‘Brexit’: retallades i més impostos

LondresNou advertiment de catàstrofe econòmica del govern Cameron per evitar el Brexit. Ahir el ministre del Tresor, George Osborne, va anunciar que si la setmana vinent el Regne Unit opta per sortir de la Unió Europea (UE) l’executiu hauria de presentar un pressupost d’emergència per fer front al forat de 39.000 milions d’euros que la decisió provocaria en les finances públiques del país, segons una previsió estimada d’impacte sobre l’economia.

Osborne va advertir que, en aquest context, seria inevitable una pujada generalitzada de l’IRPF, que situaria el tipus bàsic en el 22% i el màxim en el 43%, i un seguit de retallades en prestacions i serveis socials, incloent-hi el transport, la policia, el govern local però també l’educació i la sanitat pública, fins ara protegides. Els impostos sobre la benzina i l’alcohol també s’apujarien, va garantir. Per accentuar el caràcter extraordinari del moment, i la gravetat de la decisió a què s’enfronten els electors, l’anunci el va fer en companyia del seu predecessor en el càrrec, el laborista Alistair Darling. Però l’efecte que perseguien Osborne i Cameron, intentant tornar a posar al centre del debat l’economia i les possibles conseqüències negatives del Brexit, va ser immediatament esborrat pel terratrèmol polític que l’anunci del ministre va provocar al Partit Conservador.

Bany de sang entre els ‘tories’

Els tories viuen submergits en un bany de sang cada dia més dur i, encara que finalment l’executiu guanyi la batalla del referèndum, les ferides obertes en la família conservadora trigaran molt a tancar-se.

Ahir cinquanta-set diputats conservadors partidaris de sortir de la UE van fer pública una carta en què es comprometien a no donar suport a uns comptes com els que havia anunciat Osborne, que van qualificar de “pressupost de càstig”. Fins i tot encara que s’evités el Brexit, van assegurar que a Osborne li resultaria molt difícil continuar en el càrrec de chancellor, atesa la mala maror creada a les seves pròpies files.

Amb una majoria de només dotze parlamentaris, i amb el Partit Laborista i el Partit Nacional Escocès (SNP) que mai donarien suport a les mesures proposades pel govern tory, Osborne, i especialment Cameron, patirien una pèrdua fatal de la confiança de la cambra. Sempre, esclar, en l’hipotètic i improbable cas que el primer ministre i el seu responsable d’economia arribessin a sobreviure a un no a la Unió Europea en el referèndum del dia 23.

Segons George Osborne, el govern hauria d’aprovar el pressupost d’emergència en dos mesos. Però des del bàndol favorable al Brexit aquest període es considera massa temps en cas de victòria dels seus plantejaments.

Poc després de conèixer el pla del Tresor, Nigel Farage, el líder del Partit per la Independència del Regne Unit (UKIP), va piular: “Ignorin el fantasiós pressupost del senyor Osborne. En el post- Brexit no serà chancellor per gaire temps”.

Però molt més dur va ser l’atac del col·lega de partit Iain Duncan Smith, exministre de Pensions i Treball. En una entrevista a la BBC, va assegurar: “De totes les coses que crec que els favorables a la UE han fet, aquesta és probablement la més estranya i la més ridícula. I he de dir que mostra el comportament més irresponsable que he vist mai d’un ministre d’Economia. Sembla que malparli deliberadament de l’economia amb l’esperança que hi hagi pànic arreu, i pànic als mercats els pròxims set dies, per obligar la gent a votar per quedar-se a la Unió de tan espantats que estaran”.

Una ‘batalla naval’ molt més que simbòlica

Un iot d’esbarjo i un de pesca, i dues tripulacions ben diferents: artistes, d’una banda, i suposats pescadors, de l’altra. Com a almirall de la primera flotilla, el cantant i filantrop Bob Geldof, partidari de quedar-se a la UE; al capdavant de la segona, Nigel Farage, cap del UKIP, que fa més de 20 anys que lluita perquè el Regne Unit marxi de la UE. Les dues flotilles es van creuar ahir a les aigües del Tàmesi al seu pas pel centre de Londres per defensar les seves posicions. Més enllà de les quasi pintoresques escenes que es van viure, amb la tripulació de Geldof ofegant amb la cançó I’m In les proclames que sortien de Vote Leave, el més significatiu de la peculiar batalla naval que s’hi va registrar va ser la imatge que uns i altres donaven. El bàndol per continuar a la UE, encapçalat per un artista d’èxit global navegant en una embarcació de plaer. Els pro Brexit, per contra, en una barca de pesca, per destacar que la immensa majoria dels pescadors britànics votaran a favor de marxar. Dos mons amb visions sobre la UE del tot oposades.