Primera victòria parlamentària per a la llei que soscava el pacte del Brexit

Una majoria de 77 diputats permet a Johnson seguir endavant amb el projecte tot i les crítiques

Boris Johnson, en un moment de la seva intervenció al parlament aquest dilluns a la tarda
Quim Aranda
15/09/2020
4 min

LondresPrimera victòria parlamentària de Boris Johnson en la batalla legislativa per la reforma del mercat interior britànic que, si s'aprova en els termes en què el govern l'ha plantejada, soscavarà aspectes fonamentals de l'Acord de Retirada de la Unió Europea, signat l'octubre de l'any passat entre Brussel·les i Londres.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Una confortable majoria de 77 diputats (340 a favor; 263 en contra) ha permès al primer ministre britànic aquest dilluns a la nit seguir endavant amb el projecte de llei en les següents etapes del procés de discussió parlamentària.

El polèmic esborrany, criticat pels cinc ex primers ministres vius del Regne Unit –John Major, Tony Blair, Gordon Brown, David Cameron i Theresa May–, entra ara en la fase de comissions, on pot ser esmenat i on el descontentament de molts diputats tories davant la possibilitat que el govern trenqui la legalitat internacional podria dificultar-ne la sanció definitiva.

En la votació d'ahir a la nit, fins a 30 diputats conservadors es van abstenir, alguns dels quals pesos pesants del partit, com ara l'exministre d'Economia, Sajid Javid, o l'exfiscal general de l'Estat, Geoffrey Cox.

Una de les esmenes clau que serà debatuda en la nova fase permetria als diputats pronunciar-se específicament abans de fer el pas de trencar el pacte de divorci. I salvar aquest escull no serà tan senzill per a Johnson. No només pel desconfort d'un bon grapat dels seus coreligionaris, sinó, especialment, pel de la Cambra dels Lords, on molts pars conservadors ja s'han mostrat molt refractaris a donar-ne l'aprovació i on, a més, el govern no compta amb la majoria.

No pas per casualitat, Boris Johnson s'ha adreçat als lords per videoconferència aquest dilluns a la nit per intentar fer-los veure la necessitat de tirar endavant la llei sense cap modificació.

Rebuig de les 'home nations'

Però la pugna a l'interior del partit no és l'única a què ha de fer front Boris Johnson. Les administracions nacionals també s'han mostrat molt crítiques amb la legislació perquè els envaeix competències. Així ho van denunciar ahir dilluns, durant l'esmentat primer debat de la llei, tant el Partit Laborista com el Partit Nacional Escocès (SNP).

Ho van posar de manifest negre sobre blanc el ministre d'Energia i Canvi Climàtic a l'ombra, el laborista Ed Miliband, al denunciar que el projecte "atempta contra l'essència de la devolució de poders". Una queixa que va ser secundada també pel líder del Partit Nacional Escocès (SNP) a Westminster, el diputat Ian Blackford: "És l'amenaça més gran per a la devolució de poders a què Escòcia ha hagut de fer front" des que van ser retornats, amb posterioritat al referèndum del 1997, va afirmar.

De fet, a parer de molts politòlegs i comentaristes, la llei del mercat interior atempta contra l'estabilitat de la devolució de poders, peça clau en l'arquitectura constitucional britànica de les últimes dues dècades.

Front intern

El Brexit sempre ha tingut dos fronts: l'exterior, amb la Unió Europea com a rival, i l'intern, amb les esmentades home nations al davant. Si l'exterior ja va arribar al límit de la tensió amb la UE la setmana passada, amb la perifèria està a punt d'arribar al punt d'ebullició. L'esmentada llei permetria als ministres de Westminster manllevar poders als Parlaments nacionals i decidir l'ús dels recursos existents en polítiques que, fins ara, són de competència nacional, no pas estatal: mediambientals o d'estàndards de qualitat, per exemple.

El govern Johnson argumenta que no hi ha motiu de queixa. El que compta, diuen, és que el nou fons de prosperitat que substitueix des de Londres als de cohesió, que fins ara arribaven de Brussel·les a Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord, sigui equiparable en quantitat. És el que realment importa, creu Downing Street, i no pas qui l'administra. Una posició que no comparteixen ni els laboristes ni els partits nacionals de Gal·les i Escòcia.

La pretesa reforma del mercat interior també insta els governs de Cardiff, Edimburg i Belfast a permetre la venda en els seus territoris de béns importats que el govern de Londres hagi acceptat per a tot el territori del Regne Unit. Així, per exemple, si Londres signa un conveni amb els Estats Units en què s'accepta la importació de pollastres rentats amb clor, encara que la llei d'estàndards de qualitat escocesa o gal·lesa prohibeixi aquest tractament, se'ls hauria d'empassar. El mateix passaria amb els de qualitat per als productes agrícoles. Tant és el que digui la lletra de les lleis nacionals. Només comptarà la de Westminster. Edimburg ha amenaçat Londres amb portar als tribunals la llei si el govern continua endavant amb els seus plans.

Però Johnson no té intencions de fer-se enrere i sosté que, en cas que la UE i el Regne Unit no arribin a signar un pacte comercial abans que acabi la transició del Brexit, el proper 31 de desembre, cal que la peça legislativa estigui en vigor per protegir la "integritat del Regne Unit", va dir ahir, durant la discussió al Parlament.

La culpa és de Brussel·les

En una tàctica molt previsible, de fet, el premier va assenyalar la Unió Europea com a responsable única de l'actual picabaralla, assegurant a la Cambra dels Comuns que la "UE ha suggerit que està disposat a interpretar l'Acord de Retirada de manera extrema i poc raonable". Johnson també ha indicat que la UE es podria negar a incloure el Regne Unit com a tercer país per a la venda d'aliments. "Això vol dir que no es podrien vendre productes animals de Gran Bretanya a Irlanda del Nord".

Un cop més en el debat del Brexit, Johnson ha jugat i està jugant la carta del patriotisme. No donar-li suport suposa no donar suport al Regne Unit. I, tot i així, els cinc ex primers ministres vius que l'han precedit en el càrrec –John Major, Tony Blair, Gordon Brown, David Cameron i Theresa May– s'han posat d'acord en la crítica a l'actual premier. I una vintena llarga de diputats tories s'hi han oposat en la primera votació de la llei, sobre els seus principis generals, celebrada a última hora del vespre d'aquest dilluns.

stats