Brasil es prepara per a una campanya molt polaritzada amb Bolsonaro i Lula com a protagonistes

Santiago de XileFalten encara nou mesos per a les eleccions del Brasil, però ja fa temps que les enquestes publiquen pronòstics i la societat brasilera ha entrat de ple en una precampanya electoral que es preveu eterna. El favorit indiscutible es Luiz Inácio Lula da Silva, que disputaria la presidència a l’actual president, Jair Bolsonaro. Al Palau del Planalto les alertes estan enceses per la davallada en intenció de vot i aprovació que registra el seu actual inquilí. 

Segons les últimes enquestes de Datafolha i l'Ipec, totes dues de mitjans de desembre, Lula seria president per tercera vegada i, a diferència de les dues anteriors (2002 i 2006), aquest cop no hauria de passar per una segona volta perquè supera Bolsonaro per gairebé 30 punts. D’altra banda, només entre el 19% i el 22% aproven la gestió de l’actual govern. Segons analistes locals, començar l’any electoral en una posició de desavantatge és un mal senyal per a un president que busca la reelecció. Tots els presidents que l’han aconseguit han començat el gener per davant dels seus opositors.  

“Si guanyés en primera volta seria un fet inèdit per al Partit dels Treballadors (PT), però crec que és difícil”, opina Talita Sao Thiago Tanscheit, politòloga i investigadora de l’Institut d’Estudis Socials i Polítics de la Universitat de Rio de Janeiro. Per a ella, un dels elements que juga a favor de Lula és que “la gent té molt bona memòria dels seus governs”. Recorda que ja el 2018 era el preferit a totes les enquestes d’intenció de vot, però la seva inhabilitació judicial va donar la victòria a Bolsonaro. “Fa dos anys que la dreta i el centredreta intenten plantar-li cara amb diferents candidatures, però cap ha tret una bona avaluació a les enquestes. Tant Bolsonaro com la dreta convencional ho tenen molt difícil per superar-lo”, afegeix. El pols entre l’ultradretà i Lula s’interpreta ara com una manera de passar els comptes pendents en aquella ocasió, en què la disputa no es va concretar. 

“Serà una campanya molt bruta”

Tot i que cap dels dos ha fet oficial la seva candidatura, al país es dona per fet que seran ells els que es disputaran la presidència. Amb 76 anys, Lula va començar a sonar com a candidat tan bon punt la justícia li va anul·lar les condemnes per corrupció i després de passar 580 dies a la presó. Bolsonaro, de 66 anys, busca un segon mandat però carrega el llast d’una pèssima gestió de la pandèmia i d’una administració profundament desacreditada. “La població s’ha empobrit, l’economia ha reduït la seva capacitat de producció; ha augmentat l’atur, la fam i la pobresa”, apunta Fernando Horta, historiador i professor de la Universitat de Brasília.

La campanya es preveu extremadament polaritzada i dividida. Horta es mostra preocupat davant la possibilitat que es desfermi la violència i augura que "serà una campanya electoral molt bruta, de molt baix nivell”. Segons ell, els adversaris de Lula recuperaran temes com la corrupció i el cas Lava Jato i desacreditaran les raons per les quals els tribunals van anul·lar les sentències. “Els adversaris de Lula tenen dos camins per intentar disminuir l’avantatge: la paranoia de l'amenaça del comunisme, que arribarà d’aquí poc a les xarxes socials i a les pantalles, i reprendre tot el que Lula ha hagut d’afrontar en l'àmbit judicial”. Tanscheit sosté que, de moment, els temes de campanya tenen a veure amb el país i la seva recuperació: “Hi haurà una incidència especial sobre el tema de la fam. Brasil va sortir del mapa de la fam durant el govern de Dilma Rousseff [2011-2016] i ara hi ha tornat”. 

El sector que considera que els dos candidats són massa extremistes ha intentat promoure, sense èxit, noms alternatius. El que ha tingut més adhesió, fins ara, és el jutge Sergio Moro, que va ser qui va empresonar Lula i posteriorment es va convertir en ministre de Justícia de la primera part del govern de Bolsonaro. Datafolha li dóna un 9% de vots a la primera volta. “Moro representa les elits brasileres de Sao Paulo i el nord de Paranà i una part de l’electorat que es antilulista, però no són prou vots per arribar a la presidència. No té opcions i en poc temps anunciarà que concorre al Senat perquè tindrà problemes amb la justícia per la gestió de les investigacions obertes pel cas de Lula i necessitarà la protecció d’un càrrec polític”, exposa Horta.

Atraure els sectors moderats

Fa mesos que Lula explora possibles aliances amb diverses forces més moderades. La pista clau, però, passa per l’elecció del seu vicepresident. Per ara, es perfila Geraldo Alckmin, un veterà del Partit de la Socialdemocràcia Brasilera (PSDB) i exgovernador de Sao Paulo, a qui va derrotar a les presidencials del 2006. “Part del PT considera que Alckmin podria garantir la governabilitat en una societat tan polaritzada i desgastada políticament com és la brasilera”, diu Tanscheit. El nom del número dos serà el primer gran senyal de Lula sobre com s’està plantejant el seu possible mandat.