Un ciutadà britànic porta als tribunals el Gran Germà policial

LondresDavid contra Goliat. Un ciutadà britànic, Ed Bridges, de 37 anys, exregidor de l’Ajuntament de Cardiff pel Partit Liberaldemòcrata, ha dut als tribunals el departament de policia del sud de Gal·les per l’ús indiscriminat i sense regulació legal de la tecnologia de reconeixement facial automàtic. Bridges defensa la seva privacitat contra l’estat policial del malson orwellià: el Gran Germà.

Dijous passat va quedar vist per a sentència el cas, el primer d’aquesta mena que es fa al Regne Unit. Bridges acusa la policia de violació dels drets humans i vulneració de les lleis de privacitat per haver enregistrat sense avís previ la seva imatge dues vegades: el desembre del 2017, mentre era en un centre comercial, i poques setmanes després, mentre participava en una manifestació contra una fira d’armes que tenia lloc a la capital gal·lesa.

Des del 2015 tres forces policials de les illes Britàniques, l’esmentada del sud de Gal·les, la del comtat de Leicester -a una hora al nord de Londres- i Scotland Yard -el cos de seguretat metropolitana de la capital britànica- utilitzen regularment l’eina.

Potencialment, la tecnologia de reconeixement facial analitza i fixa individualment els paràmetres del rostre humà -distància entre els ulls i la seva grandària, la de la boca i la forma del ossos facials, fins i tot entre una multitud- per permetre posteriorment comparar els resultats amb una llista d’observació que inclou imatges de sospitosos d’activitats delictives, de desapareguts i de “persones d’interès”, segons la terminologia policial.

Les versions més actuals del reconeixement facial es complementen amb tecnologia en tres dimensions i l’anomenada anàlisi de la textura de la pell, que converteix les línies úniques, els patrons i els porus d’una persona en algoritmes matemàtics que es poden comparar amb els de qualsevol base de dades, l’esmentada llista d’observació, que llegeixi aquests paràmetres. Al Regne Unit, 12,5 milions de persones en formen part.

Mostres d’ADN

Bridges va promoure un crowdfunding per recaptar les 3.000 lliures (3.400 euros) de les costes legals del cas. El grup Liberty, una associació en defensa de les llibertats civils del Regne Unit, ha fet pinya en la demanda. Un dels arguments bàsics és que la captació d’aquestes dades personals és equivalent a la de mostres d’ADN o de les empremtes dactilars, però sense cap coneixement de l’implicat o els implicats.

Mentre que del 2015 al 2017 la policia gal·lesa, la de Leicestershire i la de Londres van fer proves experimentals, a partir de la celebració a Cardiff de la final de la Champions League el 2017 les tres forces fan servir el reconeixement facial de manera habitual en esdeveniments de masses i en espais oberts.

Parlant dimarts passat fora dels jutjats, en el primer dia de la vista, Bridge va recórrer a arguments clàssics per justificar la seva acció legal. “No som un estat autoritari. Vivim en una democràcia. Això suposa que ens hem de sotmetre a la vigilància policial mitjançant el nostre consentiment i amb el nostre coneixement. Per a mi, la cosa més important és que [l’ús de la tecnologia] no està prou regulat. Per això cal que [del judici] en surti un missatge clar, en el sentit que s’ha de regular aquesta tecnologia”.

El debat obert és prou semblant al que va sorgir al Regne Unit al començament de la dècada anterior. El govern, llavors en mans del laborista Tony Blair, va engegar un programa d’instal·lació a tot el país de càmeres de videovigilància. Es calcula que, de fixes, n’hi ha al voltant de 6,5 milions. La diferència en relació amb aleshores és la sofisticació de la tecnologia i la mobilitat dels dispositius actuals, amb vehicles policials i també drons.

En una època en què a les xarxes socials s’exposa la privacitat personal, pot resultar paradoxal que la invasió policial sigui motiu de malfiança. La diferència clau és el consentiment. A Facebook o Instagram n’hi ha, tot i que gairebé ningú es preocupa ben bé del nivell de regulació i control de les seves dades.

San Francisco prohibeix el sistema

L’ús de la tecnologia de reconeixement facial ha aixecat tota mena de sospites entre els activistes per la defensa de les llibertats civils a Occident. Que un estat com la Xina sigui el més avançat del món en la seva utilització -per exemple, es pot fer servir per retirar diners d’un caixer automàtic o per fer el check-in en un aeroport o per pagar la compra de qualsevol producte en determinats establiments- fa posar força en dubte la seva bondat. La companyia xinesa Yitu Technology (yitutech.com/en ) treballa actualment en el disseny d’un programa que fins i tot ha de permetre la lectura de les emocions. És gairebé tant com dir que pot arribar a interpretar el pensament humà. La temptació per a un règim com el de Pequín és enorme. Segons dades difoses per The Economist, a la Xina hi ha actualment 170 milions de càmeres i en els pròxims tres anys se n’instal·laran 400 milions més. L’excusa de les autoritats és la millora de la seguretat ciutadana.

Una excusa que no convenç gens l’Ajuntament de San Francisco, a l’estat nord-americà de Califòrnia, que el 14 de maig passat va ser el primer dels Estats Units a prohibir l’ús d’aquests sistemes a qualsevol de les agències de la ciutat, inclòs el departament de policia i l’autoritat del transport.