Brussel·les pagarà els vols de repatriació dels refugiats atrapats a Bielorússia

Brussel·lesEuropa es blinda una mica més, tant a les fronteres físiques com en les legals. Brussel·les ha elevat a 200 milions d'euros els diners que enviarà a Letònia, Lituània i Polònia per gestionar les seves fronteres, i està disposada a gastar-se fins a 3,5 milions d'euros més perquè els milers de persones que estan atrapades ara a Bielorússia tornin als seus països d'origen. Ho ha anunciat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, al ple de l'Eurocambra d'Estrasburg, en què ha criticat la "falta d'escrúpols" d'Aleksandr Lukaixenko per haver "instrumentalitzat" la gent per dur-la fins a les fronteres europees. El mateix dia, la Comissió ha posat damunt la taula una proposta de llei que permetrà sancionar els responsables del trasllat de persones migrants a les portes de la UE.

"Els retorns són ara la nostra prioritat", ha dit el vicepresident de Promoció de l'Estil de Vida Europeu, Margaritis Schinas, que ha recordat que el 18 de novembre ja va sortir un vol amb 432 persones des de Minsk cap a Bagdad. Les autoritats de l'Iraq han demanat oficialment ajuda i per això la Comissió Europea preveu mobilitzar fins a un milió d'euros per als "retorns voluntaris" i la "reintegració" cap aquest país. A més, Brussel·les preveu mobilitzar 2,5 milions d'euros més amb el mateix propòsit per a altres països, una xifra que anirà destinada a cobrir els costos del retorn i la reintegració, però també el suport humanitari, mèdic i legal mentre els migrants continuïn en territori bielorús, segons la Comissió.

A falta d'una política comuna de migració i d'asil que permeti compartir i repartir l'acollida dels sol·licitants, Brussel·les ha decidit centrar-se en l'incentiu dels retorns. De fet, en això es basa l'última proposta d'actualització del fracassat pacte de migració i d'asil que, ara per ara, tampoc ha trobat cap mena de suport, perquè els principals governs receptors, com ara Espanya, Itàlia i Grècia, exigeixen solidaritat i la consideren insuficient.

Així, mentre que Margaritis Schinas ha evitat respondre sobre què passa amb les persones que no estan disposades a tornar a casa, la Comissió ha habilitat 700.000 euros en ajuda humanitària per a "refugiats vulnerables i migrants" atrapats a Bielorússia i les seves fronteres. I, sobretot, ha elevat a 200 milions d'euros el xec que s'envia a Letònia, Lituània i Polònia per gestionar les seves fronteres, cosa que, segons ha aclarit Schinas, no implica la construcció d'un mur físic o tanques amb punxes, com demanen aquests països, sinó que va destinat a construir un sistema fronterer "robust". El vicepresident ha especificat que això inclou tecnologia, vehicles i sistemes de gestió, però no blocs de pedra o tanques.

Criminalitzar el transport de migrants

Brussel·les va més enllà en l'àmbit legal. Aquest dimarts la Comissió ha presentat la proposta de llei que li ha de permetre sancionar les aerolínies o agències de viatges que "trafiquen amb persones". L'executiu comunitari es dota de base legal per poder suspendre llicències o autoritzacions d'aquestes entitats per operar a la UE, limitar-ne les operacions i, fins i tot, suspendre'ns els drets de volar o de recarregar combustible en territori europeu o a l'espai aeri de la Unió. N'hi haurà prou que una empresa sigui utilitzada per un país considerat "agressor" en els anomenats atacs híbrids (pressionar la UE per la via migratòria) de règims com el bielorús, Turquia o el Marroc.

Encara hi ha un altre detall important en l'àmbit legal. Brussel·les també estudia una modificació del reglament de Schengen per definir legalment el terme instrumentalització i que així els governs puguin adoptar "mesures excepcionals" de restriccions a les seves fronteres quan detectin aquest fenomen. Per això, Brussel·les preveu modificar de manera excepcional en benefici de Letònia, Lituània i Polònia l'article 74(3) del tractat de funcionament de la UE per respondre a "la situació d'emergència migratòria". Aquest article és el que preveu l'activació de mesures excepcionals en cas de "situacions migratòries d'emergència" a les fronteres exteriors europees. Es va utilitzar per primera vegada el 2015 per preveure el trasllat des d'Itàlia i Grècia de 160.000 persones sol·licitants d'asil per distribuir-les de manera "equilibrada i justa" arreu de la UE. Tot i això, Hongria, Polònia i la República Txeca s'hi van oposar, cosa que el Tribunal de Justícia de la UE va considerar contrari a la legislació europea. És a dir, tot plegat passa per un enduriment del marc legal europeu que dificulti encara més l'arribada de persones migrants i refugiades, en un context en què la UE és incapaç de pactar una política d'acollida.