La Comissió Europea també ha proposat augmentar l'ajuda financera a Ucraïna amb 9.000 milions d'euros més aquest any. La UE ja ha aprovat un programa d'ajuts de 1.200 milions d'euros i n'ha consignat 1.500 milions més en suport al seu exèrcit a través del Fons Europeu per la Pau. Tots aquests diners no només tenen l'objectiu de donar suport al país perquè superi la guerra sinó que ja es mira cap a la seva reconstrucció. Per això, l'executiu comunitari proposa establir una "plataforma de reconstrucció", que reuneixi els socis europeus, altres donants bilaterals o internacionals, institucions financeres internacionals o altres actors. La reconstrucció, ha defensat Von der Leyen, hauria d'"ajudar Ucraïna a perseguir el seu camí europeu", per invertir també en la lluita contra la corrupció, la capacitat administrativa, l'estat de dret i les transicions ecològica i digital, requisits necessaris per entrar a la Unió Europea, com ha demanat el seu president, Volodímir Zelenski.
Brussel·les proposa compres conjuntes d'armes (exemptes d'IVA) per a Ucraïna i els arsenals europeus
La Comissió Europea està a punt per invertir 500 M€ en els equipaments defensius més "urgents"
Brussel·lesLa guerra que Putin ha començat a Ucraïna ha capgirat les prioritats d'Europa, i les armes han passat al capdamunt d'una llarga llista impulsada per l'amenaça russa. La Comissió Europea ha proposat aquest dimecres una ambiciosa estratègia per rearmar Europa que atorga a Brussel·les un rol central de coordinació i supervisió de les polítiques defensives i militars dels vint-i-set estats membres de la Unió per augmentar les capacitats europees en aquest àmbit, evitar solapaments i també evitar que la competència pel rearmament entre governs de la UE faci pujar els preus, per exemple.
"El retorn de la guerra a Europa posa en relleu els efectes d'anys de falta de despesa en defensa", ha dit la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen. Arran de la guerra, la majoria de governs de la Unió Europea han anunciat que incrementen la seva despesa militar i defensiva. Segons els càlculs de la comissió, la xifra s'eleva a 200.000 milions d'euros més els pròxims anys. Brussel·les busca coordinar aquesta despesa tenint en compte que ja es detecten ineficiències, buits d'inversió i duplicitats.
Exempt d'IVA
"Demanem compres conjuntes perquè és la millor estratègia des del punt de vista operatiu per als exèrcits, però també des del punt de vista industrial i financer", ha justificat la mandatària germànica. De fet, aquest mateix dimarts el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, insistia que cal que els governs gastin "més, junts i millor" per evitar "un enorme malbaratament de diners". Per incentivar-ho, es preveu que tot l'equipament i armes que es comprin a través d'aquests mecanismes estarà exempt d'IVA.
D'entrada, però, l'executiu comunitari detecta urgències en defensa que vol abordar a curt termini. Cal rearmar Ucraïna i també els exèrcits nacionals amb armament convencional que s'està enviant al país. Per això, Brussel·les diu que està a punt per invertir 500 milions d'euros més d'aquí al 2024 a través d'un instrument accelerat per a una primera compra conjunta, que proposarà que els vint-i-set governs europeus aprovin per la via ràpida. Aquest mecanisme de curt termini marcarà el camí del que després haurien de ser eines permanents, una espècie de consorci que gestionaria les compres conjuntes i un programa d'inversió en defensa que també comptaria amb una base econòmica més sòlida, ja que Brussel·les també obre la porta a augmentar els recursos del Fons Europeu de Defensa.
Tot plegat busca acostar les capacitats militars i defensives d'Europa a les dels Estats Units o la Xina, amb una despesa militar molt superior, però també omplir els buits detectats en el sector. La Comissió creu que cal invertir en recursos militars i defensius en tots els àmbits: terra, mar, aire, ciberseguretat i mobilitat dels exèrcits. Per exemple, aposta per actualitzar i millorar l'inventari de tancs, vehicles blindats, antitancs, artilleria i contraartilleria. Per mar, considera que cal invertir més en línies de comunicació, però també en submarins i fragates. A l'espai, Brussel·les considera que la guerra a Ucraïna ha provat la importància de la connectivitat i els programes de seguretat per evitar atacs de míssils, per exemple. També es té en compte la ciberdefensa perquè el departament que lidera Borrell considera que cal construir una mena de ciberescut europeu.