracte amb Moderna, per exemple, ja ho preveu. “Les noves variants s’estan propagant ràpidament i hem d’adaptar encara més ràpid la resposta”, va dir Von der Leyen.

Part també de la nova estratègia de la Comissió implica accelerar el procés d’aprovació de les vacunes que encara han d’arribar. Quan es tracti d’actualitzacions o millores de les versions actuals, Von der Leyen ha aclarit que el procés serà més accelerat de manera natural.

Però per donar velocitat a la campanya de vacunació la Comissió també estudia una nova categoria d’autorització d’emergència europea que reparteixi la responsabilitat entre els estats membres i que permeti guanyar temps.

Brussel·les ha emmarcat tots aquests anuncis sota el paraigua d’una nova estratègia de biodefensa, en la qual preveu invertir fins a 225 milions d’euros. D’aquests, 75 milions anirien destinats a desenvolupar tests que ajudin a detectar les noves variants i a dotar de recursos els laboratoris per trobar mecanismes que facilitin el control de l’expansió. La resta anirien destinats en general a la recerca sobre les noves variants.

En el capítol més complex (però clau), el d’augmentar la producció de les plantes farmacèutiques, la Comissió es compromet a posar tots els mecanismes necessaris per fer-ho possible i no exclou la possibilitat d’haver de recórrer a fonts externes a la Unió Europea, sempre que es compleixin els requisits sanitaris.

Tot plegat arriba després del conflicte pel retard en l'entrega de les dosis d'AstraZeneca, que va obrir una guerra amb la Comissió, i que ha retallat el 50% les previsions d’entrega per a aquest 2021 a la UE.

A més, la seva vacuna no s’administra a un dels col·lectius més vulnerables, la gent gran, seguint les indicacions de diversos reguladors nacionals però no pas de l'Agència Europea de Medicaments (EMA). Per això Brussel·les busca vies alternatives i dreceres que li permetin resoldre els primers entrebancs i encaminar-se cap a l’objectiu d’haver vacunat el 70% de la població adulta a l’estiu. Una fita difícil d'assolir al ritme actual.

Fins ara 22 milions d’europeus han rebut la primera dosi d’alguna de les vacunes en distribució, i 7 milions n’han rebut dues.