El brot de la vacuna
Els equips mèdics experimenten amb un tractament per intentar frenar la cadena de transmissions
BarcelonaLuis Encinas acaba d’arribar de Butembo, una localitat congolesa a pocs quilòmetres d’Uganda on ha estat en contacte amb malalts i personal mèdic que lluiten contra el nou brot d’Ebola. Assenyala -poc optimista- la difícil possibilitat que aviat es pugui donar per acabada l’epidèmia, però també remarca el “canvi radical” que suposa comptar amb una vacuna que, encara que sigui en fase experimental, per primer cop s’està subministrant.
El 2014 aquest infermer va coordinar un dels centres de Metges Sense Fronteres en el brot de Guinea Conakry, quan només es disposava del tractament per a cada símptoma de la febre hemorràgica, i poc més. En quatre anys, afirma, s’han obert centres terapèutics específics per a l’Ebola. La vacuna ja s’està subministrant als treballadors de primera línia -sanitaris, portalliteres i enterradors que tenen contacte directe amb contagiats- i al cercle del malalt. Es tracta de trencar les cadenes de transmissió i de localitzar i controlar la població que ha estat exposada al virus.
Però si en situacions normalitzades i estables el control i el confinament són relativament fàcils i ràpids, al gegant Congo són un repte enorme. La zona on s’ha detectat aquest nou brot està densament poblada i presenta una gran mobilitat de persones. Encinas assenyala que el conflicte armat que des de fa anys assota la regió dificulta el rastreig en la cadena de contagis un cop es detecta un cas sospitós i el virus, per dir-ho ras i curt, té camp per córrer. La guerra i l’empobriment d’un país cobert de riqueses naturals també impedeixen l’accés de personal mèdic a les zones més remotes per la “insegurerat” a l’hora de subministrar els tractaments o donar els consells més bàsics d’higiene i prevenció.
La vacuna s’anomena rVSV-ZEBOV, per recombinant Vesicular Stomatitis Virus-Zaire Ebola Virus, i l’ha desenvolupat un equip nord-americà i canadenc. De la fabricació se n’encarrega la farmacèutica Merck. De moment no es comercialitza, però la urgència pel brot a la província congolesa de l’Equador el maig passat i, sobretot, l’actual va fer que l’OMS precipités l’autorització de provar la vacuna sobre el terreny. “Normalment la fase de proves és de 8 o 10 anys”, assenyala Encinas.
Altres investigacions en marxa
Des del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), el viròleg Luis Enjuanes subratlla que les investigacions prèvies han revelat “petitíssims efectes secundaris” en les persones sanes a les quals s’ha inoculat el virus per immunitzar-les, però admet que encara és aviat per tenir una informació completa. Hi ha altres investigacions en marxa per curar l’Ebola un cop contreta, però la del laboratori Merck és la més avançada. Una altra de les investigacions és la que dirigeix l’equip del doctor Rafael Delgado, de l’Hospital 12 de Octubre de Madrid, que recentment ha publicat uns resultats esperançadors tot i que molt preliminars. A causa de la tipologia del virus es fa difícil aconseguir un tractament profilàctic que protegeixi abans del contagi, com s’està fent amb la sida.
El risc de l’Ebola és la seva facilitat de propagació en una cultura amb molt de contacte físic i amb costums funeraris en què els cadàvers triguen dies a ser enterrats i són objecte de veneració en funerals. Enjuanes assenyala que la taxa de mortalitat del virus supera el 30% dels casos, percentatge altíssim si es té en compte que l’anomenada i temuda grip espanyola del 1918 va tenir una mortalitat de l’1,8%. Els supervivents han sigut claus en el desenvolupament de la vacuna, ja que se’ls ha extret sang i plasma, però són un col·lectiu perillós. Haver passat la malaltia dona immunitat, es creu que de per vida, però, d’altra banda, els supervivents són un “perill” perquè el virus persisteix durant mesos -de sis a nou- en semen, sang i altres fluids, com el líquid ocular, així que continuen sent un focus d’expansió del virus.
La lliçó del 2014, amb el brot més letal d’Ebola que es coneix, s’ha après, coincideixen els dos experts. Al Congo, el govern va gestionar bé l’epidèmia del mes de maig -33 morts-, sosté Luis Encinas. Hi ha més protocols de desinfecció, més centres i professionals preparats, diuen.