La UE busca convèncer Johnson per esgarrapar un acord 'in extremis'

Brussel·lesVa ser el primer ministre britànic, Boris Johnson, qui va fixar la data del 15 d'octubre com a (un altre) punt final en la que de moment encara és una espiral sense fi de negociacions sobre el Brexit. Aleshores, el negociador de la UE, Michel Barnier, ja va arrufar les celles. Des que va començar, el Brexit no ha fet res més que dilapidar dates límit i esgarrapar temps on semblava que no n'hi havia. Aquesta vegada no és diferent. La data del 15 d'octubre s'explica perquè els caps d'estat i de govern de la Unió Europea es reuneixen a Brussel·les, i tenen el Brexit com a primer punt de l'agenda després de temps sense parlar-ne. I la seva voluntat és seguir-ho intentant, perquè a aquestes altures ja no ve de dues setmanes. Per això la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell, Charles Michel, han mantingut una breu trucada telefònica per veure si Johnson volia seguir negociant.

"Hem pressionat de nou per aconseguir progrés en la taula de negociació", ha piulat el president del Consell Europeu després de la breu trucada. "El primer ministre pren nota que un acord és desitjable, però ha explicat la seva decepció perquè no s'hagi fet més durant les últimes setmanes", ha comunicat Downing Street al seu torn. La trucada, doncs ha servit de poc i Londres assegura que s'espera a la cimera d'aquest dijous per decidir els pròxims passos.

"És una mica com quan un dels teus fills no vol menjar verdura. Què fas? És convenient menjar-ne, però si per a ell o ella és un problema de veritat no és tan fàcil. ¿El forces? La solució pot acabar sent barrejar-les amb alguna altra cosa, buscar una altra via, perquè al final l'objectiu és que mengi verdura". La comparació és d'una font diplomàtica europea que intentava així il·lustrar l'estat actual de les negociacions. Johnson va assegurar que el Regne Unit i la Unió Europea havien de continuar els seus camins per separat si aquest dijous no s'havia arribat a un acord. Però, segons fonts pròximes a la negociació citades per The Guardian, el negociador britànic, David Frost, ha recomanat a Johnson aquesta tarda que no s'aixequi encara de la taula, que aguanti dues setmanes més perquè hi ha possibilitat d'acord.

Un optimisme cautelós i moderat es respira a la capital belga davant la possibilitat de poder esgarrapar un acord en temps de descompte. "No té cap sentit no arribar a un acord. La qüestió és si ho aconseguim ara o més endavant. Les dues parts saben que necessiten un acord", rebla una segona font diplomàtica que pronostica la possibilitat d'un acord de mínims que serveixi per aturar el cop d'un Brexit caòtic però que després hauria d'anar-se ampliant i renegociant més enllà del 2021. Una alta font comunitària també anticipa l'opció que s'arribi a un principi d'acord que pugui aplicar-se de manera provisional abans d'acabar l'any i que permetés acabar-lo de ratificar després.

Però recuperant la metàfora d'un pare que no sap com aconseguir que el seu fill es mengi les verdures, el que la UE no acaba de trobar és la manera de convèncer el Regne Unit que ha de respectar un mínim de les normes de competència (igualtat de condicions entre els empreses), de governança de l'acord (és a dir, un àrbitre internacional o un tribunal que supervisi els pactes) i, per últim, de la pesca. Aquest últim és un dels punts més conflictius i el que la UE ha intentat deixar per al final, perquè és un dels més divisius, tenint en compte que debilita el front Berlín-París. Una tercera font diplomàtica reconeixia fa una setmana que per a països com França o els Països Baixos l'explotació de les aigües és gairebé una qüestió "d'alta política", mentre que Alemanya hi té molt pocs interessos, cosa que li permet tenir un punt de vista pragmàtic.

Però, segons l'esborrany del Consell de dijous, només es preveu que els líders recalquin la seva "preocupació" perquè les converses no avancen prou i demanin intensificar tant les negociacions en temps de descompte com els plans de contingència.

Però el Brexit només és una de les qüestions que els líders discutiran en aquesta cimera. Sobre la taula hi tenen també la complicada negociació dels fons europeus antipandèmia, empantanada per les amenaces d'Hongria i Polònia i per les dificultats de trobar el consens amb l'Eurocambra. També està previst que els líders deixin per al desembre l'intent d'aprovar una major reducció d'emissions en línia amb la proposta de la Comissió Europea. La UE també té pendent la relació amb els països més enllà de les seves fronteres, com ara amb Turquia per les perforacions a Xipre, Rússia per l'enverinament de Navalni o Bielorússia per la repressió contra la població civil.