La UE es posa en guàrdia davant el desafiament de Londres de saltar-se l'acord del Brexit
Von der Leyen avisa que "malmet la confiança" i convoca el comitè que supervisa l'aplicació de pacte
Brussel·les / LondresPacta sunt servanda. Amb aquesta locució llatina que fixa les bases del dret internacional (significa que els "pactes s'han de respectar"), la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, piulava aquest dimecres en reacció a les notícies arribades de Londres, on el govern de Boris Johnson està enllestint una maniobra legal –la presentació de la nova llei del mercat interior britànic– per saltar-se l'acord de retirada del Brexit pactat a l'octubre de l'any passat. "Molt preocupada pels anuncis del govern britànic sobre les seves intencions de trencar l'acord de retirada. Això violaria la llei internacional i malmet la confiança", ha expressat amb contundència Von der Leyen.
Preocupació evident després que, ahir dimarts, el ministre per a Irlanda del Nord, Brandon Lewis, assegurés que el text "infringia" parts del Protocol d'Irlanda del Nord, element clau del tractat internacional que és l'esmentat pacte de divorci del Brexit. La intranquil·litat ha augmentat encara més quan aquest dimecres, als Comuns, el premier Boris Johnson ha dit als diputats que la nova llei "asseguraria la integritat del mercat intern" del país i que per això els demanava els vots necessaris per aprovar-la.
Brussel·les fa temps que negocia amb Londres com ha de ser la relació entre el Regne Unit i la Unió Europea (UE) a partir de l'1 de gener del 2021, un dia després que acabi el període de transició i totes les conseqüències del Brexit es facin efectives a la pràctica.
Des d'un inici, el negociador de la UE, Michel Barnier, ja es va mostrar escèptic i extremadament caute amb les possibilitats d'aconseguir un acord a temps, tenint en compte que a l'altre costat de la taula hi ha el govern de Johnson. Downing Street ha llançat constants desafiaments públics a les intencions de Brussel·les de mantenir una relació futura el més ambiciosa i sòlida possible. Aquesta vegada, però, les paraules es poden convertir en fets i Brussel·les s'ha posat en guàrdia davant el que podria significar, ara sí, un Brexit dur.
Londres ha argumentat que es limita a presentar la llei, i que necessita que estigui en vigor per si l'esperat pacte comercial no s'acaba de formalitzar. Però el que Downing Street vol vendre com un element de precaució, a la Unió ho veuen com una forma de xantatge: o se signa el pacte en els termes que Johnson vol, o es trenca la baralla. Una tàctica més pròpia d'Edward Teach, més conegut com a Barbanegra, un dels pirates més famosos de la història del Regne Unit, que no pas del primer ministre de sa Majestat.
Que es pugui qualificar de tàctica de pirates és quasi el que un nombre creixent de diputats conservadors han expressat aquest migdia a Johnson, en el decurs de la setmanal sessió de control del govern. Però qui ho ha expressat amb més contundència, i amb l'autoritat moral de la seva biografia política, ha sigut l'ex primer ministre John Major. En un duríssim comunicat ha dit: "Durant el segle passat, a mesura que la nostra força militar ha anat minvant, la nostra paraula ha mantingut el seu poder. Si perdem la nostra reputació de complir les promeses que fem, haurem perdut una cosa molt més valuosa que mai no es podrà recuperar".
El vicepresident de la Comissió Europea Maroš Šefčovič ha convocat el Regne Unit a una reunió extraordinària i urgent del comitè que supervisa l'aplicació de l'acord de retirada (el que Johnson vol incomplir) i perquè els negociadors britànics responguin a les "preocupacions" de Brussel·les.
La Unió manté de moment el llenguatge diplomàtic i prefereix continuar parlant de "preocupacions", més que no pas de desafiaments o sospites, però la tensió s'ha elevat clarament i Brussel·les es manté ferma: no es renegociarà l'acord, ha deixat clar Šefčovič, responsable de relacions institucionals de la Comissió, en una trucada al seu homòleg britànic, Michael Gove.
Tot plegat coincideix amb la vuitena ronda de negociacions d'aquest acord, que justament té lloc a Londres i que s'anticipa com la ronda clau per acabar de donar-les o no per perdudes. Barnier, de fet, ha arribat aquest matí des de Brussel·les amb tot el seu equip. En prevenció, la UE continua preparant-se per al pitjor, i també aquest mateix dimecres ha aprovat un marc legal per acordar que França tingui la potestat de negociar a partir de l'1 de gener del 2021 sobre els tractats que regeixen la gestió del canal de la Mànega.