Lleuger optimisme a la UE en la muntanya russa del Brexit
S'han acostat posicions en la competència empresarial però no en la pesca
Brussel·lesAquesta setmana comença amunt en la muntanya russa del Brexit. Després de l'abisme que s'albirava la setmana passada, aquest diumenge la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el primer ministre britànic, Boris Johnson, van decidir donar-se més temps malgrat que quedin menys de disset dies per a la data en què el Regne Unit abandona (amb totes les implicacions legals) la Unió Europea. I es van donar més temps perquè en les últimes hores hi ha hagut progressos. Segons fonts europees, el negociador en cap de la UE, Michel Barnier, ha enviat un missatge positiu aquest matí a la reunió d'ambaixadors que ha mantingut a primera hora. "Els pròxims dies són importants", ha piulat després.
Cal recordar que les converses entre Londres i Brussel·les estaven absolutament encallades per tres qüestions: la igualtat de competències entre empreses (si el Regne Unit vol operar al mercat europeu, les seves empreses han de complir les mateixes exigències que les europees), l'arbitratge (l'organisme que resoldrà futures disputes entre les dues parts) i la pesca (l'accés a les aigües i les quotes pesqueres). D'aquestes tres qüestions, expliquen les mateixes fonts esmentades anteriorment, aquest cap de setmana s'ha aconseguit un lleuger progrés en les dues primeres que explica l'optimisme prudent de Barnier en la seva trobada amb els representants permanents dels governs a la UE.
Tant Barnier com Von der Leyen refermen que l'acord és possible malgrat que no deixen de recordar que encara hi ha moltes coses per tancar i amb la prudència necessària que força la imprevisibilitat de la contrapart britànica (a mitja negociació, Johnson va intentar aprovar una llei que incomplia l'acord de sortida i que finalment ha hagut de retirar). Tot i això, el simple fet que diumenge decidissin continuar-ho intentant ha sigut interpretat per experts i mitjans com una prova que hi ha esperança i consciència de les conseqüències de deixar-ho córrer, tant per l'evident impacte del no acord com per la salut de les relacions diplomàtiques que, es vulgui o no, s'hauran de continuar mantenint.
Un dels avenços que s'ha produït és un dels més significatius per a la Unió Europea: la igualtat de condicions en la competència empresarial. Segons va publicar diumenge el Financial Times, s'ha posat damunt la taula l'opció de crear un mecanisme alternatiu que vigili les condicions de competència entre les empreses i on es podrien elevar queixes. És un dels punts que Barnier ha explicat als ambaixadors, tot i que cal encara concretar com es desenvoluparà aquest mecanisme.
No hi ha progrés en canvi en la qüestió de la pesca. Justament aquesta setmana hi ha la reunió anual de ministres d'Agricultura i Pesca de la UE en què es negocien les quotes pesqueres de l'any següent. El no acord en el post-Brexit es converteix en un problema més en una negociació habitualment complexa, tot i que s'està treballant en una pròrroga de tres mesos de l'actual situació, segons han explicat fonts diplomàtiques.
Els tripijocs burocràtics per arribar-hi a temps
De fet, aquesta opció va més enllà de la pesca. Barnier ha explicat als ambaixadors que encara hi ha temps (si es tanca un acord els pròxims dies) de ratificar-lo a temps per arribar a l'1 de gener. Una possibilitat seria una aprovació provisional, que no agrada a tothom. I l'altra implica el tipus d'acord que es tanqui. És a dir, quan es tracta d'un acord purament comercial que només inclou competències europees, per exemple, es considera un acord "únicament europeu" i només cal la ratificació al Parlament Europeu i al Consell, cosa que no passa si és un acord "mixt" que, com que incumbeix competències nacionals –per exemple el transport–, implica necessàriament la ratificació a tots els Parlaments estatals, un període necessàriament més llarg.
Barnier ha posat damunt la taula la possibilitat que, si no s'arriba a temps en la ratificació, hi hagi un període breu, d'unes setmanes a principis de l'any que ve, en què no hi hagi un acord en vigor però la bona voluntat de les parts permeti arribar-hi sense generar el caos, per exemple respectant la reciprocitat del pla d'emergència que la Comissió Europea ja ha posat en marxa i que serà ratificat per l'Eurocambra previsiblement aquesta setmana.
La conclusió de tot plegat és que a la UE els temps són tan mal·leables com es vulgui, i que la intenció és intentar-ho tot per no arribar al caos el 31 de desembre. "Si hi ha voluntat tot és possible", ha dit avui un portaveu de la Comissió. Però caldrà veure fins a quin punt les negociacions poden arribar a bon port i com s'ho fan les dues parts per vendre a "casa seva" les inevitables concessions.
