Un Brexit “brutal, dur i titànic”

LondresEl procés de negociació del Brexit, que es preveu que arrenqui a finals de març del 2017 quan el Regne Unit invoqui l’article 50, serà “una baralla brutal, dura i titànica” entre Londres i la Unió Europea (UE). Una Unió que no es mourà per un “únic interès com a conjunt”, sinó per uns “nacionalismes estatals exacerbats”, sobretot a l’hora de negociar els pressupostos per al període 2021-2027 dels Vint-i-set, una vegada s’hagi consumat el divorci britànic.

Aquest és el diagnòstic pessimista facilitat a l’ARA per Catherine Barnard, catedràtica de legislació europea de l’Escola de Lleis de la Universitat de Cambridge i que és un dels quinze autors de l’informe de balanç sobre el Brexit elaborat per un grup de 15 acadèmics de l’associació d’estudis polítics The UK in a Changing Europe. L’estudi s’ha difós sis mesos després que el Regne Unit decidís en referèndum sortir de la UE i quan, en teoria, falten 97 dies perquè la primera ministra britànica, Theresa May, invoqui el mencionat article 50 del Tractat de Lisboa, que desencadenarà tot el procés.

Adéu al Brexit tou

Sobre aquest punt concret, Iain Begg, un altre autor de l’informe i professor de la London School of Economics (LSE), assegura en conversa amb l’ARA que el moment de feblesa que travessa Europa, amb una crisi de refugiats, amb problemes de terrorisme i amb una encara no resolta crisi de l’euro, fa pensar que “l’opció del Brexit tou -que potser inclouria mantenir-se al mercat únic- serà menystinguda, sobretot perquè en països com Itàlia, França, Holanda i Alemanya es veuria com un incentiu als moviments antieuropeistes”, que podrien intentar obtenir solucions a la carta en la seva relació amb la UE.

Del mateix parer és la també professora de la LSE Sara Hagemann, que destaca que “els 27 estats no comparteixen les mateixes preocupacions sobre el Brexit”. Amb tot, la incertesa política que es viurà a Europa l’any vinent, amb un calendari electoral endimoniat, és un dels elements que aconsellen a les institucions comunitàries i als diversos estats membres “coordinar una posició comuna”. El 2017 hi ha convocades eleccions a França, Alemanya, Holanda, la República Txeca i gairebé amb tota seguretat a Itàlia, uns comicis que podrien tenir “significatives conseqüències per a l’estabilitat de l’eurozona i de la Unió Europea en conjunt”, continua l’expert.

El futur d’Escòcia

Jo Hunt, professora de la Universitat de Cardiff, indica en un capítol sobre l’impacte del Brexit en les diferents nacions del Regne Unit que és “altament improbable” que el govern britànic accepti les demandes escoceses. Edimburg pretén que Escòcia sigui membre del mercat únic encara que el Regne Unit no en formi part. “Això requeriria una devolució de poders tan gran, en matèria d’immigració o sobre la possibilitat d’establir acords internacionals amb altres estats, que seria gairebé com una independència de facto ”.

Que aquesta probable negativa sigui el desencadenant d’un segon referèndum d’independència, com advertia aquesta mateixa setmana la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, és “més improbable” encara. “Em sembla que és massa d’hora perquè Escòcia celebri un segon referèndum abans de cinc anys”, insistia l’escocesa, que advertia que primer caldrà veure “com funciona el Brexit”. A més, Sturgeon parlava de com s’estableix, a la pràctica, una “frontera que no es vol que sigui dura, la d’Irlanda del Nord” amb el Regne Unit, que seria la mateixa que caldria entre “una Escòcia hipotèticament independent i el que quedés del Regne Unit”.