Desfeta de Bolsonaro i del Partit dels Treballadors a les eleccions municipals del Brasil
El candidat avalat pel president perd l'alcaldia de Rio de Janerio a la segona volta dels comicis
BarcelonaLes eleccions municipals del Brasil han dibuixat un panorama polític molt diferent del que ha dominat el país durant els últims anys. El president Jair Bolsonaro ha patit un important càstig a les urnes, especialment a Rio de Janeiro, la ciutat més poblada, on el seu candidat ha estat clarament superat a la segona volta dels comicis. I, a l'esquerra, el Partit dels Treballadors (PT), que havia dominat aquesta part de l'espectre polític durant les últimes dècades de la mà de Lula da Silva i Dilma Rousseff, ha quedat pràcticament desaparegut a les principals ciutats brasileres i en surt reforçada una organització a la seva esquerra, el Partit Socialisme i Llibertat (PSOL).
La primera volta dels comicis ja havia indicat que els resultats no serien satisfactoris per a Bolsonaro: dels 13 alcaldables a qui havia donat suport el president (que està en procés de construcció del seu propi partit i, per tant, no estava vinculat formalment a cap de les sigles que concorrien a les urnes), només dos havien passat a la segona volta, i tots dos van ser vençuts diumenge. La derrota més dolorosa va ser la de Rio, on Bolsonaro té la seva principal base de votants: el pastor evangèlic Marcelo Crivella, actual alcalde, es va quedar amb el 35,89% dels vots, davant del 64,11% que va sumar Eduardo Paes, un candidat conservador però que va aconseguir formar al seu voltant un ampli front anti-Bolsonaro que anava des de la dreta moderada fins a l'extrema esquerra. Paes ja havia governat la ciutat entre el 2009 i el 2017.
L'altre candidat de Bolsonaro que ha sigut derrotat en aquesta segona volta és Wagner Sousa Gomes, conegut com a Capità Wagner, que va perdre l'alcaldia de Fortaleza davant el candidat socialista Sarto Nogueira.
El PT s'ensorra
Els mals resultats dels candidats d'extrema dreta a qui Bolsonaro havia donat suport no han anat en benefici del PT, sinó més aviat de la dreta moderada: les tres principals forces que representen aquest espai (el Partit de la Social Democràcia Brasilera de l'expresident Fernando Henrique Cardoso, el Moviment Democràtic Brasiler del també expresident Michel Temer, i Demòcrates) han aconseguit l'alcaldia de 13 de les 25 capitals regionals del país.
El PT, en canvi, no ha aconseguit cap alcaldia rellevant: només dos dels seus candidats havien aconseguit el pas a la segona volta en les principals ciutats, i tots dos han caigut. A Recife, Marilia Arraes, considerada la filla política de Lula, ha perdut davant del seu cosí, el socialista João Campos; i a Vitoria, João Coser ha sigut derrotat pel comissari Lorenzo Pazolini, del partit conservador Republicans. És el primer cop des del 1985 que el PT no governarà cap capital regional.
El buit que està deixant el PT a l'esquerra podria omplir-lo el Partit Socialisme i Llibertat (PSOL), una escissió del Partit dels Treballadors que sí que ha aconseguit una alcaldia, la de Belem, i que, a més, ha disputat la segona volta a São Paulo, la segona ciutat més important del país, amb la candidatura de Guilherme Boulos, que s'ha alçat com la nova veu de referència de l'esquerra brasilera.
El conservador Mario Covas ha retingut finalment l'alcaldia de la ciutat amb una avantatge còmode, ja que ha acumulat el 59,3% dels vots. Covas va ser un dels principals defensors de mesures com el confinament per lluitar contra el coronavirus (davant del negacionisme de Bolsonaro) i la seva reelecció s'interpreta com un aval a aquestes polítiques i el situa com un dels candidats conservadors més ben posicionats per fer front a l'actual mandatari a les eleccions presidencials del 2022.