L’onada d’emigracions de Veneçuela i Nicaragua desperta recels en els països veïns

BarcelonaL’onada d’emigracions que estan causant les crisis de Veneçuela i Nicaragua està despertant recels en els països veïns. Aquest diumenge l’Equador va començar a exigir el passaport als veneçolans que creuen el país des de la frontera amb Colòmbia per arribar al Perú i a Xile, un viatge que fins ara podien fer simplement amb el document d’identitat. L’exèrcit del Brasil es desplegarà a la frontera després d’un brot xenòfob contra la diàspora veneçolana. El Perú també ha anunciat limitacions a partir del cap de setmana que ve. A Costa Rica, dissabte hi va haver una manifestació neonazi contra la presència de nicaragüencs que fugen de la crisi política que va esclatar fa quatre mesos contra el govern de Daniel Ortega i que ha deixat ja més de 300 morts en les protestes al carrer.

Fins a 2,3 milions de veneçolans han marxat del país foragitats per l’enfonsament de l’economia i la crisi política. Més de 800.000 han obtingut un permís de residència temporal a Colòmbia i 400.000 al Perú. També n’hi ha que arriben a l’Argentina o l’Uruguai. L’emigració és una experiència nova a Veneçuela, que tradicionalment havia sigut un dels països d’acollida d’immigrants del continent. Ara els veneçolans són empesos a països com l’Equador, que al seu torn expulsen la seva pròpia població.

El govern equatorià calcula que un milió de veneçolans han passat pel país i que uns 250.000 s’hi han quedat. Després de les crítiques que va rebre per l’exigència de passaport, que va enxampar molts migrants en camí i va provocar escenes de desesperació en el pas de Rumichaca, Quito va accedir a permetre que els menors que viatgin amb els seus pares o tutors puguin creuar el país sense passaport. De fet, a Veneçuela no s’expedeixen documents d’identitat per als menors de 9 anys, que només tenen partida de naixement.

El Perú ja ha anunciat que també reclamarà passaport en vigor als veneçolans, sabent que obtenir-lo s’està convertint en una missió impossible a causa de les dificultats que imposa l’administració de Nicolás Maduro. Xile els demanarà a partir d’ara un certificat d’antecedents penals i una compulsa de 50 dòlars.

Xenofòbia al Brasil

La porta d’entrada al Brasil per als veneçolans és la ciutat fronterera de Paracaima, de 16.000 habitants, on s’ha establert un campament amb un miler de persones. Dissabte, després que segons la policia un grup de veneçolans agredís un comerciant, hi va haver una manifestació xenòfoba en què les botigues van ser atacades amb artefactes incendiaris i pedres. Al febrer, el president, el conservador Michel Temer, va anunciar un paquet d’ajudes per distribuir els nouvinguts entre altres ciutats del país, però s’ha avançat poc. Els ànims estan cada cop més crispats i alguns candidats a les presidencials de l’octubre ja parlen de tancar la frontera.

El que fins ara es veia com un problema humanitari s’està convertint, per la instrumentalització política, en un problema de seguretat.

La nova crisi

L’onada de protestes a Nicaragua, que van esclatar contra la reforma de la seguretat social del govern sandinista, ha generat un nou èxode que s’ha adreçat principalment a Costa Rica. Tot i que encara no hi ha cap recompte oficial, la presència de nicaragüencs al país veí és cada cop més evident. Per acollir-los s’han habilitat dos albergs, però la majoria s’allotgen en cases de familiars. De fet, a Espanya s’han començat també a valorar mesures en previsió d’un augment de les arribades des del país centreamericà. A la manifestació de dissabte al centre de la capital, San José, on es van veure esvàstiques, els nouvinguts es van convertir en l’ase dels cops arran de les retallades i la creixent inseguretat al país. Al crit de “fora nicas ’ una multitud es va adreçar a un parc amb armes blanques i artefactes incendiaris. No s’ha identificat ningú.