Brexit, i ara què? Quatre escenaris possibles després del 'no' del Parlament britànic

BarcelonaEl Parlament britànic ha ensorrat l'acord de Theresa May amb la UE per al Brexit. Després d'una derrota històrica, el líder laborista, Jeremy Corbyn, planteja aquest dimecres una moció de censura. Què pot passar ara? Amb tota probabilitat, May conservarà el càrrec perquè tant els 'brexiters' conservadors com els aliats nord-irlandesos del DUP ja han anunciat que votaran a favor del govern. La 'premier' ha demostrat, humiliació rere humiliació, que l'únic que vol és arribar al 29 de març del 2019 i treure el Regne Unit de la Unió Europea (UE), missió que ha adquirit caràcter de croada i que pensa dur a terme a qualsevol preu. O això, o el seu cap.

Però si la majoria de diputats avalessin la moció, començaria un compte enrere de 14 dies. Si en aquest període el govern May o un altre d'alternatiu no aconseguissin la majoria de la cambra (320 vots), s'haurien d'avançar les eleccions, que no estaven previstes fins al 2022. Els comicis haurien de convocar-se en un termini mínim de 25 dies laborables. Assumint la victòria de May aquesta nit, la jornada d'avui només haurà sigut una distracció més i una pèrdua de temps per resoldre el veritable problema a què s'enfronta el Regne Unit: la manca de consens al Parlament per cap opció del Brexit. Aquestes són, però, les opcions que ara s'obren.

1. No acord

Si no s'aprova l'acord, la legislació en vigor garanteix que el 29 de març del 2019 el Regne Unit abandona la Unió Europea. Una sortida a la valenta no interessa ni als britànics ni a la UE, perquè tindria conseqüències econòmiques i polítiques que tothom vol evitar. Hi ha en risc des de la vigència de les llicències d’aviació fins a les interconnexions energètiques, especialment a Irlanda del Nord, que depèn molt de la que li subministra la República, o els serveis financers. També hi hauria afectacions sobre el transport, la sanitat i no queda clar l'estatut dels ciutadans europeus al Regne Unit ni dels britànics que viuen a la UE.

2. Nou acord renegociat

Brussel·les ja ha dit, per activa i per passiva, que no reobrirà el text del tractat de divorci, que és l'únic mecanisme legal vinculant per introduir-hi canvis. No sembla possible que els Vint-i-set acceptin moure una coma, però. Fer-ho suposaria arriscar-se que els altres estats demanessin altres concessions: França sobre la pesca i potser Espanya encara més aclariments sobre Gibraltar.

Downing Street ja havia enllestit l'esborrany d'una clàusula que s'havia d'incorporar a l'acord que atorgava al Regne Unit la capacitat d'anul·lar la garantia sobre la frontera d'Irlanda. Optar per aquesta via, que mai es va posar damunt la taula de negociacions, suposaria sortir de la UE sense acord. Fer-ho seria més que suficient per guanyar el suport dels unionistes del DUP i probablement dels més recalcitrants dels euroescèptics. Però difícilment el Consell ho ratificaria perquè Irlanda vol una garantia sobre la frontera. I sense garantia no hi ha acord de retirada. En tot cas, caldria una extensió de l'article 50 per endarrerir la data del 29 de març, tot i que el calendari és curt, perquè al maig s'han de celebrar les eleccions al Parlament Europeu i és impensable que els britànics hi participin a les portes de la seva sortida de la UE. De moment, el text del tractat indica que tant el 'backstop' –la salvaguarda de la frontera– com l'extensió del període de transició s'han de consensuar entre les dues parts.

3. Un segon referèndum

Per sortir de l'atzucac May podria optar per un segon referèndum, opció que tindria el suport dels laboristes i possiblement d'un nombre significatiu de diputats conservadors més la resta de grups de l'oposició (SNP, Plaid Cymru, liberaldemòcrates i verds i alguns independents). Però no hi ha temps material de fer-ho abans del 29 de març, de manera que primer s'hauria d'aturar el rellotge amb l'extensió de l'article 50, i posposar la sortida del Regne Unit de la UE. La consulta –que podria ser sobre la permanència a la UE però també sobre l'acord negociat per May o el no acord– requereix l'aprovació d'una llei específica. El procés requeriria un període mínim de 22 setmanes. Però May no es vol veure arrossegada a un nou referèndum, no només perquè no queda clar que el resultat fos substancialment diferent, sinó pel que representaria en termes de legitimitat democràtica la repetició del procés.

4. Eleccions anticipades

May pot decidir que la millor sortida és convocar eleccions anticipades per obtenir un aval popular al seu acord. La primera ministra necessita el vot de dos terços dels diputats per convocar els comicis. En qualsevol cas també caldria una extensió de l'acord 50.