Bristol viu una nit de violència que acaba amb 20 policies ferits

LondresTemperatura molt elevada aquest diumenge a la nit a la ciutat anglesa de Bristol, 190 quilòmetres a l'oest de Londres. El que havia començat a la tarda com una manifestació pacífica –tot i que no legal, per la vigència de les regulacions anticovid– contra la nova llei de la policia que s'està tramitant al Parlament des de la setmana passada, va acabar en seriosos aldarulls, la crema de cotxes policials –n'han resultat afectats una dotzena–, l'atac a una comissaria del centre de la ciutat, una vintena d'agents ferits –dos greus– i, per ara, un mínim de set arrestats. Algunes escenes recollides per les xarxes socials parlen per elles mateixes.

Paradoxalment, els incidents de la jornada refermaran la ministra de l'Interior, Priti Patel, en la necessitat de dotar de més poders la policia per poder controlar els manifestants en qualsevol moment i circumstància. Uns poders draconians que fins i tot poden posar en risc un dels elements clau de la democràcia britànica: la protesta ciutadana. La llei ha sigut denunciada per nombroses entitats de defensa dels drets humans i civils.

L'alcalde de Bristol, Marvin Rees, que és negre, i que va mostrar una gran capacitat de comprensió davant del moviment Black Lives Matter quan l'any passat alguns manifestants van llançar a les aigües del port de la ciutat l'estàtua d'un esclavista, ha afirmat aquest dilluns que alguns dels "violents manifestants" rere la convocatòria Kill the Bill (literalment, matem el projecte de llei) eren de fora de la ciutat: "No sé quines són les proporcions, però sospito que hi havia assistents sistemàtics a manifestacions que busquen qualsevol oportunitat per enfrontar-se físicament amb representants del que veuen com a establishment".

A més, en declaracions al programa Today, de BBC Radio 4, ha titllat de "contraproduent" actes com els d'ahir si el que es pretén és aturar la polèmica llei. I ha afegit: "Jo soc de comunitats que tenen moltes més probabilitats de rebre un tracte injust per part del sistema policial i judicial. El que han fet [els violents] no fa que estiguem més segurs, la gent com jo. Ha sigut una autoindulgència egoista, i una violència egocèntrica". Les escenes viscudes a Bristol serien "utilitzades com a prova de la necessitat del projecte de llei", ha reblat.

El cap de policia del comtat, Andy Marsh, ha afirmat aquest dilluns que "la manifestació va ser segrestada pels extremistes, persones que estaven decidides a cometre danys criminals, a generar un sentiment molt negatiu sobre la policia i a agredir els valents agents", ha dit.

En una conferència de premsa amb l'alcalde Rees, la ministra Patel i la cap de Scotland Yard, Cressida Dick, també ha assegurat: "Els agents van ser molt pacients. Des de la reunió inicial d'unes 2.000 o 3.000 persones, que va ser més del que esperàvem, hi va haver prop de 50 agents que van animar els presents a dispersar-se. Molts ho van complir. Però hi havia un grup de delinqüents ocults entre aquestes 3.000 persones –potser 400 o 500 persones–, i certament nosaltres no vam desencadenar" els aldarulls.

Fa deu dies una altra protesta, en aquest cas al sud de Londres i contra l'assassinat d'una executiva de publicitat de 33 anys, Sarah Everard, a mans d'un agent de Scotland Yard, també va acabar en imatges en què es veia una gran contundència per part de la policia contra els presents per no seguir les ordenances anticovid.

Fins a mitja tarda, però, tot va transcórrer amb relativa normalitat. Després de les sis, alguns grups van començar a llançar pedres a la comissaria de policia del barri de Bridewell, al centre de Bristol, i a fer-hi pintades.

Polítics de tots els espectres han refusat les escenes viscudes ahir. La ministra Patel ha assegurat que no toleraria "el desordre” i el seu homòleg a l'ombra, Nick Thomas-Symonds, ha assegurat en una piulada que “no hi ha cap excusa per a aquesta violència".

Bristol és una ciutat especialment castigada per la manca de perspectives per al jovent. Els lloguers són altíssims i les perspectives laborals escases. Després d'un any de confinament, i amb un govern conservador que amenaça seriosament el dret de manifestació, una generació enfadada, o grups concrets d'una generació amb motius per sentir-se decebuda, ha fet un crit d'alerta.