El Brasil, l'Índia i Sud-àfrica es desmarquen de donar suport a Ucraïna a la cimera de pau
S'han abstingut de signar la declaració conjunta que defensa la integritat territorial del país
BarcelonaLa conferència de pau celebrada als Alps suïssos aquest cap de setmana ha conclòs amb una declaració conjunta que dona suport a les tesis de Kíiv sobre quines han de ser les bases d’un futur procés de pau en la guerra que enfronta Rússia i Ucraïna. Ara bé, aquest èxit de la diplomàcia ucraïnesa s’ha vist aigualit pel fet que una quinzena del centenar de participants, entre els quals potències del Sud Global com el Brasil, l'Índia i Sud-àfrica, s’han abstingut de signar la declaració. A més, ja havien declinat prendre part a la cimera la mateixa Rússia i la Xina, el seu gran aliat. Per tant, no està gens clar si la cimera tindrà algun impacte en la dinàmica del conflicte, iniciat el febrer del 2022 i que ja ha provocat desenes de milers de morts.
La declaració reafirma la importància de respectar els principis del dret internacional i la Carta de l’ONU en qualsevol procés de pau, inclosa la integritat territorial i la independència d’Ucraïna. Ara bé, reconeix que per arribar a una pau “completa i duradora” caldrà una “més participació dels representants de totes les parts”, una velada referència a Rússia, el gran absent. L'amfitriona, la presidenta suïssa, Viola Amherd, ho ha expressat sense embuts: "Una qüestió clau roman: com i quan podria Rússia ser inclosa en el procés? Ho hem sentit en moltes de les seves declaracions. Una solució duradora ha d'involucrar les due parts".
El president rus, Vladímir Putin, ha qualificat la cimera d'“inútil” poc abans del seu inici, i ha plantejat unes condicions maximalistes per a un alto el foc, inclosa la cessió a Moscou de més territori ucraïnès. El portaveu del Kremlin, Dimitri Peskov, ha assegurat que Putin està disposat a dialogar per arribar a un acord de pau, però ha advertit que qualsevol pacte haurà de reflectir l'equilibri de forces al camp de batalla. "Putin no rebutja res, no rebutja la possibilitat de converses. Els acords sobre el paper són fruit de complexes negociacions entre experts, un equilibri d'interessos i, naturalment, tenir en compte les realitats sobre el terreny. I això també serà així en aquest cas", ha afirmat Peskov.
Per la seva banda, Kíiv s'ha felicitat pel contingut de la declaració conjunta i considera que la cimera ha estat un èxit. “El text és equilibrat, totes les posicions de principis sobre les quals Ucraïna havia insistit s'han tingut en compte”, ha comentat el ministre d’Afers Exteriors, Dmitró Kuleba, citat per l’agència Reuters. “Evidentment, entenem perfectament que arribarà el moment de parlar amb Rússia, però la nostra posició és clara: no permetrem que Rússia parli amb el llenguatge dels ultimàtums com fa ara”, ha afegit.
A la conferència hi han assistit més de 50 caps d'estat i de govern, entre els quals l'alemany Olaf Scholz, el francès Emmanuel Macron i l’espanyol Pedro Sánchez. Pels Estats Units ho ha fet la vicepresidenta, Kamala Harris. Tots aquests països es troben entre els signataris de la declaració conjunta, així com altres països que sovint s’han mostrat propers a les tesis russes o han volgut exhibir neutralitat, com ara Sèrbia, Turquia i l'Hongria d’Orbán. "Un país no pot envair el seu veí. No pot annexionar-se el territori d'un altre país per la força", ha dit Sánchez en la reunió del plenari que ha posat fi a la cimera.
Els dissidents
Entre els estats que han rebutjat signar la declaració hi ha l’Índia, el Brasil –que hi ha assistit amb l'estatus d'observador–, Sud-àfrica, Mèxic, l’Aràbia Saudita i el Vaticà. Durant tot el cap de setmana s'ha especulat que Riad podria ser l'amfitrió d’una futura conferència que doni continuïtat al procés de diàleg iniciat a Suïssa amb l'objectiu d'incloure Rússia. Tanmateix, a hores d'ara ni tan sols s'ha confirmat la celebració d'una segona cimera.
A més de donar suport a la integritat d’Ucraïna, la declaració conjunta fa esment de tres aspectes concrets vinculats al conflicte. En primer lloc, defensa que s’ha de garantir la seguretat de les instal·lacions nuclears ucraïneses, en especial la central de Zaporíjia, que hauria de tornar a passar a estar sota control ucraïnès.
En segon lloc, advoca pel respecte al principi de lliure navegació pel mar Negre, perquè la guerra no afecti negativament la seguretat alimentària mundial. De fet, s’explicita que la seguretat alimentària no es pot utilitzar com “una arma”. La inclusió d’aquest punt és un advertiment directe al Kremlin, que ha intentat impedir les exportacions de gra ucraïnès. Per acabar, el text fa una crida a l’alliberament de tots els presoners de guerra, així com al retorn a Ucraïna de tots els civils detinguts i dels menors ucraïnesos deportats a Rússia il·legalment.
Davant de les notables absències en la firma de la declaració conjunta i del fet que no s'hagin abordat qüestions com l'alineament geoestratègic d'Ucraïna, el canceller austríac, Karl Nehammer, ha optat per veure el got mig ple: "La conclusió important és que tots hem vingut aquí i hem parlat. Molts països de continents diferents estan parlant entre ells. Aquesta és l'essència d'aquesta conferència. La pau i els processos de pau porten temps, s'avança mil·límetre a mil·límetre". Un cop s'han apagat els llums al luxós complex de Bürgenstock ha tornat a quedar clar que serà l'evolució a les trinxeres de l'est d'Ucraïna el factor que marcarà el futur del conflicte.