Brussel·les reclama una multa diària a Polònia per vulnerar la independència judicial

Brussel·lesNou capítol en la pugna entre Brussel·les i Polònia pels constants desafiaments del govern ultraconservador de Varsòvia als principis de l'estat de dret. La Comissió Europea ha sol·licitat aquest dimarts al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que sancioni diàriament el govern polonès per haver incomplert una sentència de la justícia europea en què li reclamava mesures cautelars per aturar la reforma judicial que soscava la independència dels jutges del Tribunal Suprem, atès que permet obrir-los expedients per les seves sentències. Polònia ha ignorat des del 2019 les ordres del tribunal de Luxemburg.

L'executiu de l'ultraconservador Mateusz Morawiecki fa mesos, fins i tot anys, que desafia les institucions europees en una deriva autoritària que no només vulnera la independència dels jutges, sinó que també discrimina col·lectius com l'LGTBIQ i les possibilitats d'avortar de les dones. De fet, com ha explicat aquest dimarts el comissari de Justícia, Didier Reynders, la Comissió també ha retirat fons europeus a certs municipis polonesos que s’han declarat “lliures d’ideologia LGTBIQ”. Brussel·les té activades diverses vies d'infracció contra Polònia, però totes segueixen una via tova, llarga i plena de tràmits burocràtics que estan tenint poca capacitat de dissuasió.

De fet, el pic en l'escalada entre les institucions de la UE i el govern de Morawiecki va ser quan el mateix primer ministre va demanar al seu Tribunal Constitucional que determinés si el dret nacional estava per sobre del TJUE, un qüestionament a la primacia del dret comunitari que, al cap i a la fi, és la columna vertebral de l'esquelet jurídic de la Unió Europea, perquè garanteix un marc jurídic i legal comú que ha sigut clau en qüestions tan diverses com les clàusules terra i la possibilitat de Carles Puigdemont de ser eurodiputat. El TC polonès ha anat ajornant la decisió en un context en què Brussel·les i Varsòvia negocien la concessió dels fons europeus antipandèmia al país. La Comissió ha aprovat la gran majoria dels plans estatals, però Hongria i Polònia en són la gran excepció, perquè justament Brussel·les està fent servir aquesta negociació per collar-los en tot allò relacionat amb el compliment de l'estat de dret i els valors democràtics europeus.

"Les sentències del Tribunal Europeu de Justícia s'han de respectar arreu de la Unió. És indispensable per construir i nodrir la confiança necessària entre els estats membres i els ciutadans. Estem preparats per treballar amb les autoritats poloneses per resoldre aquesta crisi", ha piulat la comissària de Valors i Transparència, Vera Jourová.

La via sancionadora que obre Brussel·les aquest dimarts té dues branques. D'una banda, es demana al TJUE que apliqui una sanció diària, que ha de decidir el mateix tribunal, per no haver complert les mesures cautelars. I, de l'altra, s'envia un nou avís a Varsòvia per l'incompliment de la sentència que el mateix TJUE va dictar després de les cautelars, en què va concloure que la reforma judicial no era compatible amb el dret europeu. La polèmica reforma és un règim disciplinari a través del qual es poden obrir expedients i investigacions als jutges del Suprem per les seves sentències, que els limita la capacitat de plantejar qüestions al TJUE o de resoldre casos relacionats amb la immunitat judicial. La Comissió va portar per primera vegada aquest cas al tribunal de Luxemburg l'octubre del 2019, però la cambra disciplinària de Polònia ha continuat actuant.

Contra aquestes derives autoritàries de Polònia, i també d'Hongria, la Unió Europea compta amb diverses vies, la majoria només de pressió política, mentre que les més contundents són d'aplicació molt complicada. Hi ha el famós article 7 del tractat de la UE, que en últim terme permet deixar sense vot un estat membre, però és necessària la unanimitat de tota la resta de països davant el país castigat, i Polònia i Hongria es protegeixen mútuament. Les sancions econòmiques (si són prou importants) o la retirada de fons europeus (tant del pressupost com dels antipandèmia) són les vies que cada vegada més veus reclamen després d'observar com tots aquests anys de pressió política han servit de ben poc.