Rousseff, apartada de la presidència del Brasil

São PauloEl Senat del Brasil ha infringit aquest dijous el cop final a Dilma Rousseff, que avui sortirà de la presidència del govern posant així fi a 13 anys i quatre mesos ininterromputs del Partit dels Treballadors (PT) al poder. Després d’una sessió maratoniana que s’ha allargat durant 20 hores, la cambra ha aprovat per 55 vots a favor i 22 en contra l’obertura del procés de destitució contra la presidenta, per haver comès suposadament delictes fiscals, coneguts popularment com 'pedalades fiscals', amb els quals va maquillar els comptes públics. Avui mateix, el vicepresident Michel Temer, del PMDB (Partit del Moviment Democràtic Brasiler), assumeix interinament el càrrec de cap de l’executiu, amb un nou equip ministerial.

Aquesta decisió suposa, a la pràctica, que la fins ara presidenta sigui apartada temporalment de les seves funciones per un període que es pot estendre fins a 180 dies, és a dir, Rousseff no presidirà l'obertura dels Jocs Olímpics de Río de Janeiro.

La derrota, que ja era esperada, col·loca contra les cordes a Rousseff i escenifica l’aïllament parlamentari del Partit dels Treballadors (PT), que ja es va veure amb una intensitat semblant quan el ple del Congrés va aprovar el 17 d’abril (per 367 vots a favor i 137 en contra) la petició perquè el Senat analitzés la destitució de la presidenta.

El govern de Michel Temer suposarà un gir econòmic cap a la dreta. El nou executiu encapçalat pels centristes del Partit del Moviment Democràtic Brasiler (PMDB) ha anunciat que trencarà amb les polítiques econòmiques dels executius de Lula da Silva i Dilma Rousseff -basades en l’expansió del crèdit a través dels bancs públics i exempcions fiscals com a motor de creixement- i aplicarà un pla neoliberal ortodox amb un ajustament fiscal fort per fer front a la recessió econòmica en què ha entrat el país.

Michel Temer, el "conspirador" implacable que substituirà Rousseff

Durant el debat maratonià (71 dels 81 senadors han pres la paraula ) i que ha estat dominat pels arguments econòmics, davant la recessió que pateix el país. Quan acabin les intervencions els senadors votaran, però més de la meitat dels que ja han passat per la tribuna s'ha manifestat a favor de 'l'impeachment', que només requereix majoria simple. La sessió és menys apassionada que la que es va viure el 17 d'abril al Parlament, quan una àmplia majoria dels diputats va donar llum verd al procediment.

El senador Aecio Neves, que va perdre les eleccions de 2014 davant Rousseff ha proclamat que "els governs populistes sempre actuen amb irresponsabilitat fiscal i quan fracassen recorren a l'argument del 'nosaltres contra ells'".

L’elecció d’Henrique Meirelles, president del Banc Central amb Lula, com a nou superministre d’Hisenda serà un missatge als mercats que, a partir d’ara, no hi haurà més lloc per a l’heterodòxia i que la recuperació de la confiança dels inversors i l’empresariat es farà aplicant mesures d’austeritat. Meirelles, a qui Temer ha promès autonomia plena, ha reunit un equip d’economistes conservador que ha preparat un pla de xoc amb retallades socials, disminució de la maquinària pública, privatitzacions i noves concessions per guanyar liquiditat en un moment de caiguda d’ingressos. En l’horitzó hi ha la reducció del dèficit públic en el segon any seguit de recessió, amb un atur creixent i una inflació que està desbocada.

Temer ha creat un govern tecnòcrata i políticament de perfil baix per no entrar en disputes amb el Congrés. En una legislatura curta (com a màxim de dos anys i vuit mesos), el nou president és conscient que el seu èxit dependrà, en bona mesura, del suport parlamentari.

Triomf del Parlament

El nou executiu escenificarà que el procés d’impeachment ha suposat, de fet, un triomf contundent de les tesis del Parlament -el més conservador des de la tornada de la democràcia- sobre el Partit dels Treballadors (PT). El nou equip ministerial de coalició està format per desercions dels aliats tradicionals del PT (“els traïdors”, com els anomenen Rousseff i Lula) i per l’oposició que va donar suport a Aécio Neves (el Partit Socialdemòcrata del Brasil, PSDB) a les presidencials del 2013. Temer ha reclutat dos membres del PSDB: l’expresidenciable José Serra, que serà ministre d’Afers Estrangers, i el polèmic Alexandre de Moraes, fins ara secretari de Seguretat a São Paulo, que serà ministre de Justícia. Al govern, hi ha partits que fins al març estaven amb Rousseff, com el mateix PMDB, el Partit Progressista (PP) o el Partit Social Democràtic (PSD).

"Diretas já" va ser el lema del moviment que va aglutinar l’oposició al règim militar a l’inici dels 80 i que, 35 anys després, Lula i el PT volen treure del calaix per reclamar la sortida de Michel Temer i la convocatòria d’eleccions anticipades a través de l’aprovació d’una esmena constitucional. El vot directe per elegir president de la República i tots els càrrecs públics electes i la fi dels nomenaments indirectes es considera el gran llegat de les multitudinàries concentracions de l’oposició democràtica. Segons el PT, la presència de Temer al poder és un atac a la història recent del país.

Lula aposta per una mobilització permanent i la creació d’un front popular inspirat en l’experiència de l’esquerra uruguaiana, que vol aglutinar partits polítics, sindicats, ONGs, moviments socials i la intel·lectualitat.

Res d’avançar les presidencials

La possibilitat d’avançar les presidencials, previstes per a l’octubre del 2018, és descartada per Michel Temer. Professor universitari expert en dret constitucional, el nou president s’ha refugiat precisament en la Constitució del 1988. “Anticipar les eleccions seria un cop d’estat perquè no és una figura constitucional”, va dir fa uns dies. Temer treballa amb l’escenari que Rousseff serà destituïda definitivament pel Senat en el pròxim mig any (per a això caldran dos terços dels 80 senadors) i que ell podrà exhaurir la legislatura i posar les bases de la reelecció. Per això, necessitarà abans que la justícia electoral li aixequi la inhabilitació per vuit anys que pesa sobre ell per haver excedit el límit de donacions particulars en les últimes eleccions.