Brussel·les porta de nou Polònia al TJUE per haver vulnerat la independència judicial

Brussel·lesNou toc d'atenció de la Comissió Europea davant la deriva autoritària de Polònia. Aquest dimecres, Brussel·les ha denunciat el govern polonès davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per la llei sobre el poder judicial que va entrar en vigor el 14 de febrer del 2020. L'executiu comunitari, tal com ha explicat el comissari de Justícia, Didier Reynders, considera que soscava la independència dels jutges polonesos i que és incompatible amb els principis de l'estat de dret de la Unió Europea. Concretament, s'impedeix a alguns tribunals del país elevar qüestions a la justícia europea, alhora que permet retirar la immunitat de certs jutges per poder-los detenir o suspendre. Brussel·les demana cautelars al TJUE perquè se suspengui l'aplicació de la normativa fins que el jutge de Luxemburg emeti sentència ferma.

"La situació s'ha anat deteriorant a Polònia els últims anys", ha dit Reynders en roda de premsa. De fet, aquesta es l'enèsima vegada que Brussel·les ha obert processos d'infracció contra aquest país europeu. El desembre del 2017 Brussel·les va activar l'article 7 del tractat de la Unió Europea contra Polònia, l'article que preveu vies sancionadores per evitar "violacions greus i persistents" de valors com el "respecte a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, l'estat de dret o el respecte als drets humans". Polònia i Hongria són els dos països que tenen activat aquest article, que, en última instància, podria arribar a implicar retirar-los el vot al Consell.

Després de prémer aquest anomenat botó nuclear contra Polònia, Brussel·les també ha activat processos d'infracció per altres lleis judicials del país que, per exemple, permetien avançar la jubilació dels jutges, una mesura que el TJUE va forçar a revertir. Luxemburg també està pendent de resoldre sobre un altre procés obert pel règim disciplinari dels jutges i la Cambra Disciplinària del Suprem que vulnera la independència judicial i no protegeix els magistrats de les interferències polítiques segons la Comissió.

El d'aquest dimecres és un pas més enllà després que la Comissió enviés diversos avisos a Polònia per la llei del febrer del 2020. L'executiu comunitari demana que se suspenguin les provisions de la llei que permeten que la Cambra Disciplinària del Tribunal Suprem polonès decideixi sobre l'aixecament de la immunitat judicial de certs jutges. També reclama suspendre els efectes de decisions ja preses per aquesta cambra sobre la retirada de la immunitat judicial. La Comissió Europea recorda que impedir que els jutges polonesos elevin qüestions al TJUE va en contra del principi de primacia de la llei europea que consta als tractats i també contra la Carta de Drets Fonamentals de la UE, que fixa el dret de presentar un recurs davant un tribunal independent i imparcial. I més enllà, en resum, Brussel·les denuncia que aquesta cambra disciplinària del Suprem minva la independència judicial dels jutges, cosa que també vulnera els principis de la UE, perquè fixa un sistema de control polític dels magistrats, que poden ser sancionats, llevats de la seva immunitat i suspesos de les seves funcions o, fins i tot, detinguts.

Reunió per un nou front ultradretà europeu a Hongria

Tot plegat s'amuntega en una pila de casos oberts contra una Comissió Europea que, de moment, no ha aplicat cap sanció econòmica ni a Polònia ni a Hongria i ha vist com la deriva autoritària d'aquests dos països ha posat bastons a les rodes fins i tot durant la resposta econòmica a la pandèmia del coronavirus, quan Varsòvia i Budapest van fer pinça per segrestar l'aprovació dels fons europeus si aquests es lligaven a un mecanisme de compliment de l'estat de dret. El front d'Orbán va haver de cedir finalment, però ja ha portat la mesura al TJUE.

A més, aquest dijous el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, i el seu homòleg Mateusz Morawiecki es reuniran a Budapest per negociar la possible formació d'una "nova aliança de dretes europea", amb Matteo Salvini, de la Lliga. El moviment arriba després que Orbán abandonés el Partit Popular Europeu (PPE) tant a l'Eurocambra com a nivell de família política, després que els conservadors li suspenguessin el dret a vot per la seva deriva autoritària. El primer ministre hongarès ja va dir aleshores que tenia la intenció de crear una nova aliança d'ultradreta a Europa i el primer pas el farà dijous.