“Al Brasil la majoria de l'opinió pública veu els indígenes com uns miserables”

São PauloExplica que els indígenes només són el 0,5% de la població brasilera. Que hi ha 305 ètnies que parlen 274 llengües, cadascuna amb una realitat diferenciada, però que els uneix el fet de viure sota l’amenaça de la violència i el racisme, i en condicions pitjors que els brasilers no indígenes. Un prestigiós professor d’història dels pobles indígenes al Brasil explica quina és la situació al país, però prefereix mantenir l'anonimat donada la complicada realitat que s'hi viu actualment.

Per què han augmentat els assassinats en conflictes per la terra?

Després de l’ impeachment, amb el nou govern de Michel Temer, tot va de mal en pitjor. El 2017 ja hi ha hagut 50 morts. El país està en crisi i l’economia depèn de l’exportació agrícola. La bancada ruralista defensa els interessos dels grans terratinents, que veuen els indígenes com un fre per al desenvolupament.

Hi ha una violació sistemàtica dels drets humans?

Sí. Un exemple recent és l’emboscada d’un grup de pistolers a l’estat de Maranhão, on 13 integrants de l’ètnia gamela van resultar ferits. A dos d’ells els van tallar les mans, una mostra del sadisme que impera. Terratinents, fonamentalistes evangèlics i sectors de la policia i l’exèrcit creuen que els drets humans protegeixen els criminals.

Es tracta d’un genocidi?

És una paraula massa forta. Fa 500 anys que hi ha persecució. Recordo declaracions de líders indígenes a la Comissió de la Veritat, que investigava els crims de la dictadura, dient que han patit abusos abans, durant i després del règim militar.

Quina era la situació durant les presidències de Lula da Silva i Dilma Rousseff?

Els governs del Partit dels Treballadors (PT) van suposar un gran avenç social i econòmic. Amb Lula da Silva es va aplicar la llei que obliga a ensenyar la història i la cultura indígena, afrobrasilera i africana. Tot i que no es compleix, és una gran eina per canviar la mentalitat. Amb Dilma Rousseff es van homologar ben poques terres indígenes. Ara, amb Michel Temer, encara és pitjor: ha paralitzat la demarcació de 224 territoris i vol extingir la protecció d’una zona a l’Amazònia de la mida de Dinamarca.

Com es posiciona l’opinió pública?

La majoria veu els indígenes com uns miserables, que no fan res i viuen de l’ajuda pública. És fruit del racisme. Fins i tot hi ha qui els veu com si fossin animals salvatges. Sents històries familiars en què l’àvia indígena va ser caçada a la selva amb una corda per l’avi i després aquest la va domesticar.

El panorama sembla desolador.

La marginalització comporta alcoholisme i suïcidis. Un cop vaig llegir un cartell en una escola que deia que el 80% dels indígenes d’aquella comunitat eren alcohòlics. La taxa de suïcidis entre els guaraní-kaiowá és 12 vegades superior a la mitjana brasilera. Els joves es veuen atrapats entre dos mons, l’indígena i el no indígena, sense perspectives de futur, castigats per la violència dels terratinents i marginats per la societat.

En aquest context, com hem d’analitzar la figura de Pere Casaldàliga?

És un referent en favor dels indígenes i de la lluita dels senseterra. A Catalunya el coneixem prou bé, però al Brasil certs polítics intenten silenciar-lo. No volen que se sàpiga com s’enfronta als terratinents. L’Església catòlica, les ONG i les organitzacions indigenistes tenen un paper fonamental en la defensa de la dignitat. La lluita per la terra és la clau.

Hi ha espai per a l’optimisme?

I tant, només cal fixar-se en l’exemple de Pere Casaldàliga. Si ho veiem amb perspectiva històrica, els indígenes han guanyat visibilitat i es van inserint en la societat. Tenen autonomia per decidir quin és el seu estil de vida. La mentalitat va canviant molt lentament, però canvia. Avui tenim indígenes doctors, escriptors, polítics, intel·lectuals... Hi ha històries d’èxit.

Com la dels suruí?

Exacte. Són un poble de l’Amazònia que ha venut crèdits de carboni a una gran empresa i ara té recursos per a projectes de millora de l’educació i la salut de la comunitat. Els suruí s’han introduït en el món globalitzat associant-se amb empreses com Google i aprofitant l’anomenada economia verda per preservar el territori i la cultura.