Brussel·les fa el primer pas per congelar fons a Hongria i Polònia

La Comissió envia dues cartes en què exigeix garanties sobre la gestió dels fons davant les vulneracions de l'estat de dret

Ursula von der Leyen
3 min

Brussel·lesMil·límetre a mil·límetre. La Comissió Europea ha enviat aquest cap de setmana dues cartes als governs d'Hongria i de Polònia en què els exigeix garanties sobre el correcte ús dels fons europeus tenint en compte el deteriorament de l'estat de dret a tots dos països. Aquest és un primer pas burocràtic que no té conseqüències pràctiques encara i que arriba després que l'Eurocambra hagi portat la Comissió Europea als tribunals per no haver actuat encara contra els continus desafiaments de Varsòvia i Budapest.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El mecanisme de condicionalitat dels fons europeus va entrar en vigor aquest any, després que s'aprovés en una àrdua negociació lligada a la creació del fons europeu antipandèmia en què Hongria i Polònia van posar tots els entrebancs possibles, fins a arribar als tribunals. De fet, el principal pretext que ha fet servir la Comissió Europea per justificar que no hagi fet encara cap pas per activar el mecanisme i retirar fons europeus a Polònia malgrat la sentència del Constitucional del país és justament que està esperant la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en resposta al recurs de Budapest i Varsòvia per activar el mecanisme amb totes les garanties legals.

Però per a molts, com ara el mateix Parlament Europeu, la sentència amb què el Constitucional polonès qüestiona la primacia de la llei europea sobre l'estatal va ser la gota que va fer vessar el got i Brussel·les està trigant massa a actuar. Per això, l'Eurocambra va denunciar la Comissió per inacció davant el TJUE. En aquest context s'ha d'emmarcar aquest moviment de la Comissió Europea, que li permet guanyar temps fins a la sentència del TJUE a l'hora de respondre a les crítiques vingudes des de l'Eurocambra. Tot i això, per ara no implica res en la pràctica. Hongria i Polònia continuen tenint accés als fons comunitaris però han de respondre a les missives amb un estudi detallat sobre l'impacte del deteriorament d'estat de dret en la gestió dels fons comunitaris.

Orbán demana carta blanca contra les migracions

Al seu torn, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha enviat una missiva aquest dilluns a la Comissió Europea en què li demana suspendre tots els processos d'infracció oberts contra estats membres de la UE perquè "soscaven la seva integritat territorial i nacional" i la "seguretat del seus ciutadans". Orbán aprofita la crisi a la frontera entre Bielorússia i Polònia per desviar l'atenció sobre el deteriorament de l'estat de dret al seu país i, en aquesta mateixa missiva, demana carta blanca per poder gestionar l'entrada de persones al país, és a dir, per no concedir asil. La setmana passada el TJUE va declarar il·legal una llei hongaresa que criminalitza les organitzacions o persones que ajuden els sol·licitants d'asil. L'ultraconservador hongarès reivindica el seu país com "el ferm protector de la seguretat d'Europa" perquè va erigir "barreres físiques" i "va fer tot el possible per distingir entre aquells que necessitaven protecció internacional i aquells que només buscaven beneficis econòmics", en referència a les polítiques impulsades el 2015. I per això demana obertament a Von der Leyen que aturi els processos d'infracció i que "adapti el marc legal" actual a les necessitats davant una nova "crisi excepcional" que en aquest cas viu Polònia. "El marc actual legal no ofereix els mitjans adequats que els estats membres necessiten aplicar sota pressió durant aquestes crisis. Hongria va oferir una solució eficaç construint un mur a la frontera, ara els nostres amics polonesos estan fent el mateix", ha piulat la ministra de Justícia hongaresa, Judit Varga.

stats