Cau l'impulsor de l''impeachment' contra Rousseff

São PauloEl regnat d’Eduardo Cunha, el pare, l’ideòleg i articulador de tot el procés d’'impeachment' contra Dilma Rousseff, ha arribat aquest dimarts a la seva fi. Considerat mesos enrere un intocable i una de les figures amb més poder de Brasília, l’expresident del Congrés va ser caçat com a diputat acusat de pràctiques corruptes i d’haver amagat comptes a Suïssa. El resultat de la votació avui al Congrés ha estat inapel·lable i inesperat:450 vots a favor de la seva expulsió, 10 en contra i 9 abstencions. El marcador final supera, amb escreix, la majoria simple de 257 suports necessaris perquè perdés l’acta de diputat, l’aforament privilegiat i fos inhabilitat per presentar-se a cap càrrec públic durant vuit anys. La derrota parlamentària històrica pot suposar el punt final d’una carrera política marcada pels escàndols.

Abandonat i traït pels seus oreligionaris –fins a l’abril tenia una bancada afí de 100 diputats– i assenyalat per l’opinió pública, Cunha va caure en desgràcia al maig. Després que l’'impeachmet' hagués passat tots els procediments al Congrés, el Tribunal Suprem el va apartar de la presidència del Parlament en una decisió inaudita.

Cunha s’havia convertit en el símbol de la impunitat de la classe política brasilera, capaç de jurar i perjurar en comissió parlamentària que no tenia cap compte a l’estranger, i després que se’n publiqués el número en un banc a Suïssa, on hi ha fons desviats de l’estatal Petrobras, assegurar que només n’era el beneficiari. Una enquesta recent indicava que el 85% dels brasilers donava suport al seu cessament, una xifra de rebuig inèdita en un polític del país.

Amb Rousseff, destituïda i exiliada a Porto Alegre, la presència de Cunha a Brasília era del tot insostenible, començant pels seus aliats més fidels, entre els quals encara hi ha l’ara president de la República, Michel Temer, amb qui formen part de la mateix corrent del PMDB (Partit de la Moviment Democràtic Brasiler) i amb qui comparteix confessions encara ara.

Cunha, que compta com a base electoral amb integrants de l'Església evangèlica de Rio de Janeiro, era el màxim exponent de la bicefàlia dels centristes del PMDB. Per un costat, formaven part del govern de Rousseff, però, que alhora, feien oposició al Parlament, on en aquesta legislatura bloquejaven sistemàticament totes les propostes de l’executiu.

Cansats d’aquesta situació, quan el desembre passat el Partit dels Treballadors (PT) va anunciar que votaria a favor de la destitució de Cunha en la comissió d’ètica, el llavors president del Congrés va treure del calaix una de les desenes peticions d’'impeachment' que advocats de tot el país li havien fet arribar.

Mogut per l’ànim de venjança i fent servir el combustible de les mobilitzacions multitudinàries de la dreta brasilera i les acusacions de corrupció a Petrobras que tocaven el cor del PT, Cunha, coordinat en tot moment amb Michel Temer, va accelerar el procés de destitució de Rousseff. Tots dos buscaven prou suports parlamentaris per arribar als dos terços de la cambra baixa.

L’home bomba de la política brasilera

Despullat ara dels privilegis de l’aforament, Cunha serà acusat les properes setmanes per l’operació Lava Jato, que dirigeix el jutge federal, Sérgio Moro, i que investiga el megacàs de corrupció a l’estatal Petrobras. Les proves contra el polític evangèlic són concloents, i la justícia federal confia que, buscant els beneficis d’una reducció de pena, col·labori delatant altres implicats. Aquesta possibilitat, però, va ser negada per Cunha minuts després de perdre els drets parlamentaris. Ara bé, entre els seus antics col·laboradors i els integrants del govern de Michel Temer hi ha autèntic pànic sobre el que pugui arribar a declarar judicialment.

L’expresident del Congrés va fonamentar el seu poder en la capacitat d’ajudar polítics afins a arribar a Brasília, i després reelegir-se, buscant finançament. És per aquest motiu que la premsa brasilera ja l’ha batejat com “l’home bomba” que si decideix obrir la boca farà volar pels aires una part molt significativa de la classe política, i els efectes de la seva detonació poden arribar fins a l’executiu de Temer.