El Brexit dur aboca Escòcia a un nou però molt incert referèndum

Londres“Per descomptat, que hi podria haver un segon referèndum d’independència [si ho decideix el parlament escocès i es segueix el procediment, que implica també al de Westminster]. La qüestió és si n’hi hauria d’haver o no. Jo continuaré argumentant que no”. Així s’expressava aquest matí el ministre britànic per a Escòcia, David Mundell, davant del conductor del programa 'Good Mor­ning Scotland', de BBC Scotland.

I és que després del discurs de Theresa May sobre el Brexit, les possibilitats de què n'hi hagi un altre han augmentat. La primera ministra del país, Nicola Sturgeon va assegurar ahir que l''indyref2' —com es coneix a Escòcia la segona consulta— és “més probable”, atesa la direcció presa pel govern britànic. Una direcció del tot contrària al vot dels escocesos el 23 de juny, i a l’interès de mantenir-se dins del mercat únic, ni que sigui amb un tracte especial, ja refusat per Londres i Brussel·les.

Però, realment és ara “més probable” l’anomenat 'indyref2'? ¿Està Nicola Sturgeon en condicions de convocar-ho i, sobretot, de guanyar-lo? ¿El Brexit dur de Theresa May no és, també, un parany per no deixar Edimbug cap altra opció que temptar la sort, tot i que les en­questes continuen apuntant cap al no a la independència?

En conversa telefònica amb l’ARA des d’Aberdeen, la catedràtica de so­cio­lo­gia Claire Wallace, especialista en moviments mi­gra­toris, creu que els sondejos podrien començar a moure’s a favor de la independència “quan les implicacions del Brexit dur es facin notar de debò. De moment, tot són especulacions però quan colpegin les llars, ja veurem què passa”. Wallace considera que els plantejaments anunciats ahir per Theresa May són especialment perjudicials per a Escòcia. “Restringir la lliure circulació de persones pot ser desastrós. Aberdeen, per exemple, sempre ha estat un mer­cat laboral molt dinàmic, amb gran necessitat d’immigrants, perquè no hi ha prou força de treball local per satisfer tota la demanda. I per a la universitat, encara seria més desastrós. El 21 per cent dels nostres estudiants són de la Unió Europea. De sobte, els podríem perdre".

“Les enquestes, de moment, estan 55-45 a favor del no —apunta per correu electrònic el politòleg Michael Keating, del Centre per al Canvi constitucional d’Escòcia, adscrit a la Universitat d’Aberdeen—. Però tot podria canviar en el curs d’una campanya.” Keating coincideix amb la primera ministra escocesa en què “un altre referèndum és més probable, perquè les diferències entre la posició [en relació amb el Brexit] de Sturgeon, establerta al desembre, i la que May ha proposat és molt gran”.

Pressió de les bases

Però Nicola Sturgeon apareix presonera de les se­ves paraules. Es l’opinió de James McEnaney, periodista, escriptor i profes­sor al Glasgow Clyde College: “El segon referèndum és ara gairebé inevitable. No veig com Sturgeon s’hi pot negar. Hi ha preocupació per perdre’l però, si no el convoca, perdrà una gran quantitat de suport polític i, finalment, de totes maneres, posarà en risc la [possibilitat de la] independència”.

Per la seva banda, Dani Cetrà, investigador català del centre que dirigeix Michael Keating, hi coincideix amb molts matisos. L’ 'indyref2' “segueix sent evitable, amb l’opinió pública com està, les finances com estan i la necessitat de repensar un Llibre Blancmolt interdependent i de fronteres toves, que amb el Brexit ja no és possible. Però el discurs de May augmentarà la pressió sobre Sturgeon, que es troba amb el dilema de si accelerar els tempos o no. Crec que per ara no ho farà, però des de Westminister no l’hi posen fàcil”.

En la campanya del referèndum del Brexit, Gordon Brown, Tony Blair i John Major ja van apuntar dels riscos constitucionals que suposava el no a la Unió Europea, tant per la banda escocesa com per la nord-irlandesa. Però el govern de Theresa May se sent molt fort, en especial perquè el “cel no s'han enfonsat sobre nosaltres com tothom pronosticava”, segons que ha recordat aquest migdia al parlament Theresa May. Escòcia, doncs, no sembla preocupar massa a Downing Street. Hi ha la sospita que Sturgeon o bé “no gosarà convocar el referèndum o, si ho fes, el perdria”, rebla James McEnaney.

Potser té raó. O potser no. Els arguments econòmics són encara més febles que fa tres anys, no així els polítics ni democràtics, quant al respecte a la voluntat dels escocesos. La pilota, de moment, és a l'aire. Sturgeon necessita mantenir-la allà dalt el màxim de temps possible, si més no fins que el vent no bufi de la seva banda. Sap que Londres la tempta i la carrerga de raons, però que ho fa massa de pressa perquè fracassi. Controlar el temps serà fundamental en la partida que comencen a jugar Edimburg i Downing Street.