Un soldat britànic que va participar en la matança del Diumenge Sagnant de 1972 serà jutjat per dos càrrecs d'assassinat
14 civils van morir arran dels trets d'una patrulla de l'exèrcit a la ciutat nord-irlandesa de Derry
LondresLes ferides obertes per les dècades de conflicte entre catòlics i protestants a Irlanda del Nord continuen obertes. La fiscalia de la província de l'Ulster ha anunciat aquests dijous que un soldat de l'exèrcit britànic, conegut com a Soldat F, en la investigació del jutge Saville que el govern de Tony Blair va ordenar obrir el 1998 per aclarir els esdeveniments, i que es va completar dotze anys després, el 2010, serà dut a judici per dos presumptes càrrecs d'assassinat i per quatre temptatives més d'assassinat.
Els dramàtics fets es remunten a quasi mig segle enrere, en el tristament famós Diumenge Sagnant de 1972. El 30 de gener d'aquell any un esquadró de paracaigudistes britànics destacats a la ciutat de Derry, molt a prop de la frontera amb la República d'Irlanda, va obrir foc contra una manifestació de catòlics desarmats que marxaven per la zona del Bogside, niu del republicanisme, en defensa dels seus drets civils més elementals. Com a conseqüència de la càrrega dels militars, tretze persones van morir en aquella mateixa jornada i una més ho va fer mesos després.
El Soldat F és, presumptament, responsable de l'assassinat de William Mc Kinney, de 27 anys, i de James Wray, de 22. El ministeri de Defensa del Regne Unit ha anunciat que es farà càrrec de les despeses de la defensa legal del sodat, que ara té gairebé 70 anys.
Aplegats aquest migdia al Guildhall de Derry –l'edifici on celebra les seves reunions el consell dels regidors de la ciutat–, un dels familiars de les víctimes ha assegurat que "justícia per a una família és justícia per a totes".
El Diumenge Sagnant és un data fonamental per entendre l'extrema virulència que va sacsejar Irlanda del Nord des de finals dels anys seixanta del segle passat fins a la signatura dels Acords de Pau de Divendres Sant el 1998. L'impacte d'una violència tan brutal a sang freda contra innocents que es manifestaven de manera pacífica va generar que molts joves catòlics d'aquella generació ingressessin a les files de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA), fet que va produir un espiral de sang i morts que s'acabaria cobrant més de 3.500 vides humanes.
La investigació ordenada per Blair i duta a terme pel jutge Saville va posar en el punt de mira 17 soldats de l'esquadró que van materialitzar la massacre. Que només s'hagin trobat prou proves per dur a judici un dels militars és una "victòria molt limitada" de les famílies de les víctimes, segons ha declarat aquest dijous a la BBC Peter Taylor, excorresponsal de la cadena a Irlanda del Nord i testimoni presencial de la tràgica jornada.