Guia (didàctica) per entendre el 'Brexit'

BarcelonaFa deu anys, David Cameron, aleshores el nou líder del Partit Conservador, va fer un discurs als seus companys de partit on els demanava "deixar de donar la tabarra amb el tema d'Europa". No en van fer massa cas. El 2013, mentre Cameron era primer ministre i pensava en la reelecció, va prometre celebrar un referèndum sobre la permanència del Regne Unit a la UE. Ho va fer per gestionar les pressions internes dels 'backbenchers' -conservadors euroescèptics- i per minimitzar les bones perspectives electorals del UKIP, el principal partit euroescèptic del Regne Unit. Li va sortir bé: a les eleccions de maig de l'any passat va guanyar amb majoria absoluta. Finalment, la qüestió del 'Brexit', la permanència o sortida del Regne Unit de la Unió Europea, estava sobre la taula.

Tota l'atenció està fixada en el referèndum del mes que ve. Aquí us oferim 7 claus per entendre aquesta convocatòria:

1. La pregunta i els electors

La pregunta serà la següent:

"Hauria el Regne Unit de continuar sent membre de la Unió Europea o de sortir de la Unió Europea?".

En un referèndum la redacció de la pregunta té importància. Es considera que ha de ser clara, inequívoca i neutral. Al·legant que la pregunta podia ser més clara, la Comissió Electoral del Regne Unit va canviar la proposta inicial de Cameron ("Creus que el Regne Unit ha de continuar sent un membre de la Unió Europea? Sí o no") per la fórmula final.

A més, al referèndum hi podran votar tots els ciutadans britànics majors de 18 anys i ciutadans de la Commonwealth residents al Regne Unit. Els nacionals d'altres països de la UE residents al Regne Unit no podran votar llevat que siguin d'Irlanda, Xipre o Malta.

2. El calendari

La votació tindrà lloc el 23 de juny, tal com David Cameron va anunciar poc després d'ultimar el pacte amb les autoritats europees.

El que passi més enllà del 23 de juny està en mans dels electors britànics. Tot i així, si el Regne Unit opta per sortir de la Unió Europea, això no tindria un efecte immediat. Segons els Tractats, un país només pot abandonar la Unió dos anys després de notificar-ho, ja que el procés requereix negociacions que el mateix Parlament britànic preveu "complexes i llargues".

3. Un acord per defensar Europa

Per poder defensar la permanència a la UE, David Cameron necessitava oferir al seu partit i als seus electors una nova relació entre les institucions europees i el Regne Unit. Després de sessions de negociacions maratonianes, David Cameron i el president del Consell Europeu, Donald Tusk, van presentar l'acord que havia de redefinir la relació entre Londres i Brussel·les. En recollim els punts principals:

• Immigració: L'àrea més controvertida de l'acord i on David Cameron va haver de rebaixar més les seves demandes. Si la pressió migratòria és molt forta, el Regne Unit podrà aplicar un "fre d'emergència" a les ajudes socials als migrants d'altres països de la UE durant els primers quatre anys de la seva residència al país per rebaixar el flux migratori. També es redueix l'ajuda social a pares amb fills a càrrec a l'estranger. En molts casos, els fills viuen a l'estranger.

• Economia: El Regne Unit ha aconseguit que les decisions preses a l'Eurozona no els puguin perjudicar. Londres admet que els països que comparteixen l'euro s'han d'integrar cada cop més, però això en cap cas afectarà els interessos d'aquells socis que no tenen la moneda única ni la volen.

• Competitivitat: Aquesta era l'àrea on les preferències de les dues parts eren més pròximes. Brussel·les va assegurar al Regne Unit que continuarà modificant la regulació del mercat únic per fer-lo més competitiu.

• Sobirania: Cameron volia que el Regne Unit es quedés fora del principi que anima als països a caminar cap a "una unió cada cop més estreta", inclòs als tractats Europeus. Per tranquil·litzar Cameron, l'acord assegura que aquest article no implica que la UE hagi de caminar cap a una unió política de manera irreversible. Cameron també va aconseguir introduir un mecanisme anomenat 'red card' pel qual una majoria dels parlaments nacionals podran frenar una proposta legislativa de Brussel·les. La Commissió Europea es veuria obligada a replantejar-la.

4. Opinions a favor i en contra

Cameron ha optat per defensar un Regne Unit dins de la Unió Europea gràcies a l'acord amb les institucions europees. Però els polítics, la societat civil i els electors estan molt polaritzats.

- A favor de la sortida

• Boris Johnson: L'alcalde de Londres ha anunciat que està a favor del 'Brexit' poc després que Cameron convoqués el referèndum. Ha estat la dissidència més sonada perquè Johnson és un dels polítics més populars de les illes i està molt ben situat per succeir Cameron al lideratge dels 'tories'.

• Michael Gove: El secretari de Justícia del Regne Unit, molt proper a Cameron, ha anunciat també el suport a la sortida de la UE. Altres figures sènior del govern segueixen aquesta línia, com el secretari de Cultura, Mitjans i Esports, John Whittingdale; la secretària d'estat per Irlanda del Nord, Theresa Villiers; el secretari de Treball i Pensions, Iain Duncan Smith, i la ministra de Treball, Priti Patel.

• Nigel Farage: Si algú pot al·legar pedigrí en això de l'euroescepticisme britànic, aquest és Nigel Farage. El partit que lidera, UKIP, vol restablir els controls fronterers i limitar l'entrada d'immigrants al Regne Unit. UKIP és el que ha plantejat amb més nervi la retirada de la UE, tant al Regne Unit com al Parlament Europeu. Per descomptat que Farage farà campanya pel 'no' i ja ha menystingut l'acord de Cameron dient que "no val ni el paper en què està escrit."

- A favor de quedar-se

• David Cameron i George Osborne: Després de l'acord amb les institucions europees, David Cameron defensa un Regne Unit dins de la UE. El seu principal aliat entre els 'tories' és el canceller de l'Exchequer (ministre de Finances) i un altre bon candidat al lideratge del partit conservador després de Cameron. Segons Osborne, el Regne Unit ha d'optar per quedar-se perquè l'estatus especial que han aconseguit en les negociacions els permet quedar-se amb "el millor dels dos mons".

• Theresa May: La ministra de l'Interior de Cameron és un dels pesos pesants que ha estat guardant silenci fins fa ben poc. S'havia arribat a especular que podria ser la cap de campanya a favor de la sortida, però ha optat per demanar la permanència.

• Sector empresarial: Segons la Confederacy of British Industry (CBI), una patronal del Regne Unit, la majoria de les empreses temen una sortida de la Unió. La setmana passada aquesta patronal va coordinar una carta en nom d'empreses d'arreu d'Europa, inclòs del Regne Unit, per demanar que el país es quedi a la Unió.

• Jeremy Corbyn: El relleu al Partit Laborista després dels mals resultats de les eleccions generals es va interpretar com un gir a l'esquerra. I Corbyn és molt crític amb una UE que creu està massa basada en el lliure mercat i hauria de ser més social. Tot i així, Corbyn opta per seguir sent membre de la UE.

5. Els punts candents de la campanya

La Comissió Electoral del Regne Unit estableix les normes de la campanya. N'hi ha dues d'oficials: "Britain Stronger in Europe", a favor de la permanència a la UE, i "Vote Leave", a favor de sortir-ne. Totes dues reben 600.000 lliures de l'estat (776.000 euros) i se'ls imposa un límit de 7 milions de lliures en la despesa (9.000.000 d'euros).

L'empresa d'enquestes Ipsos Mori va preguntar a electors britànics en base a quins temes decidirien el seu vot al referèndum. Són l'economia (comerç, estat del benestar, mercat de treball...), la immigració i el paper del Regne Unit al món.

- Fins a quin punt una sortida de la UE pot perjudicar l'economia britànica?

Es tem que un Regne Unit fora de la UE se li restringeixi l'accés al mercat únic. La formula final dependrà de l'acord a què arribin les institucions i el Regne Unit, si la societat britànica opta pel 'Brexit'. En el pitjor dels casos, el Regne Unit seria un país tercer. Per tant, els seus productes tindrien més dificultats per accedir al mercat europeu.

Segons la campanya "Britain Stronger in Europe" ara el Regne Unit evita aquestes restriccions -com per exemple, aranzels i tràmits burocràtics- en el 45% de les seves exportacions, les que van a països de la UE. En canvi, la campanya "Vote Leave" creu que el país podria negociar un acord nou pel qual podran accedir al mercat únic, tot i ser fora de la UE. A més, un Regne Unit amb sobirania plena podria negociar els seus propis acords comercials amb països com la Xina i els EUA.

Els partidaris de marxar de la UE volen establir unes relacions amb la UE semblants a les que té Noruega. Aquest país nòrdic no forma part del club comunitari, però sí té ple accés al mercat únic. Per fer-ho, Noruega ha d'ingressar una quantitat de diners al pressupost europeu i implementar bona part de les regulacions europees. Per això els partidaris de romandre a la UE creuen que, fora o dins, el Regne Unit haurà de continuar contribuint al pressupost europeu.

- Podrà un Regne Unit fora de la UE gestionar millor el flux migratori?

Després de l'economia, el nombre de immigrants és el tema que més preocupa als britànics (27%), segons l'enquesta d'Ipsos Mori. La campanya del "Leave" creu que és positiu pel Regne Unit tenir control absolut del flux migratori. Ara és més fàcil pels migrants de països de la UE establir-se al Regne Unit. En canvi, amb un règim migratori propi, el país podria posar més facilitats a aquells migrants que no provenen de països de la UE i poden fer una contribuir més a l'economia britànica. La campanya a favor de la permanència posa en dubte que els migrants europeus deixin d'establir-se al Regne Unit, encara que es produeixi la sortida. Per exemple, Suïssa està fora de la UE i rep molts immigrants europeus.

- Guanyarà el Regne Unit influència al món si surt de la UE? Serà més o menys segur?

Els temps en què l'Imperi Britànic abastava un quart de la superfície del món ja queden lluny, però la posició del Regne Unit al món encara importa molt a la societat britànica. Pels partidaris del 'Brexit', un Regne Unit fora de la UE guanyaria influència perquè tindria representació pròpia a organismes internacionals i podria promocionar millor el lliure mercat. En canvi els partidaris d'un Regne Unit a Europa creuen que la UE ja garanteix la representació del país a organismes institucionals. També destaquen l'ajuda dels socis europeus en matèria de seguretat com en la lluita contra la pirateria a l'Àfrica, la lluita contra el terrorisme o l'amenaça del virus de l'Ebola.

6. Les enquestes

La majoria de les enquestes vaticinen un resultat on el Regne Unit es quedarà a la UE per un marge estret. L'institut de recerca social escocès NatCen, que fa una mitjana de les principals enquestes sobre el 'Brexit', indica que l'opció de quedar-se a la UE guanyaria pel 54%, mentre que un 46% optaria per sortir-ne.

7. La qüestió territorial

A través d'algunes enquestes podem veure que la permanència del Regne Unit a la UE també divideix el país a nivell territorial. Tradicionalment, Anglaterra ha estat la nacionalitat més euroescèptica del Regne Unit. En una enquesta de l'empresa Survation podem veure que la permanència guanya per molt marge a Escòcia (72%), Gal·les (77%) i Irlanda del Nord (77%), mentre que a Anglaterra guanya per molt menys marge (55%) (enquesta on s'exclouen els indecisos). La líder de l'SNP, Nicola Sturgeon, ha dit a la BBC que si el Regne Unit opta pel 'Brexit', els escocesos podrien demandar un nou referèndum d'independència.