Brussel·les amenaça amb portar el Regne Unit als tribunals si Johnson no recula

Brussel·les / LondresA cada hora que passa s'eleva una mica més la tensió en les negociacions del post-Brexit. Després que el govern de Boris Johnson confirmés la seva intenció de saltar-se part de l'acord de retirada a través d'una nova llei que regula el mercat interior, el vicepresident de la Comissió Europea, Maros Sefcovic, ha viatjat aquest dijous d'urgència a Londres amb la voluntat d'aclarir (i idealment dissipar) les seves preocupacions. Però la reunió s'ha mantingut amb un to més elevat de l'habitual en l'escala d'intensitat diplomàtica de Brussel·les. Ha exigit a Johnson que reculi i l'ha amenaçat amb la via legal perquè no fer-ho implicaria incomplir una legislació internacional.

El comunicat que ha emès la Comissió Europea per explicar la reunió entre les dues parts és contundent: "Sefcovic ha exigit al govern britànic que retiri les mesures de l'esborrany de llei en el menor temps possible i com a molt a final de mes. Ha remarcat que si tira endavant aquesta llei, el Regne Unit haurà malmès seriosament la confiança mútua. Ara és cosa del Regne Unit reconstruir-la".

Què és el que Johnson vol incomplir? A través de l'esmentada nova llei, Londres pretén modificar les normes duaneres i comercials i també les relatives a les ajudes estatals a les empreses d'Irlanda del Nord un cop s’acabi el període de transició del Brexit, el 31 de desembre, cosa que afecta el polèmic protocol nord-irlandès, que va ser un dels grans obstacles per tancar l'acord l'octubre de l'any passat.

Però alhora també afecta el principi de bona fe i d'altres qüestions que Brussel·les considera clau, com ara la igualtat de condicions en la competència empresarial. Per això, en el seu comunicat, la Comissió recorda: "El Protocol d'Irlanda/Irlanda del Nord és una part essencial de l'acord de retirada. El seu objectiu és protegir la pau i l'estabilitat de l'illa i va ser el resultat d'unes negociacions llargues, detallades i difícils entre la UE i el Regne Unit".

La reacció de Londres

La reacció de Londres ha sigut prou immediata. Amb bones paraules, el govern de Johnson ha fet saber a la UE que no té intenció de fer ni un pas enrere. Ni tan sols davant el creixent malestar d'un bon grapat de diputats i lords conservadors, que han expressat les seves reserves davant l'actuació de Johnson.

El text de Downing Street afirma que el Parlament no actuaria "inconstitucionalment" si promulga el projecte de llei del mercat interior del Regne Unit, entre altres raons perqué els Comuns tenen "prioritat" per aprovar disposicions sobre l'acord de retirada. "És un principi establert del dret internacional que un estat està obligat a complir de bona fe les obligacions dels tractats. Aquest és, i seguirà sent, el principi clau per informar de l'enfocament del Regne Unit sobre les relacions internacionals. No obstant això, en les difícils i excepcionals circumstàncies en què ens trobem, és important recordar el principi fonamental de la sobirania parlamentària. El Parlament és sobirà per qüestió de dret intern i pot aprovar una legislació que incompleixi les obligacions del tractat [signat] pel Regne Unit. El Parlament no actuaria inconstitucionalment en promulgar aquesta legislació".

Camí dels tribunals

Més clar, impossible. I encara que la UE no ho diu de manera explícita, sí que ho afirma implícitament. I si el Regne Unit, com es pot deduir del comunicat de Londres, tira pel dret, Brussel·les pot acabar portant el cas als tribunals.

Segons el comunicat de l'executiu comunitari, Sefcovic ha recordat a Johnson que el mateix acord de retirada conté "diversos mecanismes i remeis legals per gestionar violacions de les obligacions legals que conté el text". I, sobretot, "la Unió Europea no serà tímida en fer-les servir".

De fet, segons ha avançat aquest matí la televisió pública irlandesa RTÉ, la Comissió Europea ja té un informe jurídic que apuntal·la la idea que Brussel·les pot portar el Regne Unit al Tribunal de Justícia de la UE i buscar una sanció econòmica. Val a dir, però, que un procés com aquest s'allargaria anys i, per tant, no evitaria que de facto es produís l'incompliment.

"L'acord de retirada va entrar en vigor l'1 de febrer del 2020 i té efectes legals sota la llei internacional. Des d'aquell moment, ni la UE ni el Regne Unit poden canviar-lo unilateralment, ni clarificar-lo, esmenar-lo, intepretar-lo o desaplicar-lo", avisa la Comissió enumerant els articles de l'acord que l'esborrany de llei que Johnson vol tirar endavant incompleix. A més, Brussel·les rebutja les explicacions fins ara presentades per Londres: "La UE no accepta l'argument que l'objectiu de l'esborrany és protegir l'acord del Divendres Sant. De fet, és de l'opinió que fa tot el contrari".

Justament aquesta tarda de dijous acaba a Londres la vuitena ronda de negociacions entre els equips del Regne Unit i la Unió Europea que tenien l'objectiu de pactar un acord base de cara a la futura relació entre les dues parts, una vegada el Regne Unit deixi (a tots els efectes pràctics) de formar part de la Unió. És a a dir, a partir de l'1 de gener, quan s'acaba el període transitori.

El nou escull sembla, fins i tot, molt més seriós que la discussió sobre pesca o igualtat de condicions, que fins ara ha impedit la formalització de cap pacte comercial. En aquest sentit, el negociador en cap de la UE, Michel Barnier, ha emès un comunicat a última hora d'aquesta tarda en què ha expressat la seva preocupació perquè "hi ha diferències significatives en àrees d’interès essencial per a la UE". La raó de la denúncia comunitària és la següent: "El Regne Unit es nega a incloure garanties indispensables de competència lleial en el nostre futur acord, mentre que sol·licita l'accés gratuït al nostre mercat. Hem pres nota de la declaració del govern del Regne Unit sobre «un nou enfocament del control de subvencions». Però això queda molt per sota dels compromisos adquirits a la declaració política. De la mateixa manera, encara ens falten garanties importants sobre la no regressió de les normes socials, ambientals, laborals i climàtiques".

Brussel·les no s'aixeca de la taula, però a Londres i també a l'altra banda del canal cada cop es té més la sensació que Downing Street ha volgut arraconar la UE amb la maniobra de presentació de la llei del mercat interior. Boris Johnson sembla cada cop més convençut que el no-acord no només és inevitable, sinó la millor solució per al Regne Unit. En la seva valoració, però, Barnier ha volgut recordar també que "ningú no ha de subestimar les conseqüències pràctiques, econòmiques i socials d’un escenari d'un no-acord”, en altres paraules, d'un Brexit dur.