Brussel·les qüestiona la reducció de la velocitat als acessos a Barcelona
Segons la Comissió Europea, la mesura "pot tenir l'efecte contrari en àrees urbanes" si el que es vol és reduir la contaminació. El portaveu de Medi Ambient diu que cal tot un paquet de mesures per aconseguir l'objectiu i que l'Estat espanyol "no ha tingut èxit"
Brussel·lesLa Comissió Europea reconeix que no té "conclusions clares" sobre si reduir la velocitat a les autopistes ajuda a millorar el medi ambient i per això no es posiciona sobre la decisió del Govern d'augmentar el límit de velocitat als accessos de Barcelona. "Hi ha estudis que mostren que reduir la velocitat a les carreteres pot reduir la contaminació, però és ambigu perquè n'hi ha d'altres que mostren que, en àrees urbanes, obtens un efecte contrari", explica a l'ACN el portaveu comunitari de Medi Ambient, Joe Hennon. Hennon, però, alerta que la CE ja ha portat l'Estat davant del Tribunal de Justícia de la UE perquè ciutats com Barcelona incompleixen la normativa europea de qualitat de l'aire.
El portaveu explica que determinar com assolir els objectius que marca la directiva comunitària sobre qualitat de l'aire no és competència de la Comissió Europea sinó dels estats membres: "És el govern català qui ha de decidir quines mesures pren per combatre la contaminació a l'aire".
La pol·lució de l'aire, segons Hennon, prové sobretot de la indústria, el trànsit i la calefacció domèstica. Per això, per millorar-la cal aplicar un paquet de mesures que afecti diversos àmbits.
L'Estat no ha tingut gaire èxit fins ara
Els estats membres són els que decideixen quines mesures cal aplicar per lluitar contra la mala qualitat de l'aire i, de moment, l'Estat espanyol no ha trobat la solució. "Fins ara, Espanya no ha tingut gaire èxit en les mesures que ha aplicat per millorar la contaminació de l'aire i per això la Comissió Europea l'ha portat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea", diu Hennon.
"Durant anys, ens hem intercanviat cartes formals amb el govern espanyol sobre la qualitat de l'aire i Espanya ens ha demanat exempcions un parell de cops però nosaltres les hem rebutjades perquè no vèiem que Espanya tingués un pla convincent que suggerís que assolirien els objectius marcats per la UE, encara que els donéssim aquestes exempcions", explica Hennon a l'ACN. Per això, insisteix, "encoratgem el govern espanyol a complir amb la directiva sobre qualitat de l'aire i no esperar a la decisió del Tribunal, pel medi ambient i pels mateixos ciutadans", diu el portaveu, que calcula que la decisió del Tribunal de Luxemburg pot trigar fins a dos anys a arribar.
L'Estat espanyol, però, no és l'únic que incompleix els límits establerts per Brussel·les. "A Espanya, les principals ciutats, com Barcelona, i diverses àrees urbanes incompleixen la normativa, però és un problema molt estès a tota la UE. Ja hi ha sis estats que són als tribunals i hem començat procediments legals amb 14 estats més, que també podrien acabar davant de la justícia", explica Hennon.
Barcelona emet més contaminació de la permesa per l'executiu comunitari, que el 2010 va fixar en 40 micrograms per metre cúbic el límit de diòxid de nitrogen. Un límit que la ciutat no compleix, en part, a causa del trànsit dels cotxes dièsel, que són la majoria dels que hi ha a la capital catalana i els més contaminants. De fet, Barcelona emet fins a 50 micrograms per metre cúbic d'aquest gas tòxic que irrita el sistema respiratori, deu punts per sobre dels que permet la norma europea.
