El Brasil de Michel Temer, un any a les tenebres

São PauloL’'impeachment' de Dilma Rousseff no ha donat els resultats econòmics ni polítics esperats al Brasil. El govern de concentració de Michel Temer, que ara celebra un any al poder abraçat a l’ortodòxia neoliberal, es mostra incapaç de rescatar el gegant sud-americà de la recessió. Les retallades socials sense precedents i la multiplicació de casos de corrupció han desgastat un president de transició -ocuparà al càrrec fins al desembre del 2018- que bat rècords d’impopularitat, amb un 94% de la població en contra.

Si l’executiu no ha caigut és pel suport dels sectors més conservadors, ruralistes i evangèlics majoritàriament, que dominen el Congrés i li asseguren una certa estabilitat.

Ofegat per la corrupció

El Tribunal Suprem del país ha salvat Temer de la destitució

La dreta brasilera va legitimar l’'impeachment' de Rousseff com un instrument per “moralitzar” el país. La realitat indica tot el contrari. El Congrés ha hagut de salvar Temer de ser jutjat pel Suprem, cosa que hauria suposat la seva destitució temporal. El fiscal general, Rodrigo Janot, acusa el president de corrupció passiva per haver instigat el pagament de 10 milions d’euros en concepte de suborn a l’empresa d’aliments JBS. Fins a set ministres han hagut de dimitir, sis dels quals acusats de pràctiques il·lícites. La inestabilitat política permanent d’un executiu a la defensiva és un factor clau que impacta negativament en la recuperació econòmica del país.

Retallades

Programes socials en declivi i privilegis per a militars i jutges

L’agenda reformista neoliberal castiga els sectors més desafavorits, tradicionals votants del Partit dels Treballadors de Lula i Rousseff. La nova legislació laboral obre la porta a la subcontractació en tots els sectors. La llei que limita 20 anys la despesa pública frena l’expansió dels programes socials, com el Bolsa Família, que ha deixat d’atendre 1,1 dels 13,9 milions de beneficiaris. Ara s’ha d’aprovar la reforma de la Seguretat Social, que endureix les condicions de jubilació, però que mantindrà els privilegis de l’alt escalafó militar i del poder judicial.

Crisi econòmica

Privatitzacions per combatre el pitjor dèficit de la història

Recuperar la confiança dels inversors per tornar a créixer és el leitmotiv del ministre d’Hisenda, Henrique Meirelles, que repeteix com un mantra. L’austeritat fiscal, però, no dona resultats. El Brasil va tancar el 2016 amb el pitjor dèficit de la història -uns 158.000 milions d’euros- i el primer semestre d’any ha sigut el pitjor en 21 anys. Per equilibrar els comptes, l’executiu ha optat pel pla de privatitzacions més gran en dues dècades que inclou la venda de 56 actius, entre els quals hi ha l’elèctrica Eletrobras. La crisi econòmica s’allarga. Al primer trimestre es va trencar una seqüència de 24 mesos seguits de reducció del PIB. L’augment de l’1% es va deure a l’exportació de les commodities agrícoles beneficiades per una “supercollita” de cereals. Tot ha sigut un miratge. Meirelles ja ha avisat que el resultat del PIB es tornarà a estancar al segon trimestre. Les projeccions de creixement d’enguany es redueixen a un 0,37%. El mercat de treball se’n ressent i la desocupació ha augmentat amb Temer: d’11,8 milions d’aturats a 13,3.

El control de la inflació -es preveu que tanqui l’any al 3,45%- i la reducció del tipus d’interès oficial, del 14,25% de fa un any al 9,25%, són els únics triomfs del govern però no han accelerat l’economia.

L’Amazònia, desprotegida

La desforestació ha augmentat un 56%

El govern ha claudicat davant la bancada ruralista -que té 195 escons al Congrés- i el lobi de la mineria i ha extingit reserves ambientals a l’Amazònia, ha reduït àrees de protecció i ha regularitzat l’ocupació de terres il·legals. La conseqüència directa és l’augment d’un 56% de la desforestació del pulmó verd del planeta, invertint la tendència dels darrers anys. La comunitat internacional crítica està preocupada. El juliol, coincidint amb una visita oficial a Oslo, Noruega, que és el principal donador del Fons per a l’Amazònia, atès que hi ha destinat 1.100 milions de dòlars entre el 2009 i el 2016, va anunciar que retallava un 50% les aportacions.